dimarts, de desembre 20, 2005

Divisió sexual del treball


Aquests dies hem parlat sobre aquesta divisió social del treball. Homes i dones sembla cada cop, si més no a occident, que estan trencant aquesta divisió i caminen plegats -sic- cap al trencament d'aquesta divisió. Subratllem a occident, i destaquem i pensem si realment a tot arreu d'aquest occident (quan anem al poble de vacances, la veïna del tercer i el seu marit, aquella dona que ens va dir que mai va poder treballar o aquell home humiliat per desitjos -?!- de restar al seu domincili fent de mestressa -per què només existirà en femení- de casa. És que el "sostre de vidre" -què serà això- ja no existeix? O s'ha tornat més subtil.
Penseu que encara existeix? Seguirà existint? Hi ha alternativa? En fi, alguna persona en volia parlar i tots i totes hi sou convidats a dir la vostra. Ep, si voleu, només si voleu mostrar el que segur teniu: neurones i opinió. Tan segur que valdrà la pena llegir-ho. Serà com llegir un bocí de futur. Friso per fer-ho. Gràcies. I no dubteu a parlar-ne a casa abans d'escriure. El diàleg i la reflexió mouen el món... de formes més intel·ligents que el dogmatisme i la sordesa. Carpe diem.

2 Comments:

At 12:04 a. m., Blogger Pani said...

Anna, Joan i Tania (que acabes d'escriure), realment les vostres visions són força interessants i em plaurà poder comentar-les quan ens tornem a veure (ara som de merescudes vacances, tot i que alguns i algunes veig que penseu en els deures pendents...). Bones festes els dies que queden i tan de bo (desig d'Any Nou) ja no hagi ningú d'escriure en el futur alguna de les veritats que heu comentat amb encert...

 
At 11:12 p. m., Blogger Pani said...

Realment no deixaré de pensar, m'hi obligueu, que val la pena llegir-vos. Em mossego les tecles (la llengua, vaja) per no comentar a continuació de cada post que poseu. En uns hi veig molt de criteri, en altres una gran espontaneïtat, i en d'altres una consciència que espero que segueixi creixent i creixent fins a ocupa tot l'espai que mereix...
Bé, i no vull dir res més (què breu i estrany en mi, oi? no hi ha sermó).
Només (ja m'estranyava) que... mira que si al final resulta que som iguals davant els ulls d'Ella...
Bon cap de setmana i bona festa de D. Bosco a tothom (i a totadon, hahaha).

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home