Què passarà?
El darrer dia de classe vaig demanar (eufemisme de manar) als meus soferts alumnes que busquessin alguna notícia que servís per il·lustrar, d'alguna manera, el que és la nostra cultura. De fet, es tractava de mostrar i explicar la notícia a algú que arribés de ben lluny, tan lluny que no fos ni d'aquest planeta. Aquest plantejament m'ha fet rumiar algunes qüestions.
Sospito que la majoria agafaran fets que, d'alguna manera, tindran una connotació negativa. Lògic si tenim en compte que la majoria de notícies publicades van en aquesta direcció. És clar que caldrà llegir la seva explicació per fer-ne la valoració, i aquí els soferts i sofertes abans esmentats tenen força capacitat de sorprendre'm agradablement (fins el punt que ja no és sorpresa sinó satisfacció llegir alguns dels seus comentaris).
En la mateixa línia, el més normal és que qualsevol de nosaltres, quan es presenta, fins i tot culturalment, intenta ensenyar o mostrar la seva millor cara... Es complirà en aquest cas?
Finalment, per no torturar més qui s'aventuri a llegir-ho, potser no calia fer venir d'una altra galàxia el nostre desconegut visitant per mostrar-li amb una notícia una part característica de la nostra cultura. Per molta globalització incipient que patim i gaudim (segons l'hemisferi que habitem o del barri on vivim), hi ha prou persones al món on parlar-los de la nostra cultura seria tant com fer-ho a algú que vingués del més llunyà indret de l'univers. O no?
És clar que (quin finalment més fals del d'abans...) també pot ser que en el fons la homogeneïtzació i extensió d'un model cultural a través dels mitjans de comunicació, les noves tecnologies i la nova colonització, són una bona raó per començar a veure el nostre interlocutor terrestre com algú en vies d'extinció...
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home