A. Comte, É. Durkheim, K. Marx, M. Weber...
Recordeu enviar foto o dibuix a jordi.panisello@horta.salesians.cat Publiqueu el comentari. De títol, l'eslogan
Avui hem analitzat com si fóssim extraterrestres de visita en treball escolar el que és un partit de futbol, i hem anat a parar a Colòmbia. No hem vist cap pilota, i ens hem endut una visió que segurament el nostre professor no entendrà ni coincidirà amb el que volia que aprenguéssim (o sí).
Després hem vist altres accions violentes als camps, i fins i tot més a prop, al nostre continent, a Heyssel, on es van canviar algunes regles de joc (seients, alcohol...).
Hem fet dues preguntes, amb Durkheim descrivim la realitat, busquem perquès i després proposem solucions (represives o preventives, què cal?).
Jesús Tomillero és un àrbitre de futbol que ha començat a tenir greus problemes a partir de declarar la seva condició sexual. Hem escoltat l'entrevista que en Jordi Basté li va fer a RAC1 el 19 de setembre de 2016.
En l'enllaç hi trobareu, a més de l'audio, aquesta descripció:
"Jesús Tomillero va ser el primer àrbitre col·legiat de l’Estat que va declarar-se gai obertament. L’any passat va haver de deixar els terrenys de joc, tip dels insults i de les amenaces que rebia. Després de pensar-s’ho va decidir que aquesta temporada tornaria a fer el que més li agrada: arbitrar. Però, després de dos partits, els insults i les amenaces han tornat encara amb més violència.".
Heu d'entrar en aquesta pàgina web i donar la vostra opinió sobre el tema. Tractem-la tant des de la vessant humana com des del punt de vista de la sociologia... Copiem igualment aquesta opinió en aquest blog (de fet és el primer que hem de fer).
En la part personal, expressar com us sentiu en escoltar les declaracions del Sr. Jesús Tomillero, i en segon lloc què en treieu des de la sociologia respecte al que ell mateix ha explicat en combinació amb en Jordi Basté.
Finalment, expresseu també què creieu que podríem fer, nosaltres, els alumnes de Sociologia dels Salesians d'Horta, davant aquest cas (si és que penseu que podem fer alguna acció).
Sí, què bé que viuen perquè així noslatres podem viure com vivim, oi? O no. O...
Preneu la paraula i rellegiu Auguste Comte: què diria ell d'una societat que permet això i quines conclusions en podria treure des del seu Positivisme, des de la seva observació d'aquesta realitat, comparar-la amb altres i basant-se en l'experiència que signifiquen aquesta realitat i altres. Penses que el que passa està sotmès a unes lleis (potser) invariables com afirmava Comte? Justifica i raona les teves respostes (pots i en saps, el segon error més gran és no provar de fer el que hem de fer -el primer no canviar el que cal per deixar de produir l'error: s'ha de fer, es fa).
De nou em trobo amb un grup d'estudiants que caldrà que aprenguin, comparteixin i mostrin de forma pràctica els seus coneixements sobre la sociologia. Així doncs, per començar a practicar (sobretot entrar en aquest bloc), haureu d'escriure primer de tot el que penseu que és la sociologia (no val copiar i enganxar la definició de la wikipèdia (que podeu consultar). Es tracta, un cop sabem la definició oficial, que en construïm una de personal que giri sobretot sobre la (probable) utilitat que té aquesta ciència.
“Punts de reflexió: les violències contra les dones”
Aquesta setmana s'ha obert l’exposició “Punts de reflexió: les violències contra les dones”. Una proposta que arriba de l’Institut Català de les Dones , via el Servei d'Assessorament Pedagògic amb la Marina Calle al capdavant, que pretén provocar una reflexió per desfer prejudicis i fer visibles les discriminacions com un primer pas per a modificar les mentalitats i canviar la cultura de la violència per la cultura de la pau en les relacions socials i personals.
En paraules de la Mònica Nadal, aquesta exposició es presenta “com a denúncia de les desigualtats realment existents en una societat que es presumeix igualitària comparada amb altres suposadament bàrbares (...) com a reivindicació de la necessitat avui de la lluita de les dones arreu del món (...) per a recuperar el potencial de les dones com a subjecte col·lectiu i per a evidenciar el paper de les dones, de cada dona, en el món”.
Un cop visitada l'exposició hi podeu fer una breu reflexió al voltant d'ella, d'una banda destacant allò que més us hagi cridat l'atenció, i després concloent amb una dita que resumeixi un missatge que voldríeu fer arribar a tothom, com per exemple: "Tan de bo avui sigui el primer dia d'una vida sense cap tipus de violència per a ningú i, especialment, cap dona".
