Recorda, descriu i somnia: carta als reis tot recordant que vivim
Hem estat parlant, i avui en Joan ens ha donat un bon repàs a la pissarra, sobre estatus i rols. Bé, ha arribat el moment de demostrar que realment estem entenent alguna de les idees que van sorgint a la classe. Tot agraint la vostra atenció (és atenció, oi?) i paciència (santa) voldria ara que tranquilitzéssiu la meva conciència de mestre. Realment estic ensenyant alguna cosa en aquest tema? O dit d'una altra manera, però és el mateix, realment esteu aprenent alguna cosa en aquest tema?Tot llegint els apunts que us he deixat penjats, per cert fruit del treball del sempre recordat bon amic, company i Mestre Jordi Manero (ell va començar la sociologia al cole i encara la seva feina és més que vàlida...). Entre ells i el que he anat explicant podríeu començar a pensar quina ha estat, és i serà la vostra història d'estatus i rols. Apa! A explicar! A quin o quins estatuts pertanys? I en el futur? Quins rols jugues? A quin estatus el relaciones? I les institucions? On et situes, d'on véns, cap a on creus que aniràs? Per on passaràs? Què voldries? Recorda, descriu i somnia.Sort i esforç. Carpe diem.
posted by Pani @ 2:38 p. m.
5 Comments:
Començaré pel més fàcil. Sí podré comentar el dibuix. A veure si algun company teu em sap dir a què fa referència...
Pel que fa a la teva explicació la trobo coherent i, si bé sé que podries haver-la aprofondit una mica més, potser no era el moment i també és veritat que és difícil ser la primera, tot i que això crec que a tu et costa poc, i és una qualitat que, dominada, és força positiva per als estatus i rols futurs que voldries que et deparés la vida.
En fi, ja saps, carpe diem, com us demanava avui, tot mirant el futur (una paradoxa interessant...).
Bé, Joan, com interpretava pobrement jo (van ser 10 anys!) en una obra que se sol representar per aquest temps nadalenc... "que els vostres desitjos siguin acomplerts per a la vostra major benaurança". I és que els estatus als que aspireu tu i la Sara, coincidents o no, són perfectament comprensibles i a bon segur seran una guia per als vostres companys i companyes que, des del silenci que ara practiquen, segur agrairan.
Tanmateix, hi ha també altres estatus als quals aspirar, no només l'adscrit de la família o l'adquirit de la professió, i a bon segur que a aquest dos que potser expressaran se n'afegiran d'altres...
I també, es nota ja qui ha mirat els apunts i qui encara no... Però això és un altre tema i, sincerament, és tard i vull mirar Vent del pla, amb el vostre permís, és clar. I és que també tinc un rol de teleadicció que no puc sinó confessar... Què hi farem? Carpe diem.
Andrea i Rafa, endavant pels vostres comentaris, però sobretot no perdeu de vista que en cap cas fem l'exercici per fer un judici de valor sobre els vostres estatus i rols passats, presents o futurs. Fins i tot la imaginació pot volar. Ser un sonmiatruites no és un estatus, però és un rol que a la vostra edat... no està fora de lloc. Penso.
Els bons comentaris animen... Fins i tot fan oblidar algun problema... "impressionant"! (cap problema E.).
Els qui no han escrit no oblidin ser fidels al seu estatus adquirit actual i no oblidin que hi ha rols que més val no jugar-los...
Per cert que tot just vinc d'exercir un agraït paper de seguidor barcelonista. Ha fet un fred que pelava, però ja són 11 victòries seguides. Però aquesta setmana, segur que han passat coses més importants (que el meu rol de barcelonista m'ha fet oblidar durant unes hores...). Pel que fa al que penso dels àrbitres, el meu estatus d'educador no me permet deixar-ho per escrit... Què hi farem!? Carpe diem
Per a les persones interessades a l'eneagrama, si cliqueu sobre el dibuix del text principal anireu a parar a una plana on hi trobareu informació.
Bon Nadal.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home