La família bé, gràcies...
Estatus, rol... anem avançant, perquè com a animals socials que som necessitem cobrir les nostres necessitats bàsiques en col·laboració amb els altres. Això és curiós, ja que hi ha persones que confonen col·laboració amb volterisme, que no és un corrent filosòfic derivat del gran pensador francès (Voltaire), sinó d’un animal social, però menys, el voltor. I és que hi qui utilitza les institucions en benefici propi exclusivament. En fi, que hi ha de tot a la vinya del Senyor...
Però ara et toca a tu parlar de les teves institucions. Sí, de les teves. Quines són? De quin tipus? Com hi has arribat? A quines hi romandràs? Has abandonat alguna? Tens previst arribar a pertànyer a alguna de concret? I, tot plegat, modificarà el teu estatus? I quin rol hi jugaràs?
Bé, molta teca, ja vegeu. Això sí, la família? Bé, gràcies.
posted by Pani @ 12:44 p. m.
3 Comments:
Els qui encara no heu escrit, aneu espavilant, el nivell i qualitat de les respostes va pujant...
I recordeu el que he posat de dimecres. Ep, si pot ser.
La veritat és que després de llegir els vostres comentaris ja costa no... comentar-los. Tanmateix espero poder fer-ho a la classe, si bé no m'estic de comentar alguna cosa. En primer lloc caldria pensar si nosaltres som els que abandonem les institucions o són elles les que ens abandonen a nosaltres. I també dir que el concepte "diferent" ha cridat la meva atenció. Algú s'atreveix a dir que no és diferent? Potser seria més adient parlar de majoritari, freqüent o sovintejat, però diferent... qui no ho és?(gràcies a Deú -el que sigui-).
I que un aspecte cultural sigui més freqüent o menys no el fa més no menys respectable, en tot cas sí el fa més notable, més vist, més característic...
Recordeu les cinc paraules que caldria evitar: millor, pitjor, tothom, ningú i... però.
Carpe diem i que ningú pensi però que tothom es creu millor: pitjor per a ell (o ella). Dit d'una altra manera: l'excepció existeix, cal saber utilitzar-la. I Rousseau, en aquest cas com en molts d’altres, tenia raó: les coses poden canviar. Fins i tot les podem canviar. Les podeu canviar. Fantàstica realitat.
Doncs, com bé dius, no aportes massa de nou. Però pren-t'ho com un elogi, ja que vull dir que no és nou per a mi veure que has assolit bé aquests conceptes que vam estudiar al tema anterior, i això és bo. T'animo a seguir participant activament, Marc
Publica un comentari a l'entrada
<< Home