Senyoretes i senyorets de 1r A: endavant

Avui a classe hem estat comentant i posant exemples de costums i protocols que la nostra societat ens ensenya. Hem vist que darrera d'alguns s'hi amaga un rerefons discriminatori. Tan amagat està que no gosaríem culpabilitzar en la majoria dels casos a qui ho practica (o imagineu muntar un escàndol a un senyor gran que deixa seure a un autobús a una dona pel simple fet de ser-ho?).
És clar que no tot són accions, el llenguatge també està ple de paranys, uns més subtils d'altres, que a vegades són fàcils de desenmascarar o fins i tot ridiculitzar (com ho és el títol d'aquest comentari...). Penseu-hi i busqueu...
En aquests cas us demano que hi poseu exemples, almenys un, i a continuació hi feu la vostra reflexió. No oblideu (quan escric aquestes dues paraules ja penso en algunes persones que pararan de llegir, o almenys m'ho sembla, perquè... ho obliden), repeteixo, no oblideu d'explicar bé el fet (o l'expressió), indicar el tipus de discrimació que amaga o evidencia, a qui afecta (a qui perjudica i a qui beneficia, si és el cas) i quina reflexió en fas.
8 Comments:
Sí, Mireia, és el que he demanat, almenys en la seva vessant lingüística. Segur que les teves companyes i companys en trobaran i comentaran més, lingUístiques o de determinats costums socials (de protocol o no) com els que hem comentat.
A banda, això de començar i ser la primera a comentar sempre costa una miqueta, tot i que no sembla que hagi estat el teu cas.
Billant al·legat, Anna. Recomano a qui no l'hagi llegit sencer (és llarg, sí) que ho faci: val la pena. Fas una bona anàlisi, gens superficial. Faràs pensar i observar millor a qui ho hagi mirat.
Només una pregunta (no vull allargar-me), dius que "a les generacions anteriors se les ha educat en un ambient de patriarcat masclista, i en uns rols sexuals molt marcats i diferenciats." Estàs segura que són rols sexuals o són de gènere, apresos? En fi, potser algú ho contestarà (tu crec que ja ho saps).
Endavant!
Ara que llegeixo aquest post de l'Andrea, i en la seva línia, recordo haver vist en algun lloc que hi ha moltes dones amb comportament masclistes... i no ho saben.
Pel que fa a l'anunci d'en Noriega, certament és bo reflexionar si la igualtat va per aquí... o no.
Recomano a tothom que el tingui, que miri el dominical de La Vanguàdia d'aquest diumenge sobre escoles amb iniciativa, hi ha un comentari sobre coeducació molt interessant. A veure si algú el veu i el comenta...
Doncs sí senyor... tema interessant del que ja he hagut de parlar en altres ocasions. Fora de la tradició i les creeences que es poden donar en resposta oficial, estem davant d'una discriminació que, com moltes d'altres, té data de caducitat. De fet, algunes esglésies cristianes així ho han fet, i a l'anglicana ja hi veiem dones capellans o capellans casats... Temps al temps...
Això es dispara, així que comentaré a pams.
Pel que fa a la Dania coincideixo en tot el que dius, i només afegiria que la qüestió del llenguatge, com deia el dominical de La Vanguardia diumenge, és molt més important del que sembla.
Sobre Disney, Tania, el curs passat vaig portar un treball de recerca on en un apartat es treballava la discriminació de la dona a través de les seves pel·lícules. Efectivament, mostren i reforcen un model socialment après i molt estès.
Pel que fa a la Mama de Roma... Encara no toca. Però crec que qui ho vegi imposible... compte. I somriure, és clar que fa somriure, com també ho feia fa pocs anys, pensar que una dona podia conduir un autobús o un taxi per la ciutat (clar que encara hi ha qui no ho ha paït).
Finalment, Joan, cal no confondre l'educació amb la discriminació, efectivament. Posats a ser gentils i educats, deixem seure a qui ho calgui, independentment del seu sexe, i més depenent del seu estat (embarassada, si la persona -home o dona- va carregada o porta una criatura, una persona discapacitada -per exemple si va amb crosses...-, etc.).
Bé, felicitats als quatre igual que ja ho vaig fer amb les anteriors persones que van ja col·laborar.
Bona -i curta- setmana a tots.
Bona, completa i reflexionada mostra Meritxell. Molt bo això del Pingu (jo mai hi vaig caure mentre ho veia amb els meus fills...). La veritat és que demostres que a la que una es posa a pensar... els exemples surten a qualsevol realitat.
Aprofito per dir que quan comentem això de cedi el pas a una senyora o no, no es tracta de defensar la mala educació, sinó de qüestionar la que se'n considera bona. I crec que totes i tots ho esteu entenen fins ara així. Perfecte.
Bé, Sara i Laura s'han esplaiat força i bé. Una ha començat amb la publicitat i una altra amb la història, dos camps realment paradigmàtics de la discrimació femenina. Molt s'ha escrit i millor el que s'escriurà penso tot rellegint el que heu posat.
Compte en caure en el defecte del masclisme, no defensem ara que el gènere "dona" és millor que el d'"home" (encara que com a gènere hagi comès el primer menys errades que el segon, al qual se li ha negat fins i tot l'oportunitat d'equivocar-se -"la mujer en casa y con la pata quebrada..."-).
Bons els exemples que poseu, i difícils tenint en compte el que ja havien escrit altres, però us n'heu sortit, a fe de Déu, com espero facin els i les que encara falten.
Som-hi!
Bé Marc, només un apunt. Dius que "Jo quan deixo seure a una persona gran, a un menysvàlid o a qualsevol altre persona no ho faig amb intenció de discriminar ni crec que siguin inferiors a jo ni molt menys simplement crec que és el correcte". D'acord, però analitzem la raó per la que deixes seure una dona i no un home. Ok? Què en penseu?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home