Els homes coneixerem la llibertat quan les dones abandonin la servitud

Hem estat parlant aquests dies sobre les diferències de gènere, sobre la socialització, les institucions socials, els estatus, els rols. Bé, de fet reconec que he parlat jo més que volsaltres, però ara us toca...
Mai res ha estat sempre igual. Però no sempre totes, ni tots, podem triar ser els protagonistes d'un canvi, d'una revolució...
Fa un temps, els anys passen, que ja explico que el s. XXI espero que es produeixi una revolució pendent. Fins fa poques dècades, la divisió sexual del treball era clara. Llavors va venir la incorporació de la dona al món laboral (remunerat). El que es va viure com un alliberament, aviat es va convertir en un augment de condemna: la doble jornada, treballant a casa i fora de casa. Per aconseguir-ho caldrà que tots els agents socialitzadors prenguin consciència dels missatges que ens envien. També caldrà certa consciència de classe en les dones -si esperen que el canvi vingui dels homes, ja es poden asseure a esperar uns quants segles més...-. I naturalment que caldrà arribar a acords, reconeixements i tractes de cara a aconseguir una autèntica igualtat de drets, és a dir, una igualtat de poder tria la vida que vols, no la que et toca pel fet de ser dona...
Hem parlat sobre si el fet de dona o home era un estatus, un rol o el fruit d'una loteria biològica on cada societat canta, segons les seves normes, usos i costums, els números de la sort. Potser fins ara sempre estan guanyant els mateixos -no les mateixes-.
Bé, doncs es tractaria de parlar una mica de tot plegat a partir del que hem vist i veurem a classe. D'on bé aquesta situació? Es repeteix a totes les cultures? Com es podria canviar? O no es podrà canviar mai? Què hi fan les institucions? Qui determina aquests rols? Qui reconeix determinats estatus que potser caldria modificar?
No es tracta només de contestar aquests interrogants. Serà interessant que en plantegeu d'altres. Podeu esmentar algun autor, alguna cita, alguna notícia, alguna idea, pensament o reflexió. Al vostre gust i amb un clar objectiu, imaginar com serà aquesta revolució del s. XXI. Si cal, és clar.
Per a quan? La revolució ja es fa esperar, però esperarem... El vostre comentari... abans de la propera prova. Espero.
23 Comments:
Bona tarda a tothom!!
Bé, doncs aquí deixo el meu comentari, és una mica llarg però a veure si algú s'anima a llegir-lo!
Actualment, moltes dones ens plantegem què volem fer de la nostra vida, i sobretot, les que som encara molt joves, mirem el referent de la vida que ens ofereixen mares i àvies i decidim que ens agradaria que el nostre futur fos diferent. Veiem que elles han rebut l’herència de “responsables de feines de casa” com quelcom natural i normal, potser perquè és un fet tan arrelat que no han pensat que no té perquè ser així, que es pot canviar... Ara algunes dones comencem a despertar, a ser conscients que assumim unes desigualtats que no vénen consubstancials al fet de ser dona, sinó que s’imposen a través de la societat, i que en el fons tot i ser fruit del temps, són encara avui part de la nostra estructura social perquè ningú s’ha atrevit a eliminar-les.
En quin moment, però, les dones ens comencem a qüestionar els rols que se’ns assignen pel fet de tenir estatus de dones? Sovint no comencem a plantejar-nos res fins que llegim en els diaris situacions de desigualtat extrema ( les morts per violència de gènere) o fins que algú ens fa reflexionar amb preguntes d’aquest tipus: D’on ve la desigualtat de la dona? Es pot canviar? Qui ha decidit que les coses siguin com són? O també : Per què no s’ha presentat cap candidata a la presidència de la generalitat? Per què les dones no poden ser bisbes? Per què la feina de casa la fan majoritàriament les mares? Fins i tot: per què la constitució actual només permet als homes pujar al tron d’Espanya? (Deixant de banda la meva opinió respecte Espanya i la monarquia...).
En el primer cas, quan llegim exemples extrems o estudiem història i comprovem quin ha estat el rol de la dona al llarg del temps, això no és més que la punta visible del gran iceberg que la situació actual de la dona és. Tots els altres exemples més subtils; el fet mateix que moltes dones no s’hagin plantejat mai canviar la seva situació, o que no s’adonin que estan patint una desigualtat, o que posin rentadores quan arriben d’haver estat treballant durant tot el dia sense preguntar-se per què ho fan elles... són els blocs de gel que permeten a l’iceberg mantenir-se a flot. La gent només sap veure la punta, però allò que el manté viu és tot el que es camufla, l’exemple més clar: el sostre de vidre ( sí, és invisible i oficialment no existeix, però quantes dones hi xoquen?... )
Últimament, he llegit algunes entrevistes en “El Periódico” de dones que d’una forma o altra, lluiten contra aquesta desigualtat, conscients que intenten canviar un fet que durant tota la història ha estat de la mateixa manera, i que per tant, activar els motors del canvi serà lent, però creuen que és possible. El seu testimoni, alhora que és una bona notícia per les dones que creiem en el canvi, ens comença a donar pistes per descobrir d’on ve aquesta desigualtat:
Entrevista a Ouyang Hongyan (periódico 8/12).
- Xina ha estat des de sempre un clar exemple de la repressió a la dona. En la seva cultura, tenir una filla no és gens ben rebut i fins fa molt poc tenien prohibit rebre educació. Actualment, en les zones rurals moltes nenes encara no poden anar a l’escola perquè han de guanyar diners per la família.
Fa uns segles, un emperador xinès es va casar amb una dona per capritx quan ja en tenia tres, i al cap d’uns dies se’n va cansar i la va deixar al palau aparcada, sense fer-li ni cas. Entre les dones que es trobaven en la mateixa situació, es van inventar un sistema d’escriptura que només elles coneixien, i amb el qual advertien a altres dones perquè no es deixiessin enganyar per l’emperador i acabessin en la mateixa situació. Actualment, 5 dones són les úniques en tot el món que dominen aquest alfabet, el nu shu, l´únic sistema d’escriptura exclusiu de les dones per mostrar rebel•lia i insatisfacció. Hongyan és una d’aquestes cinc dones que encara coneixen el llenguatge secret d’aquest senyal de lluita contra el domini masculí.
Entrevista a Olivia Cattan (periódico 4/12)
- Davant la limitació del vel a llocs públics i les actuals manifestacions contra la intolerància religiosa, Olivia Cattan ha decidit encapçalar el combat contra la discriminació de les dones per raons religioses dirigint l’associació “Paroles des Femmes”.
Jueva practicant, va adonar-se de la realitat de la dona en un moment que suposadament havia de ser un dels més feliços de la vida: el casament. Quan es va apropar al rabí per signar l’acta de matrimoni, aquest li va respondre amb tota naturalitat que només signava el marit. En paraules d’ella: “Vaig descobrir que, si em volia divorciar, depenia totalment de la voluntat del meu marit.” Referint-se a la posició de la dona en la societat jueva, afegeix: “En cas que la dona tingui una altra relació, a ulls del judaisme és una adúltera, i els fills d’aquesta unió no es poden considerar jueus. És una situació paradoxal en una comunitat que atorga a la dona el paper de transmissora de la religió”.
Olivia Cattan ha unit els seus esforços amb els de K.Braiga, una altra dona, en aquest cas, musulmana per donar veu al text de “Dues dones enfurides”. En aquest llibre “ totes dues fem autocrítica de les nostres respectives religions i denunciem la discriminació que pateixen les dones a causa, sobretot, de la interpretació que han fet els homes dels textos sagrats.”
“És veritat que les dones religioses no han estat gaire actives, han tendit a acceptar la submissió. La associació Paroles des femmes intenta que les dones, siguin jueves, musulmanes o catòliques, prenguin conscipencia que s’ha de lluitar per guanyar la igualtat. La revolució ha de venir des de dins.”
Aquests dos exemples ens mostren com el domini de l’home es deu a la seva superioritat física, que en èpoques antigues, servia per sotmetre a la força a la dona lliurant-la per complet a la vida domèstica i apartant-la del poder i l’àmbit de decisió. Són poques les cultures on les dones tenen el protagonisme, i sovint en les que això succeeix, no és per voluntat del poble sinó per causes biològiques (escassetat de dones, per exemple).
La revista “Muy Interesante” incloïa en la revista de novembre un article titulat “Científicas que cambiaron el mundo”, fent referència a dones com Hipatia D’Alexandria ( assessinada per un bisbe gelós de la seva intel•ligència), Carolina Herschel ( descobridora de cometes i nebuloses), Ada Lovelace( col•laboradora en el primer ordinador de la història), Maria Curie (doble premi Nobel de química), Iréne Joliot-Curie (Nobel de química), Lise Meitner, D.Crowfoot Hodgkin i altres dones autores d’importants descobriments científics. L’article no només vol aportar clars exemples de la feina feta suficients per desfer qualsevol argument que qüestioni la importància de la dona, sinó que posa de manifest que l’article tindria noms infinits si els homes no s’haguessin posat d’acord per desprestigiar aquestes descobertes i fer quedar en l’anonimat el protagonisme de moltes altres dones en el món de la ciència al llarg de la història. El subtítol mateix del reportatge diu: “Desde hace 3200 años, descubrieron galaxias y cometas; formularon teoremas, sintetizaron elementos químicos y desentrañaron los secretos de la materia y la biología. Las científicas del pasado apenas son conocidas, aunque sus logros han sido decisivos para la humanidad”. Es donen noms i cognoms de dones que van veure com els robaven descaradament l’autoria de les seves descobertes (“Las obras de muchas de estas mujeres se han perdido o permanecen bajo nombre ajeno”), com el cas de Lisa Meitner, que va descobrir la fisió de l’àtom que portaria a l’energia nuclear, juntament amb el seu col•laborador Otto Hahn. Aquest descobriment fou mereixedor d’un premi Nobel, però endevineu que va passar? Que el senyor Hahn en cert moment va negar la participació de Meitner en l’experiment i es va endur la glòria de la descoberta i el Nobel tot solet. Però com deia, això només són grans de sorra en un gran desert...
Actualment, han sorgit algunes teories que defensen la ocupació de càrrecs de poder per dones, perquè afirmen que són molt més donades al diàleg, la comprensió i l’empatia que els homes. Olivia Catton també recolza aquesta teoria: “S’ha de feminitzar la religió per humanitzar-la. Les dones tendeixen més al diàleg, tenen una altra visió de la vida. No dic que amb les dones s’acabaria el conflicte palestino-israelià, que és molt complicat, però les dones en general, tendeixen menys a la violència.”
Personalment, penso que aquesta situació pot canviar, però que serà un procés lent, ja que en algunes societats és un fet arreladíssim, i fins i tot les dones, han estat educades tan estrictament en les seves creences, que ja acepten la seva situació com la adequada i única possible.
És clar que el canvi ha de venir per l’acció de dones, però la comprensió i acceptació del col•lectiu masculí són bàsiques perquè el canvi es consolidi. Les dones podem canviar el paper que fem ( el rol), podem canviar les nostres actituds i comportaments per arribar a aquesta igualtat perquè el nostre rol actual és assumit i no assignat, però aquest canvi farà variar indubtablement la visió que tindrà la societat de nosaltres, i per tant, necessitarem que la societat ens reconegui aquest canvi i l’institucionalitzi.
Els altres ens donaran els nous estatus socials i adquirits quan les dones canviem les expectatives de comportament associades a l’actual rol de dona, perquè els estatus que hi havia hagut fins llavors ja no podran servir-nos per predir la conducta de la dona a partir del seu estatus. És a dir, com que rol i estatus estan íntimament relacionats, si les dones canvien el seu rol, la societat haurà de reconèixer el seu nou estatus, perquè els antics hauran quedat obsolets i ja no es correspondran amb el seu rol.
El canvi més immediat, crec jo, serà en la institució familiar, perquè qualsevol canvi de la conducta de la dona, repercutirà directament en la forma de veure la família. La família és una gran transmissora de rols, allò que veuen els fills com a “normal” segurament és el que transmetran als seus fills. És per això que ha persistit durant tant de temps aquesta idea de la mare-mestressa de casa. La institució educativa tindria el segon lloc d’importància, al meu parer. Pot ser molt important per transmetre als futurs ciutadans els valors que els regiran, transmetre el fet que pel fet de ser home no tens més privilegis que pel fet de ser dona.
Sí la família és la materialització pràctica d’aquest canvi, la materialització oficial d’aquesta igualtat la duria a terme la institució política. La institució política pot fer lleis per la igualtat que donin oficialment i en termes jurídics les mateixes oportunitats a la dona, però a la pràctica no té tanta influència com la familiar, i en el fons, els polítics han rebut influències molt fortes de les seves institucions familiars i educatives que els fan actuar de la forma que ho fan.
En fi, el meu pare sempre que parlo del futur, se’m mostra molt pessimista. Sempre m’ha dit que ho tindré difícil per pujar en les empreses, per fer-me un lloc entre el masclista món del cine o aconseguir ser la número 1 d’un partit polític. Jo li responc que ho sé, però que confio en poder ser protagonista d’una revolució després de la qual es valori a la gent per les seves capacitats i qualitats i no pel fet de ser home o dona. Sé, a més, que això depèn de nosaltres, i per això espero que d’aquí uns anys, pugui explicar això com una anècdota als meus fills i no com el desig d’un somni que ancara està per acomplir...
Ups, veig que m’he enrotllat molt, però és que el tema dóna de sí!!
QUE VAGI MOLT BÉ EL QUE QUEDA DE PONT!!!!!!!
Carol Segarra
Bé, Carol, excel·lent començament, i dóna molt per a comentar. Llàstima que no ho pugui fer ara i aquí per raons òbvies...
Bé, com dius, que vaig bé el pont, el passis amb la institució que el passis, per cert... (la institució escolar, com veus, ens fa pencar fins i tot en pont, no hi ha dret, hahaha!!!).
Salutacions a tothom (i a "totdona", que per cert, el llenguatge dóna molt de sí en aquest tema...)
Hola Pani!!!!!!!!! Sí, sóc jo, la María, que encara que no vaig al cole avui m’han comentat això de les dones... i no he pogut aguantar-me a fer-hi, encara que no tinc els apunts ni res, un petit comentari amb la meva opinió només. Així faig alguna cosa de profit... jeje
I també enviar molts petons a totES i tots!!!!! :)
Primer afegiré dues notícies que he trobat mirant per internet...
“La violencia de género es uno de los abusos de los derechos humanos más degradantes. No respeta fronteras geográficas, culturales o económicas. Se da en el hogar, en el trabajo y en la calle, y se interpone en el camino del progreso hacia la igualdad entre mujeres y hombres.
En 2006, se cumplen 25 años desde que se instituyó el 25 de noviembre para reclamar la atención de la sociedad y de los gobiernos sobre el hecho de que la violencia contra las mujeres y las niñas es una de las formas de violencia mas extendida en el mundo”
Europa: Mujeres con mejor educación pero hombres con mejor empleo
Las mujeres europeas obtienen en promedio una mejor educación que los hombres, pero por lo general no logran obtener la remuneración o los cargos correspondientes, señala una encuesta de la Unión Europea.
I després d’aquestes notícies, un comentari i un fet que m’han cridat l’atenció avui mateix celebrant l’aniversari de la meva àvia... “Ui, pues he visto a una mujer trabajando en una obra...” I qui estava fent el dinar i parant la taula? Efectivament, totes les dones...
Simplement no ho entenc. Per què una dona no pot treballar en una obra? Per què no hi ha homes infermers o homes que el seu càrrec sigui “amo de casa”? Per què en la meva pròpia família encara veig masclisme? Per què hi ha dones que es conformen amb la “seva inferioritat” i no lluiten per tenir una vida millor? Per què encara tenint millor educació ens hem de conformar amb un pitjor treball i pitjor sou? Per què hi ha violència de gènere, majoritàriament contra les dones?
En fi... quan llegeixo, escolto y veig aquestes coses no puc evitar la ràbia i fer-me tantes preguntes... I més ràbia encara quan he de suportar els comentaris de totes les meves amigues i amics dient-me que sóc massa feminista... Feminista jo? Jo crec que no, només lluito pels nostres drets. Però sé que amb la ràbia no soluciono res, si fos tan fàcil...
Espero i confio, que entre totes, i és clar, amb ajuda d’ells, aconseguir poc a poc (ja que és un procés molt llarg) aquesta igualtat que des de fa tant de temps estem demanant a crits.
He d’acabar amb un comentari, i les meves amigues em diran feminista...jeje.. Estic segura, que si el món estigués governat per dones i els homes fossin menys autoritaris, seria un món perfecte i tots feliços!! xD
Aquí deixo la meva opinió, després quan pugui llegir els apunts, ja m’estudiaré tot això que esteu fent, això que he llegit dels rols, etc. Que sembla molt interessant però no ho acabo d’entendre... Perquè després del comentari de la Carol, això es molt pobre, jeje, però així intento participar d’una manera o d’una altra...
Per cert, Pani... ja estic molt millor, i més contenta! Amb una mica de sort ens veurem abans de vacances, i sinó... Bon Nadal!!! I que l’any 2007 sigui molt millor per totes les dones! :)
A10!!!!
Ep, Maria! Quina agradable sorpresa llegir-te. Efectivament, els apunts ja t'arrivaran (encara que els que falten ja els pots despenjar de la web de sociologia). La veritat és que igualment ha valgut la pena llegir el que poses, tot i que no respondré als interrogants que planjeges intel·ligentment. Tanmateix, la bona notícia és que t'hagis ddecdidit a escriure de forma tan animada i que poguem saber que aviat estaràs de nou en forma. T'asseguro que llegir-ho ha estat, per tots i totes els qui t'apreciem -la llista és llarga- un bon regal de Nadal avançat!
I que el 2007 sigui bo per a les dones... i els homes (amb permís, hahaha!).
Hla a tots!!!!!!
Gran tema aquest... I com tots els grans temes necessita de reflexió, d’aprofundiment... ( m’estic excusant per si això surt massa llarg... jeje )
La situació de desigualtat entre homes i dones va començar fa molt de temps... de fet s’ inicià amb la mateixa societat ja que aquesta, de forma natural, dona lloc a una acció social, activitat que sempre comptarà amb dos aspectes: l’estatus i el rol. Ser dona, un estatus, les activitats que socialment se li reconeixen ( rols ) i que estan institucionalitzades, aquestes, son el subjecte i principal objectiu pel canvi. Aquesta és la mirada sociològica del tema. Com sabem i em estudiat la sociologia interactua amb altres ciències, en aquest tema la història té molt a dir. Anem a veure com aquesta situació de desigualtat entre sexes s’ ha donat al llarg de la història:
De fet, a la Prehistòria era molt més habitual el matriarcat que no pas el patriarcat, i
es donava una gran importància al fet de la fecundació amb el conseqüent gran culte a les dones ( en són una mostra les famoses Venus) ja que la finalitat era la supervivència de la tribu.
No obstant això les dones van ser considerades uns éssers dèbils que necessitaven la protecció d’un home. D’aquí que ja la dona romana passava de ser propietat del pare al marit, de fet tot el període anterior al seu casament ja estava destinat a educar-la per tal de que es convertís en una bona esposa.
Quan les dones, per necessitat econòmica, van començar a accedir a treballs remunerats (recordem les famílies de proletaris, obrers alienats , Marx, llargues jornades de treball, baixos salaris, poca seguretat...) llavors les dones van treballar a les fàbriques, amb salaris inferiors als del homes realitzant la mateixa feina, les mateixes llargues jornades inhumanes... a més arribaven a casa i la feina continuava... (recordem que no tenien dret al vot per tant al cap i a la fi no tenien veu dins la societat... eren com un treballador incansable que fent una feina sorda no estava reconegut).
El dret a vot per a la dona fou una altre qüestió de debat que portà a moltes de les dones que el recolzaven obertament a la mort.... les sufragistes .... fent un petit homenatge a aquestes valentes dones inconformistes amb les injustícies del temps posaré alguns dels noms que volen ser un símbol per a les dones lluitadores... les que en ocasions eren anomenades “damas rojas”.
Carmen de Burgos
Laura Vélez
Grazia Deledda
Flora Tristán
Nelly Sachs
Alguns textos interessants ( de ambdues parts) respecte a aquest tema:
Intervenció de Clara Campoamor en la sessió de les Corts del 30 de Setembre
“Señores diputados: lejos yo de censurar ni de atacar las manifestaciones de mi colega, señorita Kent, comprendo, por el contrario, la tortura de su espíritu al haberse visto hoy en trance de negar la capacidad inicial de la mujer. Creo que por su pensamiento ha debido de pasar, en alguna forma, la amarga frase de Anatole France cuando nos habla de aquellos socialistas que, forzados por la necesidad, iban al Parlamento a legislar contra los suyos.
Respecto a la serie de afirmaciones que se han hecho esta tarde contra el voto de la mujer, he de decir, con toda la consideración necesaria, que no están apoyadas en la realidad. Tomemos al azar algunas de ellas. ¿Que cuándo las mujeres se han levantado para protestar de la guerra de Marruecos? Primero: ¿y por qué no los hombres? Segundo: ¿quién protestó y se levantó en Zaragoza cuando la guerra de Cuba más que las mujeres? ¿Quién nutrió la manifestación pro responsabilidades del Ateneo, con motivo del desastre de Annual, más que las mujeres, que iban en mayor número que los hombres?
¡Las mujeres! ¿Cómo puede decirse que cuando las mujeres den señales de vida por la República se les concederá como premio el derecho a votar? ¿Es que no han luchado las mujeres por la República? ¿Es que al hablar con elogio de las mujeres obreras y de las mujeres universitarias no está cantando su capacidad? Además, al hablar de las mujeres obreras y universitarias, ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a la otra? ¿No sufren éstas las consecuencias de la legislación? ¿No pagan los impuestos para sostener al Estado en la misma forma que las otras y que los varones? ¿No refluye sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad? Y ¿por qué no los hombres? ¿Por qué el hombre, al advenimiento de la República, ha de tener sus derechos y han de ponerse en un lazareto los de la mujer?
Pero, además, señores diputados, los que votasteis por la República, y a quienes os votaron los republicanos, meditad un momento y decid si habéis votado solos, si os votaron sólo los hombres. ¿Ha estado ausente del voto la mujer? Pues entonces, si afirmáis que la mujer no influye para nada en la vida política del hombre, estáis –fijaos bien– afirmando su personalidad, afirmando la resistencia a acatarlos. ¿Y es en nombre de esa personalidad, que con vuestra repulsa reconocéis y declaráis, por lo que cerráis las puertas a la mujer en materia electoral? ¿Es que tenéis derecho a hacer eso? No; tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no tenéis el derecho natural fundamental, que se basa en el respeto a todo ser humano, y lo que hacéis es detentar un poder; dejad que la mujer se manifieste y veréis como ese poder no podéis seguir detentándolo.(…)
Yo, señores diputados, me siento ciudadano antes que mujer, y considero que sería un profundo error político dejar a la mujer al margen de ese derecho, a la mujer que espera y confía en vosotros; a la mujer que, como ocurrió con otras fuerzas nuevas en la revolución francesa, será indiscutiblemente una nueva fuerza que se incorpora al derecho y no hay sino que empujarla a que siga su camino.(…)”
La voz (1 Octubre 1931)
“El voto hoy en la mujer es absurdo, porque en la inmensa mayoría de los pueblos el elemento femenino, en su mayor parte, está en manos de los curas, que dirigen a la opinión femenina, se introducen en los hogares e imperan en todas partes. La mujer española, especialmente la campesina, no está capacitada para hacer uso del derecho del sufragio de una manera libre y sin consejos de nadie.”
Amb la dictadura es va obligar a la dona a prendre consciència de ésser inferior.
“Las mujeres nunca descubren nada: les falta desde luego el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres han hecho.”
Pilar Primo de Ribera
Cuando estéis casadas. Pondréis en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro apellido y después la partícula < de >, seguida del apellido de vuestro marido. Así: Carmen García de Marín. En España se dice señora de Durán o de Peláez. Esta fórmula es agradable, puesto que no perdemos la personalidad, sino que somos Carmen García que pertenece al señor Marín, o sea Carmen García de Marín.
Sección femenina, Economía doméstica, para Bachillerato, comercio y magisterio. 1968
No hay que tomar el deporte como pretexto para llevar trajes de deporte escandalosos. Podemos lucir nuestra habilidad deportiva, pero no para que estas habilidades sirvan para que hagamos exhibiciones indecentes. Tampoco tenemos que tomar el deporte como pretexto para independizarnos de la familia, ni para ninguna
libertad, contraria a las buenas costumbres.
Revista TERESA edición de12 de Agosto de 1957
Gràcies a l’antropologia podem veure com en grups i ètnies diferents s’ha tingut un concepte similar de la dona.
Podem descriure la imatge de la dona en el context de l’AT des de tres camps
diferents, el religiós, el social i el familiar (a la llar), on es veu clarament la desigualtat i
el rebuig en que les dones s’han vist immerses:
1) Camp Religiós:
La dona és discriminada diàriament a la pregària: “us dono gràcies, Senyor,
perquè no m’heu fet dona”. Algun hassidim diu que aquest text és en bé de la dona,
que no està obligada a complir tants manaments com l’home. Però en el fons, la dona
no té tantes oportunitat de fer actes que la salvin, perquè per al jueu la salvació ve pels actes.
Rabins importants que donaran més tard lloc al Talmud, com Eliezer, tenen
frases molt vexatòries respecte a la dona: “Tot aquell que ensenyi a la seva filla la
Torah, és com si li ensenyés obscenitats”, perquè la dona no està preparada (de la
Misnà, Tractat sobre la dona adúltera, 3,4).
Hom deia també: “És millor cremar la Torah que ensenyar-la a una dona”.
2) Àmbit Social:
La dona no té pràcticament accés a la societat. A 4 Mac 18,7: “No convé que
l’esposa surti, i si ho fa, que sigui amb un vel a la cara”. I a Jn 4,27 trobem l’estranyesa
dels deixebles quan Jesús parla amb una dona samaritana.
La dona està segrestada a casa. Quan és protagonista igual que l’home, és
exclusivament en el treball del camp, que és per l’única cosa que socialment és
vàlida, ja que no se la deixarà fer res més.
3). A la llar (vida domèstica):
Quan la dona és nena, està sempre subjecta al pare. Tot el que fa de treball
remunerat abans dels 12 anys i mig, pertany al pare. En edat de maridar-se, a partir
dels 13 anys, se la destina (sense dret a objectar) com a esposa d’altri (Lc 1,17),
segons la voluntat del pare: és una operació mercantil. El terme hebreu per significar-
ho és “kenia” (compra). És el què s’anomena Acord Matrimonial. Aquest acord dona
pas a un període d'aproximadament un any fins que se celebra la unió matrimonial.
Aquest és el gran dilema de la història universal i de la societat mundial, Per què tots els personatges importants de la història i tots els protagonistes dels grans imperis han estat sempre homes? Potser es que només coneixem la història explicada pels homes... Que al mateix temps planteja la pregunta: Si haguessin deixat governar i dominar el món a les dones, com haurien estat les coses?
Millor? Pitjor?
El canvi s’ ha de donar aviat, de fet penso que és un llarg camí que recórrer... però el camí hi és, això ens ho han ensenyat i demostrat al llarg del temps , i a poc a poc anem avançant, ja no som propietat de ningú, tenim dret a vot, comencem a ser independents, ens atrevim a mirar més enllà del sostre de vidre...
La institució familiar és la base del camí, ja que s’encarrega de la socialització primària, marcant la referència bàsica dels nostres rols tant adults com sexuals. La institució educativa s’encarrega de consolidar aquests valors bàsics com els d’igualtat i respecte i les reformes polítiques ( institució política ) han d’afavorir al compliment de tot plegat per tal d’aconseguir, al cap i a la fi, un món millor per a tothom (encara que menys còmode pels homes) en el que formes de conducta basades en valors com la igualtat i el respecte estiguin institucionalitzades.
La desigualtat entre sexes és una lluita costosa que no acabarà fins al moment que deixi de ser un debat. Però com sabeu, no hi ha victòria sense lluita.
Cal que polim bé aquest sostre de vidre, fins que de tan polir-lo desapareixi.
Bé aquí deixo una opinió personal que no deixa de ser part de mi, i d'una lluita interna, que crec tenim moltes dones amb ganes de canvi.
Informant-me per parlar amb un cert coneixement del tema...m' he trobat amb uns llibres de text de l'època franquista... espero enrecordar-me de potar-los el dilluns per poder comentar alguns del temes del que tracta..amb un punt de vista...sense comentaris,o millor amb molts que espero que sorgeixin el dilluns!!!
dw!
Molt interessant Bea. Esmenta la data de les autores de les cites que has trobat. Realment interessant. A veure si portes els llibres demà dilluns, perfecte. Sobretot, si hi poseu cites, poseu-les entre cometes sempre, i millor si dieu d'on l'heu treta, en cas que sigui una web, l'adreça, si és un llibre, la fitxa, etc.
Bé, bé, això té nivell...
EI PANI!!!merci pel teu comentari, aquí t'escric el que em demanes:
- Intervenció de Clara Campoamor en la sessió de les Corts del 30 d 'Octubre de 1931(defensant el dret a vot per a les dones).
- Pilar primo de Rivera Primer Consell Nacional del servei espanyol de magisteri, Madrid, Febrer de 1943.
Crec que la resta de cites estàn datades... i posa les fons... si no es així fes-mo saber!!
dw
Aques petit comentari, és un petit fragment de la meva vida de la paraula “masclisme”, que s’utilitza avui en dia, que s’ha utilitzat d’ èpoques anteriors, des de fa molts temps.
Des de fa temps, la població mundial ha tingut diferència de sexes. Aquesta comparativa ridicula que ha patit la dona, durant segles i fins als nostres temps.
Aquesta distinció va començar des de les primeres civilitzacions, en que els homes per la seva força anaven a caçar un os amb una llança i un arc, quan la dona es troba a casa.
Després va continuar amb la gent de l’ època grecoromana, inclós en temps de Jesús existia aquest tipus de discriminació.
I així successivament fins arribar a aquest segle, però sembla que continuen tenint aquesta mentalitat de bèstia.
Jo penso, que el masclisme, no ha tingut que existir. Quina diferencia hi ha entre un home i una dona, cap, com tots són éssers humans.
En la vida, existeixen funcions que l’ home no podria realitzar, però també són important, com també passa amb la dona. I això s’ha de respectar.
No pel fet de tenir més força, tenim que tenir més superioditat a ningú. Tots pensem igual, fem les mateixes coses; no som animals, coses, plantes...
A vegades l’home pensa que la dona serveix per només, donar fills, estar a casa i per tenir parella. Però moltes d’ aquestes persones, no saben el que significa tenir una parella, no saben el que realment porta per significat la paraula DONA.
Una dona pot fer sentir sentiments nous, pot fer moltes coses que l’home, no sabria com fer-les. ALLÒ QUE DIEM HOME, ÉS SIMPLEMENT UNA PART DE LA DONA
Amb aquest fragment no dic, que els homes són menys que les dones, sino que tant dones com homes tenen les seves caracteristiques.
Una dona té la seva dignitat, no només són unes cares boniques sinó que també són una ment maravellosa com qualsevol ésser humà, sigui negre, blanc, jueu, cristià, home o dona. La dona pot i podria fer moltes coses que l’home fa i fins i tot el podria fer millor.
Qui diu que una dona no serveix per la politica? Qui diu que una dona no pot ser pilot?. Com podem veure, ara les dones esten exercin una professio tipica de homes i mentrestant elles fan millor el seu treball que molts homes que treballen.
Aquestes persones que pensen que les dones son només una companyia del home, són els que tenen una mentalitat animal, una mentalitat inferior a la dels altres.
Aquest problema possiblament no acabara però tampoc les protestes finalitzaren. El masclisme, no es només un altre problema d’ altres que hi han a la societat. També podem anomenar el racisme, i molts altres que pretenen aillar persones de la socialitzacio, del fet d’ estar en armonia en una societat.
UN ÉSSER HUMÀ, NO VAL PER SI TÉ PÈLS O NO TÉ PÈLS, NO VAL PER SI TÉ PITS O NO TÉ, AL ÉSSER HUMÀ ES MIDEIX PER LA SEVA CAPACITAT MENTAL, LA CAPACITAT DE PENSAR
Valery (Nate) Figueroa. 16
BARCELONA D.C.
Bé, allò es el que podria dir, en termes generals, del masclisme. Crec que conjuntament amb el racisme són dos problemes que probablament mai acabara però que s’esta adaptan a la societat. També opino que el masclisme surgeix com una excusa del home per no fer res a casa. ( jejeje això es opinió personal, no intel·lectual, jejeje)
El que si queria deixar ben clar, és el que esta en maiuscula. Aquestes dues cites, pot ser siguin d’ algu, però ho he tret del meu pensar des de fa temps. (exactament des de que vaig tenir la meva primera xicota jejeje)
Bé això , és el que penso i punt en boca.
PD: potser no hagi dit, ninguna dita de ningun filosof, però si d’un pensador que viu la vida tal com és, jo (Nate Valery)
Ok, Valery. Acabo de llegir la teva aportació, força personal i amb idees interessants -algunes de les quals comparteixo obertament i d'altres m'agradaria de poder matisar-les, i em sap greu no poder-ho fer ara...-. Has comentat el prejudici del sexisme, que vam tractar en el tema anterior, de sembla correcte. Potser li falta la aportació d'algun altre filòsof, pensador o pensadora que tu mateix. Sens dubte que tens opinió, bona opinió, i la saps fer sentir (i no ho dic només per les majúscules). Encara el pots millorar parlant del que demanem més en aquest tema: estatus, rol, grups de filiació... -vas faltar a alguna classe d'aquest tema i això et pot haver despistat, no?-.
Amb les bones idees que tens, amb una mica més de contingut del tema que estem fent... encara molt millor.
La teva aportació segur que també farà pensar els teus companys i companyes i, repeteixo, centrant-nos més en els continguts que estem estudiant, faran, com les anteriors, que les seves aportacions siguin igualment reflexives i fonamentades.
Gràcies i... endavant!
BONA NIT A TOTS I TOTES!!
Per començar el tema m'agradaria fer una petita introducció sobre com ha pogut afectar desde el meu punt de vista el masclisme al llarg de la història de la humanitat.
És del tot cert que la dona ha patit una discriminació constant al llarg dels segles, encara que sembla que aquesta es fa encara més present en l'actualitat.Per als homes és evident que aquesta discriminació s'ha produït perquè és un avantatge en molts ámbits de la societat i per lògica, no crec que renunciem a aquest avantatge perquè (encara que no tothom s'aprofita dels avantatges provocats per la discriminació i ,sen home, n'està totalment en contra), és evident que molts si que ho fan. Com ja s'ha dit, són les dones les que hauràn de lluitar pels seus drets,i això s'està confirmant en que cada vegada les dones (per exemple en l'àmbit de formació acadèmica), s'esforçen més que la majoria dels homes, pero no en són recompensades com es mereixen.
Una vegada feta aquesta petita introducció,escriuré les definicions dels termes bàsics per referirme a aquest tema:
·Discriminació: Situació en la qual una persona o grup és tractat/ada de manera desfavorable com a conseqüència d'uns prejudicis. S'ha de diferenciar aquesta de la discriminació positiva.
·Drets(en aquest cas la definició correspón a dret civíl, doncs des d'un punt de vista moral la definició de dret pot ser molt subjectiva):És el conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques privades en els més diversos aspectes de la vida des del naixement fins les conseqüències de la mort.
·Rol: paper que excerceix cadascún dels éssers socials dins de l'àmbit on actua.
·Estatus:(en aquest cas em limito a posar-hi la definició donada a clase, ja que de les que he anat veien , crec que és la que més fàcilment s'entén.):Lloc que ocupa cada persona dintre de l'estructura social.
Donats aquests conceptes bàsics, començaré amb el comentari...
Segons el meu criteri, "l'èsser humà no és bò per naturalesa, sino que busca per damunt de tot, la seva subsistència". Una altre teoria (seguint sempre el meu punt de vista), és que"l'home és mandrós per naturalessa".
Si seguim aquestes teories, arribem a la conclusió que l'ésser humà es preocupa, per damunt de tot per ell mateix,i sempre intentarà fer-se la vida el més fàcil possible, encara que això impliqui, a vegades, trepitjar als altres.
Per aquest motiu i acompanyat pels prejudicis, qualsevol tipus de discriminació ha sorgit pel fet de que l'home que l'utilitza, en treurà un benefici.Podem posar com a exemple la gran majoria de les discriminacions: la discriminació cap a la dona afavoreix a l'home en molts sentits ja que gràcies a aquesta, la dona li realitza un seguit de tasques que li pertoquen a ell, o l'home pot adquirir sous més alts encara que la dona estigui millor qualificada...
Per tant la discriminació, s'hauria d'eliminar, però en molts casos, són tants els factors que afavoreixen als descriminador que segons el meu punt de vista farà el possible per que això no canvia.
Bé, no se si el comentari m'ha esdevingut llarg o curt, però he intentat posar-hi tota la voluntat, i això implica avegades donar els meus punts de vista, encara que segurament molts esdevindrán erronis.
Per acabar m'agradaria citar algunes dones que han estat molt importants, ja que encara que potser no hi ha hagut una comandanta che-guevara(que jo sàpiga)i han hagut i hi hauràn dones molt importants:
·Marie Curie
·MªTeresa de Calcuta
·Cleopatra
·Hannah Arendt
·Clara Campoamor
I moltes altres que farien la llista més i més llarga.
Ekolekuà i bones vacances a tothom!
Bé, Roger. També he pogut llegir el teu comentari que m'ha arribat tot just enviava l'anterior. És bo que tots i totes, jo el primer, admetent que podem cometre errors, però també és bo que exercim, com fas tu, en Valery o les companyes anteriors, els dret a opinar de manera raonada i fonamentada. Sempre se'ns pot discutir el que diem, però caldrà que sigui tal com ho haguem fet: amb arguments i dialogant -part de la civilització es basa en això no?-.
Segueixo pensant que feu interessants aportacions, i sobre la teva milloraria si afegissis, com ja vaig suggerir en un comentari anterior, crec que a la Bea, alguna dada -dates, professió, aportacions...- dels personatges -"les" personatges en aquest cas- que esmenteu.
Per cert, bo això de començar saludant a tots... i a totes. El camí del canvi... és la pràctica. Bé, Roger -les noies de la classe segur que t'ho reconeixeran i esperem que les animi al canvi...-.
Nota: això del llenguatge dóna també molt per a parlar, hi ha qui no li dóna cap importància, i hi ha qui s'adona que, tot i que la solució no és senzilla, és tot un problema amb molta càrrega discriminatòria... Però això us ho deixo a vosaltres, que ja no és el meu post...
Petit oblit, Roger. Gràcies pel desig de vacances però... demà a classe, eh? I ja posats... Bon Nadal!!!
NÚRIA
Hola a tots!!
Per començar a parlar d’aquest gran tema… posaré dues notícies que he trobat que criden l’atenció:
“Isla Mauricio inicia plan contra violencia de género
afrol News, 13 de Noviembre - Distintos grupos en defensa de los derechos de la mujer en Isla Mauricio claman por que terminen los sufrimientos de sus hermanas: las menores son atacadas, violadas y, a continuación, son encarceladas si intentan abortar. Poco se ha hecho para adaptar las leyes de género de Mauricio al siglo XXI. Paralelamente, se ha esbozado un plan de acción nacional para acabar con la violencia de género.
Ahora, distintas organizaciones han puesto en marcha una campaña de un año de duración para mejorar sus condiciones, son los "365 días de acción para acabar con la violencia de género".
Los medios de información en Mauricio informan de las violaciones como si se tratara de un vicio más que de un crimen. Recientemente, tres mujeres fueron encontradas inconscientes después de haber pasado por un aborto no profesional que se llevó a cabo en un oscuro "hospital" de la isla, pero los "doctores" que casi mataron a las mujeres no fueron tratados como criminales. Como tampoco lo fueron los hombres que habían dejado embarazadas a las mujeres. Las mujeres, en cambio, sí recibieron ese trato - fueron reanimadas en un hospital digno de ese nombre y luego procesadas y encarceladas.
A pesar de esto, se está extendiendo la noción de que algo va mal en la sociedad cuando las niñas violadas que abortan son más perseguidas que los hombres que las apalean, los violadores y los adultos que abusan de los niños a su cargo. Por ahora, la prensa de la isla ha adoptado también un punto de vista más escéptico sobre los casos de persecución del aborto y la violencia doméstica encubierta así como del incesto.”
Aquesta notícia crida molt l’atenció el fet de que, com pot ser que les dones i nenes que han estat maltractades, violades... són més perseguides que els homes que les han maltractat o violat. També es produeix un fenòmen que sembla molt normal en aquestes cultures, com és l’incest. D’això sorgeixen moltes preguntes com: perquè els ha de passar això?Perquè castiguen a les víctimes i no els qui ho fan? Sembla que ningú ho vol respondre.
“¿Elegirá Madagascar a una mujer como presidente?
afrol News, 25 de Octubre - Con la elección de la liberiana Ellen John-Sirleaf como primera presidente en la historia de África, las mujeres del continente están entrando fuerte en el terreno político. Impregnadas de la idea de la igualdad de los sexos, las mujeres africanas quieren desviarse de los simples objetivos políticos que solo salen a relucir durante las típicas elecciones masculinas. Madagascar sigue este proceso de cerca. Elia Ravelomanantsoa se posiciona para las presidenciales del 3 de diciembre en Madagascar. Madagascar no es una excepción, y una mujer se posiciona ahora para las muy disputadas presidenciales del 3 de diciembre en una carrera dominada por la participación masculina. Elia Ravelomanantsoa es la única candidata en una disputa de 14 contendientes. Es una mujer decidida de 46 años muy conocida en el terreno de los derechos humanos. Dirige muchas organizaciones, incluyendo la de las mujeres contratistas de Madagascar. También dirige un grupo de comunicación, SYNERGY-FCB, que es una reputada agencia y organizadora de acontecimientos.
Ravelomanantsoa no es una desconocida en los círculos políticos, ya que cuenta con una dilatada experiencia en el mundo de la política y los negocios.
En lugar de un partido, Ravelomanantsoa señala que prefiere contender bajo el estandarte de un movimiento que pretende conseguir mejores condiciones de vida para la población de la enorme isla del Océano Índico. En su opinión, un cambio de gobierno resolverá los problemas de Madagascar y, por lo tanto, hace un llamamiento a todas las fuerzas, asociaciones y grupos para que apoyen su programa.
Por supuesto, su llamamiento ha sido respondido. Una organización de la reformada Iglesia Cristiana que engloba a más de 4.000 iglesias ha decidido dar su apoyo a Elia. Otro peso pesado denominado el G5, que incluye a nativos de las cinco provincias de Madagascar decidió apoyar también a Elia en la realización de sus ambiciones políticas.
La candidatura de Ravelomanantsoa se ha convertido en una fuerza de atracción, con más de ochenta artículos publicados al mes sobre su persona.
Sus partidarios creen que su empresa está a tan solo algunos meses de inscribir su nombre en los libros de historia por ser la segunda mujer presidente de África. Pero el presidente Marc Ravalomanana, quien se presenta para su Segundo mandato en el cargo, cuenta aún con mucha ventaja para arrasar en los comicios.”
Molta gent segur que es preguntaria: Una dona president?; respondria: si, i perquè no? Potser si alguna dona hagués adquirit el rol de presidenta de molts dels paisos en els quals mai ha hagut una, com el nostre, el país hagués anat millor, les coses potser haurien estat diferents. Segurament no hi hauria una societat com la d’ara, masclista. També tinc dos moments que criden l’atenció: el diumenge, vaig anar amb els meus pares a veure la ciutat esportiva del Barça, i estaven jugant les noies. Em van explicar que els equips masculins jugaven en el camp gran de la ciutat esportiva i en canvi les noies en l’altre camp d’herva artificial. Perquè no poden jugar en el mateix camp que ells? resposta: és que són noies…. Encara que últimament en el món del futbol hi ha més noies que poden jugar, segueix la desigualtat. Per altra banda, veient les notícies ha sortit Rafa Nadal on els nens i nenes li feien preguntes...Una nena li ha preguntat : ” ¿Te ha ganado alguna vez una chica ?” i la resposta ha estat: “Cuando me gane una chica es que estamos en un mal momento”. Que passa que pel fet de tenir l’estatus de dona no pot guanyar a un noi? Una dona pot ser millor que un home en molt aspectos, però la societat en que vivim és el que pensa…i aquesta revolució del segle XXI que pugui arribar algun dia potser ho cambia tot….encara que sigui un procés lent, esperarem fins aconseguir-ho.
Les notícies són d’una web: www.afrol.com/es/aticulos dwww!!!
Hola a tots J
Avui en dia, la major part de la població es conscient de que hi ha diferencies socials, i algunes donades per el gènere. La situació entre homes i dones de desigualtat ja fa temps que ve donada, i es cert que em de reconèixer que la situació ha canviat i millorat, no obstant, això no vol dir que ens em de conformar amb l’obtingut gràcies a moltes dones anteriors a la nostra generació. En la meva opinió, i segurament compartida per molts altres, aquest camí encara no es tancat i encara n’hem de fer més fins aconseguir una total igualtat. Es a dir, no em de tenir una actitud conformista, sinó ganes de millorar entre tots la situació. Ens em plantejat algun dia el que hauria passat si la classe obrera no hagués reclamat els seus drets, unint-se entre ells, a través de reivindicacions ... ?encara seriem a l’època del feudalisme. Doncs jo crec que avui dia passa el mateix però a menor escala. El fonament d’aquest canvi social ve donat per la nostra conciència del problema i ganes de modificar-lo, partint de la base de la educació sense prejudicis i prototips portats al llarg de la història en la qual la dona estava en dependència als homes. La família és una gran transmissora de rols, allò que veuen els fills com a segurament serà el que transmetran als seus fills. hem de lluitar en aquesta causa de desigualtat, que amés també es dóna en el món laboral, perquè una dona més qualificada que un home pot cobrar menys que un home amb menys qualificacions ? aquest serà un canvi lent , però hem de lluitar per a que es produeixi.
M’agradaria proposar alguns dels exemples de diferències de gènere en la nostra societat:
- algú s’ha plantejat perquè l’església discrimina tant la dona ? perquè no hi ha monges que arribin a una posició en la jerarquia de l’església tan important com els homes ? hi haurà dintre d’uns anys de canvi una Mama de roma ? o aquesta es una condició a la qual no hem d’aspirar?
- Perquè dones de generacions anteriors donen tan per suposat que són les dones qui han de realitzar totes les feines de casa ? perquè per exemple la meva àvia veu tant estrany que jo no vulgui de gran dur a terme quasi totes les feines domèstiques ?
- Ens hem arribat a donar compte que les pel.lícules disney són molt masclistes? Què es això de la ventafocs, la blancaneus... perquè les dones estan lligades a les feines de la casa fins que el seu príncep vé a rescatar-les ??
- Perquè si un home es “ lia “ amb moltes dones és un “ macho” , un don juan ... en canvi si una dona es “ lia “ amb molts homes es considerada com una guarra ?
- protocol, per exemple els casos són abundants: l’home ha de cedir el pas a la dona davant d’una porta, li ha de cedir el seient...
L’estatus :
estatus és el lloc que ocupa una persona dintre de l’estructura social. També es pot interpretar com el conjunt de drets i deures. L’estatus fa referència a el prestigi social. Es un nivell social que a més s’exterioritza mitjançant per exemple : la forma de vestir , la forma de pensar , la feina ... l’estatus individualitzat origina l’estatus socialment institucionalitzat – la classe social. L’estatus també permet predir la conducta de les persones, i a cadascún hi ha unes pautes i unes normes que cal seguir. Això es el que diem el paper , el que la societat espera de nosaltres en un determinat rol. Un individu pot tenir diferents estatus , ja que un mateix individu pot pertànyer a diferents grups. Per tenir un estatus n’hia ha prou en ocupar un lloc i que els altres ens el reconeguin. Hi ha 3 tipus d’estatus :
adscrit : és una posició imposada a l’individu i sense el seu control. No es tria. Posant el cas del tema exposat doncs seria : el fet de ser dona i no home , l’edat de la dona , ... ( ja que no es escollit per la dona ser dona i no pas home )
social : és la posició socialment reconeguda que un individu té. Pot ser transferit i també es pot modificar.
Adquirit: depèn de l’esforç que fa l’individu per aconseguir-lo i està relacionat amb les seves capacitat, habilitats i a vegades els seus drets per a ocupar la seva posició.
El rol :
Està molt relacionat amb l’estatus. Cada individu té un rol. Un rol és un conjunt coherent d’activitats, de normes de comportament associades a un estatus. Rol i estatus podem dir que són dos cares de la mateixa moneda. Un estatus s’ocupa i el rol es fa. L’estatus es relaciona amb l’estructura i el rol amb la funció. L’estatus no determina com hem de comportar-nos sinó com han de comportar-se els altres amb nosaltres. En el procés de socialització interioritzem els diferents estatus i rols associats i diem que els dos són elements naturals. Una mateixa persona pot interpretar diferents rols segons el grup social en que es trobi. Hi ha 2 tipus de rol :
Assignat: ve donat des de a fora . exemple : ser dona
Assumit : s’adopten voluntàriament . exemple : casar-se , lluitar per a una igualtat de sexe ...
He buscat per internet reflexions importants sobre el tema de la diferència de gènere:
___ Hibert Coca:
Las acciones individuales dentro de los modelos culturales le dan a la mujer distintos niveles de participación en las instituciones de nuestra sociedad.
Después de la segunda guerra mundial, la mujer está conquistando terrenos cada vez más amplios y exigiendo conscientemente una situación de igualdad con el hombre en los planos jurídico, laboral y cultural en general.
El mundo laboral es reciente. La mayoría de las veces se espera que las mujeres sean empleadas administrativas mientras que los altos cargos son ocupados por hombres.
La sociedad actual (afortunadamente son los menos) no confía en las habilidades de la mujer como empresaria. Hoy en día existe una preocupación por el futuro laboral de las mujeres y creo que no se valora el potencial que puede tener la mujer como líder. Por otro lado creo que algunos hombres no están listos para aceptar recibir órdenes provenientes de una mujer.
La actuación femenina
La actuación femenina significa la regularidad funcional en el comportamiento: Los individuos actúan de acuerdo con un esquema que les permite cumplir una determinada función. Se trata de la observación de un modelo aprendido, modelo de conducta que se organiza en relación con la posición del individuo dentro del grupo con el que interactúan. Comprende, pues, las actitudes, valores y comportamientos asignados por la sociedad a toda persona.
La personalidad representa un papel importante en la elección e integración de los múltiples roles que asume el individuo y, a la inversa, cada uno de los roles dejará su sello sobre la personalidad, en lo que respecta a la absorción de los modelos sociales y culturales de orden intelectual, afectivo, estético, etc.
Discriminación de la mujer
La discriminación dentro de las organizaciones se manifiesta de distintas maneras. La más común sucede al momento de asignar tareas. A la mujer le corresponde desarrollar tareas administrativas, o puede ser recepcionista o secretaria. Mientras los cargos gerenciales son reservados para el sexo masculino.
La mujer que llega a ocupar uno de esos puestos, por lo general, lo logra habiendo trabajado un periodo extenso dentro de la organización, haciendo carrera dentro de la misma. Así puede demostrar su capacidad y ser tomada en cuenta. El problema se presenta cuando una mujer quiere postularse para un alto cargo y no ha pertenecido a la empresa, difícilmente sea elegida sin importar el titulo o la experiencia que tenga.
En otros casos los empleadores no dudan de la capacidad de la mujer pero prefieren no contratarla por los costes que podría traerles un embarazo. En otros casos la discriminación viene dada en el caso de que la mujer este casada o con hijos, supongo que en este caso se teme que el absentismo de la mujer sea mayor que el del hombre por tener que atender a la familia. Sin embargo, las estadísticas revelan que las trabajadoras que tienen un puesto de responsabilidad, incluso al tener hijos, no se ausentan mas que los hombres.
___ Roberto P. Castroi Mario P. Bronfman
Se analiza la contribución de la teoría feminista a la sociología. En la primera parte se desarrollan los conceptos feministas más importantes: patriarcado, género, y sistema sexo/género. Se señala que cada concepto aclara aspectos sociales que han sido descuidados, aunque se reconoce que el concepto de patriarcado requiere aún de mayor desarrollo teórico.
En la segunda parte se discuten los intentos del feminismo para desarrollar un nuevo conocimiento. Se discuten las ventajas de una ciencia feminista que problematice la dominación de género — que la ciencia común da por hecho —, y que permitiría una aproximación novedosa a la realidad social. Se enfatiza en la importancia de distinguir entre sexo y género, el aporte reciente de mayor relevancia para comprender la noción de ciencia feminista. Se señalan algunas de las aportaciones epistemológicas y metodológicas feministas.
La tercera parte analiza las contribuciones más importantes de la teoría feminista en el campo de la sociología médica. Se indica como una de ellas a la problematización de los conceptos de "salud" y "enfermedad", así como la demostración de que son conceptos socialmente construidos como producto del orden patriarcal prevaleciente. Finalmente, se ilustra cómo el acercamiento feminista es útil para cuestionar las nociones y prácticas medicas, las que se basan en en la dominación de género y la reproducen.
___ Diario el mundo
La Academia de la Lengua define en su diccionario machismo como la actitud de prepotencia de los varones hacia las mujeres. Ojalá fuera sólo eso, simple prepotencia. El machismo es desgraciadamente mucho más, por lo pronto representa el bochornoso triunfo de la fuerza bruta sobre la dignidad. Es algo vergonzoso que me saca de quicio, quizás porque yo mismo lo padecí al nacer varón en una sociedad machista, y frente a nada se es tan vehementemente contrario que ante un error que uno ha abandonado.
Muchas sociedades son y han sido a lo largo de la historia machistas. Grecia, la clásica, la cuna de nuestra civilización occidental, fue muy machista, sólo hay que observar la ausencia absoluta de mujeres en el ámbito del pensamiento, de la política o del arte. El divinizado Platón, al que algún día alguien con autoridad tendría que cuestionar, decía a propósito de la reencarnación que si uno no era justo en esta vida en la próxima nacería mujer. Y después de Grecia llega Roma con más de lo mismo y así hasta hoy.
Por cierto, entre los animales también se dan comportamientos que pueden parecernos machistas. Me llama la atención especialmente el caso del león. Son las leonas las que cuidan de la prole y las que cazan. Cuando han atrapado a una presa nadie come hasta que llega el león y se sacia, lo que sobra será el alimento para los cachorros, las leonas y el resto del grupo. Por lo demás el león macho es el mamífero superior que más duerme, unas veinte horas al día, y es también conocida su asombrosa capacidad de apareamiento. Su función es la de marcar el territorio y mantener la hegemonía frente a otros machos que intentan usurpársela. Fuerza, fuerza bruta.
No vivimos en la selva, aunque a veces lo parezca, estamos en el siglo XXI. Aunque en esto del machismo no hemos avanzado gran cosa ¿Hasta cuando en la civilizada Europa se va a mantener algo tan horrible como el cambio de apellido cuando la mujer se casa? Todos nacemos de una madre y sin embargo llevamos el apellido del supuesto padre. Pero el colmo es que si eres mujer y te casas, pasas inmediatamente a llevar el apellido de otro hombre, como si fueras propiedad de éste. Y esto aunque seas canciller y estés separada de él, ¿verdad Angela Merkel?
___Carlos Berzosa
l 8 de marzo ha servido un año más para reflexionar acerca de las desigualdades y discriminaciones que sufre la mujer en relación con el hombre. Ha servido, en un peldaño más en esta larga escalera, para ayudar en la toma de conciencia de este problema y, cómo no, para reivindicar y estimular la lucha por el avance en el largo y tortuoso camino hacia la igualdad en derechos y oportunidades de las mujeres. Aunque, como bien sabemos, todo esto no debería quedar reducido a ese día, sino que debe ser un combate diario para corregir las graves desigualdades existentes.
Es una desigualdad que adquiere múltiples formas. Dentro de cada país se producen diferencias económicas entre las distintas clases sociales y regiones. Se dan también desigualdades entre razas y etnias. Pero una de las más importantes es la que se produce entre hombres y mujeres y las diferentes oportunidades que tienen ante sí. Esta desigualdad atraviesa todas las clases sociales y países y, además, se agrava en las clases menos favorecidas económicamente y en los países subdesarrollados. La razón es clara: en estos casos, la mujer se ve abocada a sufrir unas condiciones de vida de menor calidad, situación que es reforzada por la desigualdad de oportunidades ante el sexo masculino. Resulta interesante en este sentido la lectura del capítulo "Qué significa la mundialización para las mujeres de los sures?" en el libro de Sophi Bessis Las emergencias del mundo: economía poder, alteridad.
La desigualdad de género es una de las más graves que se pueden encontrar en el mundo actual. En los paises desarrollados, aunque no en todos, se han ido dando en los últimos tiempos avances hacia una mayor igualdad de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres. Sin embargo, según los Informes de Desarrollo Humano del PNUD, no hay ningún país del mundo en el que las mujeres dispongan de las mismas oportunidades que los hombres. La igualdad, en ocasiones, se ha conseguido en términos jurídicos, pero no reales. De modo que las mujeres ocupan menos cargos de responsabilidad, tanto en la política como en la economía, reciben salarios inferiores a los hombres en trabajos similares, les afecta en mayor medida el desempleo y cargan con la mayor parte del trabajo doméstico. Las mu jeres que se encuentran incorporadas al mercado laboral se enfrentan a la doble jornada, a la del trabajo y a las tareas domésticas.
Aquellas otras mujeres cuya función principal se centra en el trabajo doméstico se encuentran con que esta labor no es ni social ni económicamente reconocida. La tasa de participación de la mujer en el mercado laboral es inferior a la del hombre en todos los países, aunque también existen notables diferencias. Por ejemplo, en España esta tasa es inferior a la media de la Unión Europea y se encuentra por debajo de los países más avanzados.
En los países subdesarrollados, por lo general, aunque esto depende de comportamientos religiosos, existe una gran discriminación de la mujer, hasta el punto de que hay países en los que no tiene acceso a la educación básica. En consecuencia, el analfabetismo afecta más a lasmujeres y cuando saben leer o escribir padecen otras carencias educativas que las condenan a la realización de trabajos mal retribuidos y a la economía informal en bastantes casos. No disponen, por lo general, de capacidad jurídica y cualquier acto, ya sea casamiento, compra o venta, tiene que contar con la autorización del marido, padre o hermano mayor. Muchos puestos de la sociedad los tienen vetados. La mujer queda relegada a las tareas domésticas o a trabajos sin cualificar, que requieren muchas horas de trabajo y poco sueldo.
La pobreza afecta en bastante mayor proporción a las mujeres, que son as que soportan las cargas del hogar y la crianza de los hijos, que suelen constituir una prole en general numerosa. Es frecuente que la mujer se enfrente a estas tareas en solitario, pues los hombres, o se marchan sin que se sepa nada de ellos, o los hijos han sido engendrados por padres distintos, o bien éstos emigran y envían remesas de dinero al hogar, cuando lo hacen.
PD: qui s’aburreixi molt a casa i l’interessi fer un test que he trobat per casualitat sobre el tema aquí proposo la pàgina :
http://www.portalmix.com/comoeres/test8.shtml
ariana :D
Alba Ibáñez González
Vaig a começar el meu comentari sobre la situació actual de la dona, aquest trobo que és un tema interesant, potser serà perque m’arriva molt aprop a mi i a la resta de noies de la meva classe, perquè som nosaltres les que podem fer alguna cosa per canviar la situació actual. Tal com dius Pani que som les dones les que hem de fer tot per a canviar la nostra situació, i que si no ho fem nosaltres ningú ho fara, en part estic d’acord, però tambè penso que el homes tambè tindrien que intentar ajudar per canviar aquesta situació, perque són ells els que han de substituir algunes feines de les dones, per exemple per si no m’explico, si les feines de casa sempre s’ha dit que les ha de fer la dona, si les dones lluitem per no fer-les, i els homes segueixen sense fer-les, mai es faran, però si els homes ajuden a la seva dona, ella ya no tindrà tantes obligacions, però a de ser ell, el que li ayudi a poder treure alguns càrrecs, però vaja aquesta es la meva opinió que potser està equivocada, i tu em podries donar una soluvió mès acceptable, perè en el que si que estic d’acord és en que les dones som les que ens em de “rebolucionar”, per poder treuren’s obligacions.
Vaig a començar a fer el comentari a partir dels apunts, perque això era una opinió meva.Les obligacions de la dona, ja venen desde fa temps, desde el principi de la vida, perquè jo crec que va dintre de la estructura social, però és una part de l’estructura que no ha canviat, i que encara segueix endarrerira, i tambè penso que aquesta estructura la canvia la societat, i que la societat, fins fa poc era regulada per els homes, i les dones no tenien un paper que les permitis opinar, i quan han pugut opinar, jo crec que s’a passat del tema , i no se li a donat gaire importància.
L’estatus de la dona, tal com diu la definició d’estatus, que es una posició socialment indeteminada, però q aquesta posició depen del que els altres membres de la societat pensin, i si a la dona li atorga un cert estatus, es molt dificil que la dona pugui canviar el pensament d’una societat, però que no costa gaire poder intertarlo.
A la dona se li a possat un estatus asdscrit com a la resta de les persones, que consisteix en ser dona, un adquirit, el de ser esposa, i un social, que es la posició socialment reconeguda que es el que la dona encara no a pugut modificar.
Per le que fa als rols, que són un conjunt coherent d’activitats associades a un estatus, crec que el rol de la dona s’ho ha donat el homa, que el homa es el que fa que la dona tingui un paper o un altre a la societat, en el cas dels assumits, que es l’home el que obliga a tenir a la dona un cert rol.
Les dones necessiten als homes per poder satisfer les seves necessitats bàsiques ja que tots necessitem vieure en societat, i es fan mitjançant unes normes, i amb un objectiu, que son les institucions.Les institucions són anteriors a nosaltres això bol dir que la funció de la dona ya estava escita v¡fa temps, no són creacions personals , aixì que la tria un grup de gent (els homes), tenen una autoritat moral, repirmeixen en aquest cas a les dones, i son historique, si no les canvien sempre continuarem d’aquesta manera.El problema de les dones es present en totes les cultures, ja que són les institucions les que han de fer molt per a canciar la seva situació i no fan gaire, i com les institucions són universasl , les seves accions també.
La institució familiar no aporta res bo per a la dona , sino que li aporta la idea de reproducció que això va directament a la dona.
El parentiu, encara recalca mes les funcions de la dona, com la fecundació, la gestació i el part.Encara que el parentiu no te la mateixa funció n totes les cultures, i la dona en algunes , nomès serveix per reproduïr. Hi ha tres tipus els consanguinis , els afins i els ficticis, crec que dels tres el únic que li dona importancia a la dona ésel de consanguinis peroque la familia teva (pares), poques vegades et rebutjaran i no et donaran mal tracte, però en les altres dues sempre acaba manant l¡home.Per el que fa als grups de filiació cada cultura es la que dona les bases de qui es parent o no.La familia es l’unica institució on port la dona sentirse una mica respetada, perque es suposa que tu formes una familia perque estatas agust, i per poder tener un futur i descendencia, a la familia va molt lligat el matrimoni, que es la persona amb la que tu comparteixes part de la teva vida i les teves coses, se suposa que l’elegeixes tu, i que tiendre els privilegis i obligaciosn en un 50%, però alhora de caçarse molta gent (homes), son els que decideixen pendre lees rendes, es a der, son els que volen que la dona els hi fagi tot i ells no fer res, simplement les obligacions que els homes tenen fins al dia d’avui, i això ès el que tenin que canviar les dones, i una altre problema, que potser els de aquella cultura o veuen bè, es la poligàmia, això és el clar exemple d’utilització de les dones, i on es veu que el privilegi el tenen els homes, i les dones són com objectes.El divorci, causat per calsevol tipus de problema en la familia principalment econòmic, ha estat augmentat, i dins del divorci menys mal que es pot trobar la separació de bens i les dones poden adquirir coses de la seva propietat, perque sino segur que els homes encara es quedarien en tot.
Pel que fa a la institució familiar, i no es perque vulgui acabar amb el comentari crec que no aporta res en aquest tema, potser estic equivocada,, però crec que els rols i estatus de la dona com he dit abans els determina l’home, i que la institució polìtica li dona menys importància, que no pas al institució familiar, que es la que s’ha d’encarregar d’ajudar a la dona a canviar la seva situació i que no pas l’aha de canviar ella sola, sinò que potser necessita ayuda, i per això no s’ha revelat, perquè si veu que no tindrà una resposta per part dels homes, potse no s’atreveix, i veu que el que ella vol deixar de fer quedarà lliure i es necessari per poder viure.
Fins aquí el meu comentari ja se que és massa, llarg però com aquest tema m’afecta directament, jo crec qque mai pararia d’escriure.Potser hi ha coses que he posat, no la gent no esta d’acord o que son incorrectes, però he de dir que és la meva opinió, i potser algú pot pensar que hi ha coses que no les hauria d’aver possat aixì, però les he possat com jo les penso i les sento, això es tot fins un altre comentari ADEU!!
-Bona nit Jordi i companyia,
*En la meva opinió crec que des del principi va haver-hi una divisió de treball “justa” La dona feia les feines de casa, i l’home treballava fora de casa i portava els diners a casa. Crec que va arribar un moment en que no se si les dones volien obrir-se a un treball més social fora de casa, o potser es necessitaven tants diners que la dona va haver de començar a treballar, però la cosa va quedar en que la dona feia treballs domèstics, i fora de casa mentre que l’home, només havia de fer els treballs de fora de casa, i això ja no era tant "just".
Com ja s’havia creat la idea de que “la dona a la cuina, i l’home porta els calers a casa” la cosa es va quedar igual, i la dona tampoc s’oposava perqué creien i és que a sobre estaven convençudes de que era cosa seva i dels homes no.
Encara hi ha dones amb aquesta actitud i aquesta idea gravada a foc al cervell i aquí arribem al fons de la qüestió, com molt bé ens has dit, són les dones les que han de fer la seva revolució, són només elles les que poden actuar, no crec en la teoria de que els homes han d’ajudar més a casa etc. etc. Clar que es veritat però per molt que ens ho diguin no canviarem MAI per nosaltres mateixos.
*Tot té precisament a veure amb el rol i l’estatus. A l’estatus de dona se li ha adjudicat un rol determinat, un paper, que és el de ser la que s’encarregui de les feines domèstiques; però no només es simplifica a les feines domèstiques. També a l’hora de contractar a dones, es té ja l’idea de que se li ha de pagar menys, com tenen menys capacitat que els homes...La dona en aquest moment té un rol molt gravat a foc com ja he dit abans, costarà de canviar, però tots sabem com ho hem de fer.
Jo relacionaria tot el tema amb un concepte que ens vas ensenyar el tema passat i que els animals no tenen, la progressió
Si fem un repàs de la vida de la dona durant totes les èpoques, ens quedaríem realment sorpresos.
La dona era propietat del pare i posteriorment del marit, no era lliure en cap moment de la seva vida, i poca broma k hi ha cultures a la actualitat que això continua.
Més tard a l’època de la Revolució industrial, les dones juntament amb els nens, havien de treballar en condicions infrahumanes i sense cap tipus de drets i ni tan sols es pot dir que cobraven perquè aquell sou no era ni una desena part del que es mereixien, però a sobre al tornar a casa havien de treballar més.
Actualment apart de tot el que he dit, la violència de gènere l’he de citar també, encara que no només hi ha agressió a dones per part d’homes, a l’inrevés també però en un 10% segurament.
*Sembla que la revolució comença, però no per part de les dones. He estat buscant per internet articles, informació, tot lo que estigui relacionat amb algun brot de revolta feminista. Sembla que el ministeri de treball i assumptes socials, ha posat a disposició de totes/s informació de tot tipus relacionat amb aquest tema:
http://www.mtas.es/mujer/
Bona nit guapisimes, que us mereixeu el cel.
bona tarda quasi nit a tots i a totes(començem be eh?;P
Personalment magradaria començar pel principi,per que mentengueu perque es l'home i no la dona l'element dominant encara en aquesta societat?o millor perque abans es donava un tracte tan pobre a les dones,la veritat jo no puc contestar a aquesta pregunta, si algú pot que m'escrigui un comentari.
L'estatus de dona en l'antiguitat a estat relacionat amb l'esclavitud,la dona ho feia tot ja que l'home era el dominant i les lleis mai han sigut del tot encertades en el referent a aquest tema.Pero mirant l'aspecte positiu no cal tirar molt mes cap endavant encara que ha sigut molt poco a poc les dones han anat aconseguint el seu reconeixement en una societat cada cop menys sexista,aixo es gracies a les institucions que poc a poc van aconseguint l'igualtat entre homes i dones,una igualtat que no es tindria que aconseguir perque es la que deuriem tenir totes les persones.
Pero quan aconseguiran les dones aquesta igualtat absoluta?perque com molt be diu el pani nomes les dones poden canviar la seva situació,ja que nosaltres(els homes)tenim molt clar que no volem canviar els nostres rols,i menys si hem de fer els d'un altre persona.encara que per a les dones pot semblar molt dur jo crec que tenen molta sort,perque imagineu que la igualtat amb les dones depengues del homes.
m'agradaria parlar dels pasos de gegant que ha donat ladona,perque la dona ya ha fet tot el que ha fet l'home:ha volat,ha anat a la lluna,hi ha dones presidentes(reconec que no hi ha moltes),en fi,com he dit tot el que ha fet l'home ho ha fet la dona,llavors que es el que falta per a aconsegguir l'igualtat?La veritat es que la societat encara te les seves establertes el l'antiguitat.
per ultim m'agradaria comentar que jo tinc una germana mes gran,mes llesta que jo,millor en tot que jo,habera si aquesta es la generació que aconseguix l'igualtat entre homes i dones per igual.
espero que aquesta lectura no us hagi resultat molt aburrida.
eduard pérez díaz
BONA NIT CAMARADES!!!
Primerament diré el meu punt de vista sobre la situació de les dones en l’actualitat.
Personalment crec que en el present les dones tenen bastants drets a com els tenien abans, però encara podrien tenir més. Si totes s’unissin i lluitessin contra el masclisme que encara que molts diuen que ha desaparegut en gran part, perdura en molts llocs en que la gent ho troba normal i no una discriminació de gènere. Moltes dones en el segle XIX i XX van lluitar per aconseguir més drets i a partir de manifestacions i revolucions ho van aconseguir. Aquesta hauria de ser la mentalitat de moltes dones que es conformen en que els homes es creguin superiors a elles cosa que succeeix en molts casos i que no hauria de succeir.
A mi m’agradaria fer una crida, com a bon sindicalista que vull ser , que totes les dones que tinguin la oportunitat de llegir aquest comentari es revelin de forma immediata quant vegin a prop un comentari masclista ( en el cas que no sigui broma), encara que hi ha moltes dones que ja ho fan I MOLT BEN FET QUE FAN!
Ja en l’antiguitat alguns determinats homes van voler posar el rol de persona que ha de fer les feines de casa a les dones, a partir d’aquí desgraciadament s’ha continuat exercint
aquesta “norma” que a tantes dones els hi ha robat gran part de llibertat.
Què passaria si els homes, a més de fer les feines de casa, anessin a treballar? Cap home acceptaria aquesta situació i en poc temps ( segons el meu criteri) es produirien canvis més o menys radicals en funció de la situació.
La dona en molts casos ha acceptat el que hem comentat abans, i no hauria de ser així, però en l’antiguitat ja s’havia establert així i els homes d’aquells temps ho havien determinat d’aquella manera. I perquè se lis hauria de portar la contrària si ells eren els savis i els que portaven els calers a casa? I com ells ho havien imposat, i amb els comportaments d’aquella època, pobre de la dona que demanés una mica d’igualtat.
Els homes, i les pròpies dones que els havien tant menjat el cap que al final es creien que havien de fer aquell treball per la simple condició de ser del sexe femení, criticarien o fins i tot tractarien de boja o endimoniada aquella noia que demanava només una mica d’igualtat i llibertat.
"El feminisme ha estat, com moviment social, una de les manifestacions històriques més significatives de la lluita empresa per les dones per a aconseguir els seus drets. Encara que la mobilització a favor del vot, és a dir, el sufragisme, hagi estat un dels seus eixos més importants, no pot comparar-se sufragisme i feminisme. Aquest últim té una base reivindicativa molt àmplia que, de vegades, contempla el vot, però que, en altres ocasions, també exigeix demandes socials com l’eliminació de la discriminació civil per a les dones casades o l'accés a l'educació, al treball remunerat (...)"
http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/origfem.htm
En conclusió amb aquest comentari he intentat reivindicar, com suposo que han fet altres companys de classe el dret de la dona.
+IGUALTAT I SOBRETOT LLIBERTAT. DONES DE TOT EL MÒN ,UNIUVOS I LLUITEU PER ELS VOSTRES DRETS.
GRÀCIES PER EL TEMPS EMPRAT PER LLEGIR-ME.
(hauria posat unes quantes fotos però com no es pot o jo no he sapigut perque sòc home...)
Els homes coneixerem la llibertat quan les dones abandonin la servitud
Hem estat parlant aquests dies sobre les diferències de gènere, sobre la socialització, les institucions socials, els estatus, els rols. Bé, de fet reconec que he parlat jo més que volsaltres, però ara us toca...
Mai res ha estat sempre igual. Però no sempre totes, ni tots, podem triar ser els protagonistes d'un canvi, d'una revolució...
Fa un temps, els anys passen, que ja explico que el s. XXI espero que es produeixi una revolució pendent. Fins fa poques dècades, la divisió sexual del treball era clara. Llavors va venir la incorporació de la dona al món laboral (remunerat). El que es va viure com un alliberament, aviat es va convertir en un augment de condemna: la doble jornada, treballant a casa i fora de casa. Per aconseguir-ho caldrà que tots els agents socialitzadors prenguin consciència dels missatges que ens envien. També caldrà certa consciència de classe en les dones -si esperen que el canvi vingui dels homes, ja es poden asseure a esperar uns quants segles més...-. I naturalment que caldrà arribar a acords, reconeixements i tractes de cara a aconseguir una autèntica igualtat de drets, és a dir, una igualtat de poder tria la vida que vols, no la que et toca pel fet de ser dona...
Hem parlat sobre si el fet de dona o home era un estatus, un rol o el fruit d'una loteria biològica on cada societat canta, segons les seves normes, usos i costums, els números de la sort. Potser fins ara sempre estan guanyant els mateixos -no les mateixes-.
Bé, doncs es tractaria de parlar una mica de tot plegat a partir del que hem vist i veurem a classe. D'on bé aquesta situació? Es repeteix a totes les cultures? Com es podria canviar? O no es podrà canviar mai? Què hi fan les institucions? Qui determina aquests rols? Qui reconeix determinats estatus que potser caldria modificar?
No es tracta només de contestar aquests interrogants. Serà interessant que en plantegeu d'altres. Podeu esmentar algun autor, alguna cita, alguna notícia, alguna idea, pensament o reflexió. Al vostre gust i amb un clar objectiu, imaginar com serà aquesta revolució del s. XXI. Si cal, és clar.
Per a quan? La revolució ja es fa esperar, però esperarem... El vostre comentari... abans de la propera prova. Espero.
Bona tarda a tothom¡¡¡
Bé abans de començar dire que he posat l’enunciat del comentari perque Aixa puc veure el titol directament i també les preguntes; però sobretot el titol, perque serà la meva primera font d’inspiració de critica. Això, tant aquesta com les proximes critiques seran totalment constructives, sense anim d’ofendre ningu…
Bé, com ja he dit, crec que el titol es del tot ambigú. Llegint-lo em sorgeixen molts dubtes:
-No som lliures les persones?
-De quina servitud parlem?
-Si la dona deixa aquesta esclavitud podrem nosaltres tenir llibertat?
Em plantejaria més, però crec que amb aquestes n’hi ha prou per donar-se compte de que aquest tema de la servitud i desigualtat de la dona envers l’home es l’aspecte mes conflictiu de l’historia. I que també podem observar, entre altres coses, com hem viscut durant milers d’anys en una gran mentida. Però d’aixo parlare després.
En primer lloc contestare cenyint-me esclusivament a les preguntes del text, tot desenvolupant-les segons els apunts de classe i aportant també la meva opinió.
Crec que aquesta situació prové del moment critico-historic on, per primer cop, va apareixer qualsevol intent o inici d’una religió. Més que no pas el fet de que l’home agafi el seu poder fisic en contra de la dona i l’utilitzi com a arma per a sotmetre-la, crec que el fet de que algu cregui en coses que no toquen i en ritus i en deus i etc etc. ha estat la cara i la creu de la dona al llarg de l’historia: cara perque ha estat una de les seves excuses per viure:venus, afrodita, les deeses gregues i romanes en general, la matriarca, el poder de la creació i de la vida,… però sobretot la creu, perque ha provocat que se la consideri un esser inferior, cosa conceptualment imposible i de caire mascliste, altra dels aspectos que després tractaré.
A la pregunta de si es repeteix a totes les cultures, opino que no fa falta ni dir la resposta, sinotan sols s’ha de valorar quina es la que arriba en el seu grau més extrem a inutilitzar la dona com a alguna cosa més que una simple persona. Si aixo es pot canviar o no, es una opinio personal que jo tinc que potser que molesti a algu: crec que no canviara. Ara cada cop més les persones utilitzem més el cervell i l’intel.ligencia, i si les dones, per les raons que siguin, no han pogut canviar gaire cosa en milers d’anys ara en menys de un segle es molt complicat que ho facin. No vull dir amb aixo que no m’agradaria que passes, sino que aquesta utopica igulatat desitjada es del tot imposible. Nomes es podria donar el cas de que la dona superes a l’home. En aquesta hipotesi si que es pot arribar a creure, encara que hho veig molt difícil. Si tu controles una persona i no vols que aquesta situació canviï, com es pot fer per variar aquesta situació?Potser es massa complicat, crec jo, pero res més no m’agradaria que aixo succeís.
Ara parlare una mica de la relacio de les dones amb els estatus i els rols, encara que en primer lloc cal mencionar les institucions (les més nfluents i importants)
Institució familiar: Aquesta en l’actualitat viu com en una especie de falacia. Si, ha anat millorant amb el pas dels anys, hi ha molta més compressió per part de les feines domestiques. Però… de veritat creiem que aquesta situacio pot canviar més de el que hoesta fent ara? Diria que no, perque per molt que vulgui i per molt que m’ho imagini no veig a un home fent les feines de casa i treballant fora, tal i com la dona ha fet fins ara. Es imposible sencillamnt per una rao: el subsconcient historic. L’home arriba a casa i descansa. Forzar-lo a fer un esforç “extra” seria cosa de discussió universal, la qual no acabaria en bon port.
Institucio politica: Altra de les grans mentides que vivim. Si, hi ha dones presidentes, les coses estan canviant, hi ha més participació femenina en general,… Però amb aixo no fem res. Ara mateix les possiblitats de que una dona tingui en les seves mans poder es 0. Aixi de clar. Crec que el fet de que hi hagi una cancellera alemanya en el poder es o bé una acció puntual o bé algun factor enganyos que vol tapar el que veritablement passa: el poder global, universal i social el té l’home. Ni cal dir noms.
Amb aixo vull criticar aquesta situació molt injusta, correcte, però que per desgracia mai canviara. Mai. Aixo si que es del tot imposible. Els desgraciats aquests que ens controlen no ho perpetren ( perdo per l’expressio pero si voleu mes informacio consulteu el club bilderberg)
Estatus i rols
L’estatus es el lloc que ocupa una persona dintre de l’estrcutura social. Es la posicio que tenim en vers la societat. Hi ha tres tipus d’estatus: adscrit, social i adquirit. En relacio a la dona, el que mes ens atreu es l’adscrit, ja que l’individu el té sense la seva consideració. Ningu pot negar que la dona te un estatus assumit: ser inferior a l’home. A partir d’aquesta idea es d’on es substreuen les altres idees. Malauradament, aixo ha estat Aixa durant molts anys. Ara sembla que aixo pot canviar. I per fer-ho, el que cal fer es una cosa ben difícil: canviar la consciencia col.lectiva. Aixo no es fa en una decada ni en dues, pero si que espot arribar a fer amb paciencia. Desde ara mateix. Comnçant per exemple per donar seguretat social a les prostituyes i acabant amb els tipics topics com : mujer guapa, inteligencia corta. Aixo es com els mals rotllos: s’ha d’acabar quant abns millor, Esperem aconseguir-ho.
Rol
Aquest va lligat a l’estatus. Dins de cada estatus tothom juga el seu rol.
Hi ha 2 tipus:
ASSIGNATS: venen donats (fill/a)
ASSUMITS: s’adopten voluntariament (esposa,..)
El rol clau es aquell que ens diu quina funció realitza cadascu dins laseva comnitat. I la pregunta es : quin paper juga la dona? L’incorrecte, estimat watson. Fa mes de 3000 anys que el paper de la dona hauria de canviar. No potser que sigui objecte de tots els mals que hem tingut, no potser que el seu rol nomes sigui callar i netejar. No potser. De fet, els rols estan relacionats amb els prejudiis: depenent d’aquests ( en aquest cas sexisme) s’estableixen uns determinats tipus de rols o altres.
Despres de llegir els apunts (bé, abans també ho habia fet) queda clar que altres dels temes interessants son el matrimoni, la familia i el divorci. El matrimoni negativament, perque es la clara comdemna de la dona a l’esclavitus i servitud a l’home en aparen´ça definitiva. La familia ja he parlat a dalt, pero afegire un incis: que es mes important, l’aspecte psicologic de l’ajuda femenina o els calers i proa que sol portar l’home?
I el divorci, perque vull trencar amb un topic existent que es del tot injust: es la dona qui surt mes ben parada del divorci? Potser a America si, pero a la realitat humana ja ho puc ben jurar que no es aixi. I si no pregunteu-li a la majoria de dones que surten tan malparades de els divorcis, sobretot les que han sofert violacions i maltracament de tot tipus.
Ara posare articles i informacions varies de cert interes:
Feminismo
El feminismo es un conjunto de teorías sociales y políticas prácticas en abierta crítica de relaciones sociales pasadas y presentes, motivadas principalmente por la experiencia femenina. En general, el feminismo invoca una crítica a la desigualdad entre mujeres y hombres, y proclama la promoción de los derechos e intereses de la mujer. Las teorías feministas cuestionan la relación entre sexo, sexualidad, y el poder social, político y económico.
A pesar de que muchas personas líderes feministas han sido mujeres, no todas las mujeres son feministas y no todas las personas feministas son mujeres. Algunas feministas consideran que los hombres no deberían tomar posiciones de liderazgo dentro del movimiento, pero la mayoría aceptan o buscan el apoyo de los hombres.
El feminismo ha sido principalmente un movimiento de las sociedades occidentales en el siglo XX. Las feministas esperan que su movimiento obtenga el mismo impacto en el resto del mundo durante el siglo XXI.
El feminismo no se encuentra asociado a ningún grupo, práctica o evento histórico en particular. Nace a partir de la conciencia acerca de las desigualdades entre grupos y de la creencia de que algo debe ser hecho al respecto. Existen diversas formas del feminismo.
Algunos de los mayores subtipos de feminismo son el feminismo cultural, el feminismo radical, el ecofeminismo, el feminismo liberal, el feminismo de la diferencia, el feminismo marxista, el feminismo separatista, el feminismo filosófico y el feminismo cristiano.
Historia
Los primeros ensayos sobre 'la cuestión de la mujer' criticaban el rol restrictivo de la mujer, pero no señalaba culpables de las desventajas de la mujer ni sobre los hombres. El trabajo de Mary Wollstonecraft Una vindicación de los derechos de la mujer, es uno de los pocos escritos antes del siglo XIX que puede ser llamado feminista sin temor a una ambigüedad. Bajo estándares modernos, su metáfora de la mujer como nobleza, élite de la sociedad, mimada, frágil y tendiente a la pereza intelectual y moral, suena como un argumento masculino. Wollstonecraft creía que ambos sexos contribuyeron a esta situación y tomaba por sentado que la mujer tenía poder considerable sobre el hombre. En 1791 Olympe de Gouges hizo la "Declaración de los Derechos de la Mujer y la Ciudadana"
A menudo se afirma que el feminismo nació a fines del siglo XVIII y principios del XIX, cuando la gente comenzó a percibir que la mujer es oprimida en una sociedad machista (ver patriarquía). El movimiento feminista tiene sus raíces en Occidente y especialmente en el movimiento de reforma del siglo XIX. El movimiento organizado data de la fecha de la primera convención por los derechos de la mujer, en Nueva York en el año 1848. Más de un siglo y medio más tarde, el movimiento ha crecido y ha adoptado diversas perspectivas en cuanto a lo que constituye la discriminación contra la mujer. Los primeros feministas son a menudo llamados 'la primera ola' y, luego de 1960, 'la segunda ola'. También es destacada la Declaración de Seneca.[1]
Relación con otros movimientos
Los feministas en general tienen un acercamiento holístico hacia la política, creyendo en las palabras de Martin Luther King, "una amenaza a la justicia en cualquier lugar es una amenaza a la justicia en todo lugar". Siguiendo dicha creencia, los feministas usualmente apoyan otros movimientos como el movimiento por los derechos civiles y el movimiento por los derechos de los homosexuales. Al mismo tiempo muchas feministas negras, como Angela Davis, critican que el movimiento feminista es dominado por mujeres blancas.
Sin embargo, en ocasiones las feministas muestran su preocupación por el movimiento transexual, ya que desafía las distinciones entre el hombre y la mujer. La transexualidad es rechazado por el feminismo radical, que considera que la masculinidad y la feminidad son construcciones socio-culturales, y por tanto, sentirse hombre o mujer carece de sentido y contribuye al sexismo.
También se da una fuerte relación de algunas corrientes marxismo con este, dando a entender que la "liberación femenina" debe ir a la par de la liberación general de la sociedad del yugo del "capitalismo".
Impacto del feminismo en occidente
El feminismo ha producido muchos cambios en la sociedad occidental, incluyendo el sufragio femenino, el empleo igualitario, el derecho de pedir el divorcio, el derecho de la mujer de controlar sus propios cuerpos y decisiones médicas (incluyendo el aborto), y muchos otros. Muchos feministas discuten, sin embargo, que todavía resta mucho por hacer. Dado que la sociedad occidental se ha vuelto en favor de muchos principios feministas, muchos de estos han dejado de ser considerados feministas para convertirse en principios generales de la población. Muchas creencias consideradas radicales en el pasado forman ahora parte del pensamiento político común. Casi nadie en las sociedades occidentales de hoy cuestiona el derecho de la mujer al voto o la propiedad, conceptos que eran vistos con gran extrañeza hace 200 años.
En algunos casos (en particular la igual paga por igual trabajo) se han alcanzado grandes avances, pero los feministas aún pelean para conseguir sus objetivos completos.
A pesar de los avances realizados por la mujer hacia la igualdad en Occidente, queda aún mucho por hacer, de acuerdo a las estadísticas internacionales.
• Las mujeres poseen nada más que el 1% de la riqueza del mundo, y ganan cerca del 10% de los ingresos, a pesar de conformar más del 51% de la población, ya que la vida femenina es más prolongada que la masculina.
• Cuando se consideran el cuidado de los hijos y el hogar, como ama de casa la mujer trabaja durante más tiempo que el hombre tanto en países industrializados como en países en vías de desarrollo.
• Las mujeres tienen una representación legislativa mucho menor en comparación a la de los hombres: Suiza posee el mayor número de mujeres con un 42%, mientras que el promedio mundial es del 9%.
• En promedio la mujer gana un 30% menos que el hombre, incluso en tareas iguales.
MACHISMO
El machismo es una forma de vida comprendida dentro de la dominación varonil donde se cumplen a cabalidad los roles familiares, especialmente los de jerarquización.
El machismo establece dentro de su jerarquización el trabajo más reconocido para los hombres. Esto es parte de la protección, muchos autores del romanticismo dieron clara expresión de esto en sus cuentos y poemas, es una forma de protección evolucionada, ya no es la protección cavernícola de antaño. (dentro de esta protección no hubo una discriminación como se pretende hacer ver, simplemente que con el pasar del tiempo y el desarrollo de los derechos, la humanidad en si, logro comprender la igualdad entre generos)
El machismo como concepto ha sido interpretado como violento. Muchos movimientos contrarios al machismo alegan que propugna la violencia contra las mujeres mientras que opiniones contrarias aducen que este no puede incitar la violencia ya que defiende la sobreprotección de la mujer. Sin embargo, el machismo es considerado como una forma de violencia no fisica, sino psicologica, siendo esta forma de expresión protectora una discriminación, ya que se ven subestimadas las capacidades de las mujeres alegando una mayor debilidad.
Desde luego, la cuestión lingüística del asunto me parece una tomadura de Feminismo y machimo hoy : Alejndro Cortes en su blog
No dejar crecer el feminismos... eliminar el machismo es más útil
Mujeres del mundo. Saben lo que yo las valoro y defiendo. El hombre, salvo algún especímen extraño que en ocasiones debería estar entre rejas, necesita a la mujer, incluso mas que la mujer al hombre. Es necesario y vital para una sociedad moderna eliminar el machismo, puesto que es otra soberana gilipollez. Eliminar el machismo significa atacar duramente las actitudes machistas (ojo, no todo lo que ustedes consideren "actitudes machistas" realmente lo son, luego hablamos de esto), por supuesto erradicar los malos tratos no sólo hacia la mujer sino hacia los niños hacia otros hombres hacia todo el mundo, y un sinfín de cosas mas que hay que "eliminar". PERO, no se necesita crear una nueva identidad de mujer... Odio las expresiones de tipo "La Mujer del siglo XXI", "La Mujer de hoy", etc... La mujer del siglo XXI es exactamente la misma que la del siglo IX salvando las que se han hecho alteraciones genéticas. No es necesario crear una nueva identidad para la mujer ni mucho menos dársela, porque tratar de crear un estereotipo de lo que tiene que ser la mujer moderna no es otra cosa que un acto absolutamente machista -¡oh coincidencias!- que habitualmente realizan las propias autodeterminadas "feministas". La mujer es por naturaleza válida, puede trabajar en muchísimos puestos que hasta hace poco le han sido socialmente negados y etc... etc... pero no es necesario reivindar eso y presentarlo como la "mujer del siglo XXI", la mujer del siglo V, salvando las diferencias que pudiese haber en cuestiones de formación profesional, también estaba preparada para realizar esos trabajo, simplemente una panda de desviados mentales se encargó durante años de aceptar una cultura social errónea y crear graves perjuicios para la mujer, pero repito, no es necesaria la "reivindicación de nada" sino la "acción contra quienes funcionan con actitudes machistas".
Bajo el manto del feminismo se esconden muchas tonterías. Cierto que la mujer puede ocupar cargos directivos en empresas y realizarlo exactamente igual que el hombre - ni mejor ni peor, los estudios realizados para saber si un hombre lo hará peor que una mujer son una tontería enorme, no depende en esta ocasión del sexo sino de las aptitudes de cada uno. El hecho de que el hombre sea mas autoritario, por ejemplo, no significa que mandará mejor a sus empleados, porque ya en el siglo XX hemos descubierto que el autoritarismo no es la mejor forma de motivar a los empleados. El hecho de que la mujer sea mas maternal y comprensiva, no significa que sea buena para mandar a los empleados, puesto que tener a una panda de "niñatos consentidos" como trabajadores tampoco sería lo adecuado-, cierto también que la mujer puede desempeñar cientos de trabajos que hasta ahora realizaba de forma exclusiva el hombre, pero no olvidemos que romper radicalmente con lo "tradicional" o lo "establecido" no siempre ha traído buenos resultados a lo largo de la historia.
Un par de detalles que considero los más importantes para terminar el artículo y dejar la polémica creada para escuchar sus opiniones.
Se nos está intentando hacer creer que la mujer es mas fuerte que el hombre y la importancia del equilibrio natural
Y no es cierto. Lamento comunicar que no es cierto. La mujer es tradicional y naturalmente más débil que el hombre. Lo cual no impide que el hombre puede resultar vencedor ante casi todo en esta vida, pero no ante una mujer que quiera hundirlo. Claro, esto es un problema, porque a mas de una se le erizan los pelos a leer el titular del apartado y a mas de uno se le sonroja la carita al comprobar que es cierto, que la mujer puede vencer al hombre mucho mas facil que el hombre a la mujer, siendo más débil esta. El hombre con su instinto protector hacia su amada y la mujer sintiéndose protegida por él... El hombre refugiándose en la comprensión de la mujer. Todo es equilibrio natural... por eso en este aspecto no me parece lógico intentar crear una mujer de plástico y falsa que puede comerse el mundo ni tratar de convertir ahora al hombre en una mosquita muerta. Grave error y grave atentado contra la ley natural -que es el equilibrio natural y espontáneo- que se encargará de devolvernos a hachazos nuestra propia vida... dejemos que pase el tiempo si no.
El feminismo en la familia: vosotras pariis, pero no decidiis
Muchos niños crecerán con traumas por culpa de la cínica "liberación de la mujer". Lo que es cierto: el hombre se ha agarrado durante años a su imagen de macho ocupadísimo para deshacerse de sus deberes como marido y como padre, recayendo el peso de la familia sobre la mujer "esclava". Lo que es mentira: La mujer debe liberarse completamente, igualarse al hombre en sus obligaciones familiares o matrimoniales y mandar todo al carajo si es necesario. Solución: La mujer es madre. Por mucho que Almeida y Alborch estarían encantadas de que Anguita pudiese parir y Anguita también estaría feliz, esto no va a ser posible salvo que el doctor Bacterio se ponga mano con mano con Ungenio Tarconi durante siglos para montar aquí un cisco de narices. Pues sí señores, la mujer es la madre: la mujer debe proteger al hijo y darle el cariño de madre, esto es imposible de sustituir ni siquiera por el hombre mas afeminado del mundo. Debe la mujer por tanto prestar especial atención a su papel de madre, aunque tenga otras obligaciones laborales, etc... la persona que diga lo contrario estará sentando las bases para hacer explotar la familia y ser la culpable de que nos vayamos todos a tomar viento de un momento a otro. Pero el padre... vaya, el padre es el padre. Si. El padre tiene que ejercer como tal. Es su hijo, sangre común con su mujer, obligaciones a gogó también para el padre. Desde el cariño a su hijo hasta la autoridad. Desde limpiarle los pañales hasta ayudarle a hacer los ejercicios de Historia. Miles de matrimonios han sabido vivir así, trabajando ambos en puestos importantes, y haciendo cada uno lo que debe hacer. Y fundamentalmente preocupándose los dos por la formación y educación del pequeño retaco.
Pero el colmo del discurso feminista embobado viene con la declaración de malas intenciones: "nosotras parimos, nosotras decidimos". Pero vamos a ver, ¿qué tiene que ver el pobre niño en todo esto? Al niño le importa tres narices que el hombre y la mujer lleven años dándose piñas y peleándose por quién tendrá que cambiarle los pañales o darle el pecho, le da igual, lo desconoce. Es que una embarazada paseando por una manifestación donde se griten esos lemas, ¿qué pensará el niño? Mami, no fastidies, a ver qué decides... ¡que soy tu hijo! En el colmo por acaparar bienes para la mujer, las feministas han tratado de apropiarse algo que no les pertenecerá jamás, por muchas firmas que recojan: la vida. La vida de otra personas no pertenecerá jamás a otra. El tiempo las pondrá en su sitio, mientas tanto me hierve la sangre al escuchar semejante ordinariez de lema, por decir algo delicado.
El feminismo en la familia: las tareas del hogar para ambos
En cuanto a las tareas del hogar hay varios puntos en los que opino como las feministas, pero más que estar de acuerdo con ellas que no se lo merecen, estoy de acuerdo con quién piensa que el hombre ha tenido y tiene mucho morro. No nos confundamos: la mujer realiza y debe realizar algunas tareas del hogar porque tiene mas sensibilidad que el hombre (o buen gusto si lo prefieren) y más delicadeza que este. Probablemente si ponemos a un hombre a decorar toda la casa él solito la pintará de negro pensando que así no se verá la mierda, por ejemplo. Hay hombres que tienen excelentes aptitudes culinarias, pero otros no, al igual que las mujeres. Con lo cual en ese aspecto no hay duda. Donde no hay duda tampoco es en el aspecto de la limpieza del hogar, labor tradicionalmente realizada por la mujer porque en la mayoría de los casos ella no trabajaba. Ahora debe cambiar esta cuestión en los casos en los que esté trabajando. Déjeme que añada que si ambos están trabajando en lugar de tirarse de los pelos para ver quien cocina o quien limpiá la placa de basura que está sobre la moqueta, quizá podrían sustituir el Audi A-8 por algo un poco más humilde y dejar el vestido de 1000 euros para otro momento... y contratar a otra persona que realice esas labores si de esta manera van a mejorar mucho su calidad de vida: al menos no discutirán.
Desde luego esto es para quien pueda permitírselo. En el resto de los casos hombre y mujer deben complementarse y distribuirse las tareas del hogar. Pretender que sea el hombre el que de repente asuma todas las tareas del hogar confírmenme que es una gilipollez muy grande, puesto que es una especie de venganza por lo que ha sucedido en los últimos siglos... ¿y no se han parado a pensar que Manolo de 30 años o Ruben de 28 o Juan Carlos de 41 no han vivido en los últimos siglos y no son los culpables de que se arrastre una cultura erronea sobre este aspecto? La distribución de tareas del hogar, en cualquier caso, no debería ser una lucha en ningún matrimonio, sino un motivo de entrega del hombre a la mujer y de la mujer al hombre, un detalle mutuo mucho más efectivo en un matrimonio que los grandes regalos de aniversario....
Sexismo
Cartel de la sede central de la Asociación Nacional de Oposición al Sufragio Femenino
Se suele llamar sexismo a la discriminación (e incluso odio) de las personas en base a su sexo en lugar de por sus méritos individuales, si bien el término también puede aludir a todas las diferenciaciones sistémicas basadas en el sexo de los individuos.El sexismo puede aludir sutilmente a diferentes creencias o actitudes:La creencia de que sexo es superior o más válido que el otro. La actitud de misoginia (odio a las mujeres) o misandria (odio a los hombres). La actitud de imponer una noción limitada de masculinidad (género) a los hombres (sexo) y una noción limitada de feminidad (género) a las mujeres (sexo).
Más sobre machismo (el mundo.es)
Noticias relacionadas en elmundo.es
10 de febrero de 2006.- Cuando un hombre no era justo en esta vida, sería mujer en la próxima reencarnación. Esta barbaridad como vimos ayer fue dicha por Platón y no es la única perla que podemos encontrar en la obra del filósofo griego. Si te atreves a leerlo verás que también tiene en 'La República' un sinfín de escandalosas afirmaciones con tufo nazi, que hoy no defendería ni el más reaccionario ultraderechista. Lo sorprendente es que Platón siga gozando de buena fama, pero ya se sabe que un clásico es un autor a quien todo el mundo cita pero que nadie lee.
El machismo que padecemos lo llevamos metido en los huesos de nuestra cultura y lo de Platón es pura anécdota. Mucho más influyente en el ámbito de las creencias me parece La Biblia. Durante siglos, decenas y decenas de generaciones se han sucedido leyendo en el libro sagrado que Dios creó al hombre a su imagen y semejanza. Y, posteriormente, viendo Yavé que no era bueno que el hombre estuviese solo creó a Eva, a la pobre Eva con su humilde origen, de una costilla de Adán. Y es Eva la que peca comiendo de la fruta prohibida, y es Eva la que da de comer a Adán, y es a Eva a quien se dirige Yavé diciéndole: "Multiplicaré los trabajos de tus preñeces. Parirás con dolor los hijos. Y buscarás con ardor a tu marido. Que te dominará". Has leído bien, es textual, Yavé instituye el machismo.
La Iglesia católica (a la que pertenezco), por razones que no comprendo, ha mantenido y mantiene posturas que fácilmente pueden ser tildadas de machistas. Toda su jerarquía está compuesta de varones y la mujer no puede acceder al sacerdocio. Y menos mal que en Trento, aunque fuera por un solo voto, venció la cordura y concluyeron los insignes prelados que la mujer también tenía alma. Porque había quien afirmaba que Yavé sólo sopló sobre Adán. 'Mandagüevos'.
Dolorosamente tarde y muy lentamente el machismo pierde terreno en mundos como el de la política y la universidad, pero sigue estable en otros muchos porque es un monstruo grande y pisa fuerte. Todos debemos denunciarlo y detestarlo, a los hombres, además, nos corresponde no practicarlo nunca mais.
Machismo
Noticias relacionadas en elmundo.es
9 de febrero 2006.- La Real Academia de la Lengua define en su diccionario machismo como la actitud de prepotencia de los varones hacia las mujeres. Ojalá fuera sólo eso, simple prepotencia. El machismo es desgraciadamente mucho más, por lo pronto representa el bochornoso triunfo de la fuerza bruta sobre la dignidad. Es algo vergonzoso que me saca de quicio, quizás porque yo mismo lo padecí al nacer varón en una sociedad machista, y frente a nada se es tan vehementemente contrario que ante un error que uno ha abandonado.
Muchas sociedades son y han sido a lo largo de la historia machistas. Grecia, la clásica, la cuna de nuestra civilización occidental, fue muy machista, sólo hay que observar la ausencia absoluta de mujeres en el ámbito del pensamiento, de la política o del arte. El divinizado Platón, al que algún día alguien con autoridad tendría que cuestionar, decía a propósito de la reencarnación que si uno no era justo en esta vida en la próxima nacería mujer. Y después de Grecia llega Roma con más de lo mismo y así hasta hoy.
Por cierto, entre los animales también se dan comportamientos que pueden parecernos machistas. Me llama la atención especialmente el caso del león. Son las leonas las que cuidan de la prole y las que cazan. Cuando han atrapado a una presa nadie come hasta que llega el león y se sacia, lo que sobra será el alimento para los cachorros, las leonas y el resto del grupo. Por lo demás el león macho es el mamífero superior que más duerme, unas veinte horas al día, y es también conocida su asombrosa capacidad de apareamiento. Su función es la de marcar el territorio y mantener la hegemonía frente a otros machos que intentan usurpársela. Fuerza, fuerza bruta.
No vivimos en la selva, aunque a veces lo parezca, estamos en el siglo XXI. Aunque en esto del machismo no hemos avanzado gran cosa ¿Hasta cuando en la civilizada Europa se va a mantener algo tan horrible como el cambio de apellido cuando la mujer se casa? Todos nacemos de una madre y sin embargo llevamos el apellido del supuesto padre. Pero el colmo es que si eres mujer y te casas, pasas inmediatamente a llevar el apellido de otro hombre, como si fueras propiedad de éste. Y esto aunque seas canciller y estés separada de él, ¿verdad Angela Merkel?
I despres d’aquest il.lustrants…comentaris, intentare ressumir la meva opinio, sense semblar massa consevador ni masclista, que no ho soc.
Crec que aquesta revolució de la qual estem parlant mai es donara. I tinc arguments bastant fiables per a no redimir-me de les meves paraules. En primer terme, opino que no nomes es pot criticar i dir que hi ha molta injusticia i que la discriminacio ha dut a la dona a la situacio tant injusta en la qual esta ara. Crec que s’ha d’arribar mes enlla, a un altre punt. Al punt on la dona es senti a gust vivin, no noti diferencies sexuals i hagi una justicia universal. Dic les dones perque com els homes no poden canviar la seva consciencia col.lectiva, no ajudaran gaire en aquest tema. I no perque no vulguin, sino perque no saben ni sabrem. Quin greu em sap dir el que dic, pero es cosa imposible arribar a aquest punt d’estbilització social igualitaria, de justicia global entre ambdos sexes. Es que no potser. Han passat massa consequencies historiques per poder canviar aquest “lastre” que portem. Perque per obtenir aquest canvi, per poder portar a cau aquesta revolucio, fa falta eliminar les religions i el poder. Les religions es pot fer, pero costaria massa temps. I el poder esta clar que no, perque ens portaria a anarquia, i, consequentment, al complet caos socialment parlant. Es per aixo i per altres raons de pes que es poc viable aquesta ultima revolucio tal i com la estem plantejant.
Pero no tot es negatiu. Encara hi ha una ultima possibilitat, una ultima oportunitat. Pero el transcurs d’aquesta dependrà del que feu desde que acabeu de llegir aixo fins la vostra mort: RESSURGIU. Ressurgiu ja. Revlteu-vos, provoqueu-nos, mateu si fa falta. No hi ha cap altra via. Si no clameu als quatre vents qui sou aquestes mini-reformes socials que hi ha s’acabaran d’un moment a altra. Demostreu qui sou, i doneu-nos una lecció de coratge i valor que mai s’hagi vist. Convoqueu a la humanitat a la guerra. Ningu sap si us en sortireu , pero de ben segur que el letargo historic que tenim deixara de romandre en una part morta del cervell. Ja es hora de que sapiguem les persones si les dones son la salvacio, perque no ens podem enganyar: la terra en menys de 300 anys s’acabara. Pero s’acabara si el mon continua aixi. Arribareu a salvar-nos de la destruccio definitiva? Espero que si, i per si un cas, conteu amb mi i amb els qui volen canviar les normes establertes per l’home per les de la natura. Com diria la Txell, sort i endavant¡
Sayonara¡¡¡
P.d.: Per mes informacio consulteume als patis o a classes aburrides. Aaaaa i Pani com suposu que t’has llegit aixo i et deuras quedat amb dubtes ja escriure una mica mes ampliades les mves tesis. No vull fer mal, encara…
STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP
STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP
STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP
STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP STOP
Podria escriure, copiar i enganxant 3000 stops en menys d'un minut. Algú es creuria que me'ls he llegit?
Solució: posar el link en comptes de copiar, i al costat del link, un breu comentari facilitant la lectura i acreditant la relació que té amb allò que diem.
M'agrada, ens agrada, molt més el que escrius amb una frescor envejable, que la resta... Clar que espero l'ampliació de tesis, sobretot pel que fa a l'apocalipsi. Detecto cert pesimisme apocalíptic, sí...
M'agrada que hagis parlat de la consciència que tenim els homes, però podem parlar sobre la teva afirmació sobre la invariabilitat d'aquesta consciència col·lectiva, i també m'agradaria saber més del club Bilderberg -qui te n'ha parlat-? Per això serà interessant llegir l'ampliació d'aquestes o altres tesis. Ho llegiré amb interès -però prou de "cortar y copiar", ok?
Comenta el que has llegit o trobat, digues el que és, i reflexiona-ho. Val la pena, com amb els teus companys i companyes, llegir-te.
Sayonara, baby!
Realment Fran, millores amb el temps i val la pena també llegir-te.
M'agrada la teva salutació llatina final. Ens veiem durant la trevessa mariner!!!
Trevessa? Travessa, travessa... Errare humanum est.
La sociología es la ciencia social que se encarga del análisis científico de la estructura y funcionamiento de la sociedad humana.Estudia los fenómenos colectivos realizados por las personas a sociología es la ciencia social que se encarga del análisis científico de la estructura y funcionamiento de la sociedad humana. Estudia los fenómenos realizados por las personas.
Gracias a ella podemos comprobar el porque de ciertos comportamientos.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home