A què li volem donar valor en realitat?
A la darrera classe vam estar fent un exercici per descobrir, més o menys, un llistat ordenat d'allò que considerem important cadascu i cadascuna de nosaltres. A més també vam veure que hi ha coses a les que dediquem força temps i potser no valorem prou. Igualment també vam poder trobar que alguns valors importants de la nostra vida no tenen un reflex equilibrat en aquesta. Dit d'una altra manera: és important sí, però va darrera d'altres coses que jo valorava com a menys importants...
En fi, que reordenar els nostres valors, reflexionar sobre ells, pot ser un exercici que ens ajudi a preguntar-nos algunes qüestions sobre nosaltres mateixos, sobre nosaltres mateixes i, en definitiva, sobre aquesta societat de la qual en formem part.
En aquest tema no només parlarem de valors, també ho farem de normes, del seguiment i del trencament d'aquestes normes, de com la societat té mecanismes de control sobre aquesta qüestió (si demà dilluns no vas al cole perquè no vols serà perquè valores més una altra cosa, et saltaràs una norma i la societat, a través de la institució escolar, t'ho recordarà...). Però ja parlarem de normes i d'altres coses, ja arribarem.
Ara només un tast per saber a través de cadascú i cadascuna de nosaltres el que pensem sobre el que hem fet. Així doncs, ens podem preguntar el següent: necessitaria també la nostra societat en general -no nosaltres com a membres- una reordenació dels seus valors? Què creus que diem/creiem que valorem molt i després no actuem en conseqüència? I a què hi dedica molt de temps aquesta societat i els seus membres sense reconèixer que és important per a ella? Quines conseqüències n'extreus? Que creus que hauríem de canviar -som a dins, recordes?-? Què proposaries? Qui ho hauria de fer? És possible?
Bé, us toca...
Etiquetes de comentaris: valors normes societat reordenar
posted by Pani @ 1:28 p. m.
10 Comments:
Hola Pani:
Per fer aquest comentari jo ho faré des de el meu punt de vista, i de la idea que jo tinc al treure conclusions de l'ordenació dels meus valors.
Per començar vull dir que totes les persones tenim més o menys els mateixos valors, i sinó segur que coincidim en molts, el que passa es que molts d'aquests valors molta gent no els mostra en públic i ningú es dóna conte de que aquests valors existeixen en la seva persona, jo crec que la societat de avui dia, es a dir les persones en aquest cas, som com un edifici o una casa, nosaltres a la societat només li ensenyem la part de fora, la façana, i amb això nosaltres tapem l'interior, que és la part més important de la casa, i que només certes persones poden
conèixer, doncs el mateix amb els valors només algunes persones poden saber els valors que tu tens , perquè la persona ensenya només la façana molt maca, es a dir, els millors valors, que ell considera que té, però això no vol dir que no consideri altres valors millors, perquè segur que si però tu mai ho sabràs, només sabràs els de les persones mes properes a tu i no els sabràs tots.
Alhora de pensar sobre els valors que tu mateix tens, cosa que fem poques vegades, o potser cap, t'adones de que sí, potser aquests valors que tu tens, i no els mostres als demés, potser tu li dediques moltes hores durant el dia, i tu els consideraves com una cosa estranya per a la teva persona, i algunes que tu consideres molt importants, potser són les que menys temps li dediques, i això és probablement el que et succeirà, com ha mi m'ha passat.
Potser la societat si que necessita una reordenació dels valors, però està clar que els hem de reordenar les pròpies persones, i que primer de tot hem de reordenar els valors propis de la persona, encara que es una tarea una mica difícil, però una cosa molt important es que la societat, viu enganyada per la pròpia persona, que primer la persona ha de complir els seus valors, sense amagar-ne cap, i pensar molt en ells, i desprès el més important, es saber dedicar-li el temps suficient que necessita cada valor.
Jo penso que la societat valora molt, a les persones que estan al seu voltant, ja sigui la família o el grup d'iguals, i desprès es valora els valors propis de cada persona, el que ell mateix té i considera més important.
Crec que molta gent no te consciencia d'aquest defecte, i per això continua amb la idea de agafar un valor per a cada situació, els valors en alguns moments, serveixen a la persona per "quedar bé", però amb això el que s'aconsegueix, es no millorar la societat, sinó continuar amb uns valors que a tothom li vagin bé, i que tothom sigui capaç de poder adaptar-se.
Fins aquí el meu comentari, no se si es correcte el que he posat o si es totalment el contrari, però aquesta es la meva visió sobre els valors de la societat, i que els valors de la societat, canviaran quan la pròpia persona canviï els seus.Per acavas comentaré una frase que diu que es un valor: Qualitats que fan que una cosa o persona sigui preuada, que valgui. La reflexió d'aquesta frase consisteix en que aquestes qualitats que van que una persona valgui, son les que modifica la pròpia persona, per fer-se valer, quan crec que aquestes qualitats les tindria que tenir la pròpia persona, i les tendria que utilitzar com a tals, i no com a ell li interessi.
alba ibáñez
És molt complicat parlar dels valors d’una societat en conjunt quan individualment n’hi ha tanta varietat. Suposo que les qüestions proposades anaven més en el sentit de plantejar si els valors que agafa la nostra cultura per fer les actuals normes i lleis són els mateixos que hi havia quan aquestes lleis van ser creades. Si la societat està en canvi constant, no és lògic que els seus membres mantinguin estàtics els valors. Crec que cada generació ve influenciada per la seva època, i per tant, valora de diferent manera els elements que té o coneix. D’aquesta manera, podem comprovar que només aquells valors que podem etiquetar d’universals (familia, amistat…) són els que sempre romanen generació rere generació.
Posaré exemples sobre això que deia de l’època. Quan els nostres avis eren petits, la majoria de gent no tenia cotxe propi i per tant, es valorava molt el fet de tenir-ne. Avui dia, en un país com Catalunya, la majoria de la població veu normal que les famílies tinguin casa i cotxe propi i per tant, el fet de tenir cotxe ja no es valora tant ( ara el de la casa es torna a valorar…). De la mateixa manera que amb qüestions materials, podem parlar de valors morals. En anteriors èpoques històriques, el valor de l’honor es podria dir que passava molt per damunt de la resta, i això sembla que ara no és així. En l’època franquista o en qualsevol altra guerra, el valor de la llibertat volava sempre per sobre els caps, a nosaltres ara ens sembla llunyà.
Els ideals dels nostres pares difereixen dels nostres, i sovint no encertem a comprendre perquè feien el que feien quan eren joves i ells no entenen perquè no som com ells. No és que siguem millors ni pitjors, sinó que moguts per diferents valors i ideals, lluitem per diferents coses i per tant, la nostra conducta també és diferent. És possible, doncs, que normes que ells consideren correctes, a nosaltres ens semblin massa dures o fins i tot, inútils.
Actualment, un valor que penso que està en augment és el del lleure, i en canvi, un que considero que està caient és el de la religió. També cal considerar que les noves generacions han ( o hem) nascut ja immerses en una societat de consum, que no pretén que la gent es plantegi si realment valora el que té o si necesita tot el que compra, sinó que vol fer-nos créixer necessitats momentànies de consum, que no reflecteixen cap escala de valors. Per això, perquè ens fan creure que tenen solució per a tot i que només necessitem coses materials, valors com el religiós ja no tenen cabuda en les ocupades ments de la nova joventut ( en algunes sí). És difícil negar que s’estan produint canvis en els valors que té la gent, així com també es pot afirmar que canviem la manera d’entendre uns mateixos valors. Per exemple, el valor de l’amistat avui dia, es viu d’una manera diferent a fa 50 anys, perquè les formes de comunicació han fet que la gent es relacioni de manera diferent ( mòbils, Internet, msn…)
Una opinió personal sobre el fet de valorar:A vegades ens diuen que no valorem haver nascut en el Primer Món, i que només ens recordem de la pobresa quan algú ens la fa recordar. Penso que haver nascut al Primer Món i no al Tercer, ha estat una qüestió de sort i que per la nostra part, més que avergonyir-nos de tenir tantes coses, hauríem d’aprendre a valorar les que tenim i aprofitar allò que se’ns dóna. Dit d’una altra manera, no es tractaria de penedir-se de tantes coses que ens sobren, sinó d’aprendre a que no ens en sobrin, tenint només aquelles que valorem. Sí, és complicat…, però és una idea, no?
És molt difícil posar en comú tots els valors, mentre en la mateixa societat hi hagi tanta diversificació a l’hora d’entendre els valors. Suposo que la societat com a conjunt s’haurà de plantejar una reordenació global de valors en el moment en que els valors de la societat siguin molt diferents als que reflecteixen les normes. Caldrà replantejar-se que cal realment, si refer les normes o fer canviar a la gent de valors… Però arribar al punt en que s'hagin de canviar les normes perquè tota la societat té uns nous valors crec que encara queda molt lluny...
HoLa Pani!
Primer de tot faré una petita reflexió sobre l’exercici que vam fer l’altre dia. Aquesta activitat em va sorprendre una mica perquè sinó recordo malament, mai havia fet un exercici com aquest, en la qual havies de pensar les coses més importants per a tu i posar-li un temps i un valor. El que també em va sorprendre va ser el resultat que em va donar! La veritat és que aquest tipus d’exercicis van bé, per poder reflexionar, i assabentar-te dels valors que duus a terme, d’algunes coses que hauries de dedicar més temps i en canvi, d’altres que hauries de dedicar-le menys. Gràcies a aquest exercici, la societat podria reordenar els seus valors i donar-se compte de les coses que hauria de millorar en aquest sentit.
Creiem que algunes coses les valorem però no fem res per canviar, és a dir, el típic exemple de l’àvia( que no és el meu cas), que l’estimes molt i saps que està bé, perquè t’ho diuen o perquè t’ho imagines, tu l’estimes molt i ella t’estima també però sinó hi ha comunicació o el que sigui, és com sinó hagués res!, com a valor podríem dir el de la família, o també podríem posar amor, però només es pot posar si de veritat se sent, si a l’àvia li vas a veure, si la truques,etc.
La societat d’avui dia, encara que hi ha molts valors amb molts individus, des del meu punt de vista, crec que hi dediquem molt temps al lleure, a la distracció,etc... tot és bo però amb mesura i també crec que hauríem (i m’incloc) de dedicar més temps a coses importants, i a les coses no tant importants menys temps del que utilitzem. A l’exercici que vam realitzar l’altre dia, em vaig sorprendre perquè vaig poder observar que dedicava bastant temps a coses que en realitat no eren necessàries o eren simplement una perdua de temps (no posaré exemples jeje!) Ara parlaré una miqueta de la meva llista: En la primera columna haviem de posar coses importants per a nosaltres (persones, valors, aficions,...), jo vaig posar-hi 25, d’aquestes, 16 són persones, què vol dir això? Doncs que per mi, el més important a la meva vida són les persones, perquè crec que sense elles, nosaltres no seriem els mateixos, m’explico... Els amics, els familiars, els veïns,... són persones en les quals hi ha comunicació (unes més que altres), sempre hi haurà una persona que t’escolti o que tu l’escoltis a ell, sempre es té una persona al costat, (sinó es té aquesta persona... és que alguna cosa greu passa...) sempre va bé tenir a algú, en el moment que no tinguéssim a ningú, seria la vida seria aburrida.
El comportament de les persones es fonamenten de normes que es basen en valors, i aquests es manifesten en actituts, i aquestes actituts són el nostre comportament. Una actitut repetida o freqüent, esdevé un comportament, que s’ha de regular amb normes socials. La primera persona que va parlar de valors va ser Karl Marx (1818-1883), es referia a l’anomenat valor d’ús; hi ha un altre que és el valor d’intercanvi, en què l’objecte es relaciona amb els altres. Un tipus de valor, pot ser el valor moral, que són ideals, llunyans, utòpics, inasequibles, que tenen una funció de servir-nos de guia, de predir la nostra conducta. Els valors estan jerarquitzats (família, amor, lleure, etc.) Comporten a una conducta que és l’actitut, que les qualifiquem amb els valors.
Crec que tothom hauria de fer aquesta llista, que no només distreu pensant en coses importants, sinó que també et fa reflexionar molt!
Aquest ha sigut el meu comentari!
**RakeL VeGa**
Bona tarda a tots i totes!! ( ja es fan presents valors com el de l’educació, el respecte... )
I es que els valors ens permeten reflexionar de forma racional enfront els altres, emetre judicis, prendre decisions justes... i serveixen com a referència més enllà del purament material o immediat.
Hem de reconèixer que existeixen certs valors universals propis de tots els éssers humans i aquests valors posseeixen les característiques pròpies d’ una generació; i d’un lloc específic del món. Per això l’estat dels valors humans es determina per la relació que existeix entre els aspectes comuns a tot ésser humà i els aspectes propis d’una època i d’una situació social donada.
D aquesta forma penso que l’educació i l’assoliment de valors així com la seva jerarquització comencen amb la vida i no acaben sinó amb la mort. A més l’educació de valors no escapa a les exigències del progrés tecnològic, al benestar i al desenvolupament ètic de la societat. Així podem observar una variació en la jerarquització de valors, tant en l’àmbit concret com podria ser el cas d’una persona concreta que al llarg de la vida per diverses qüestions i circumstàncies varia en l’estructuració d’aquells valors que considera importants com en un àmbit més extens com és el que engloba tota la societat. Llavors el concepte de temps varia i ens em de remuntar uns quans anys enrere, quan en un primer estadi, es van definir els valors humans tenint en compte únicament l’aspecte subjectiu de l’ ésser humà. Així ja ens trobem amb una etapa del naixement d’aquest concepte en el pensament dels estoics els quals definien els valors humans com tota contribució a la vida sobre la base de la raó. Es parlava llavors dels valors de la virtut, la dignitat, l’honestedat, etc.
Un altre moment important en l’evolució de concepte de valors l’aporten els filòsofs dels s. XVII i XVIII on es desenvolupa el concepte de valors humans sobre la base de que el valor de totes les coses és el preu donat pel mateix home i això pressuposa una concepció subjectiva del terme.
Més endavant amb l’aparició del marxisme, el concepte de valors humans es fonamenta en la correlació entre la vida material i la vida espiritual de la societat.
Tenint en compte aquests estadis podem fer un resum de com s’ha donat un diferent reconeixement dels valors al llarg de la història:
A l’edat Antiga: alguns pensadors de la Grècia clàssica van fonamentar els valors i les virtuts morals en les qualitats de la persona, i les romans van descobrir els valors jurídics.
A l’edat Mitjana: es dona un predomini dels valors teològics.
El racionalisme i la Il•lustració: descobriment del valor universal de la raó i dels valors democràtics.
Edat contemporània: descobriment de la justícia Social i del principi d’igualtat d’ oportunitats.
Avui en dia, davant de les profundes desigualtats econòmiques, penso que s’haurien de tenir més en compte valors com el de comunitat universal i solidaritat. Davant de la mentalitat bel•licista i la proliferació de les armes nuclears, agafen profund sentit els valors del pacifisme i la objecció de consciència a les armes. Els valors ecològics per pal•liar la forta erosió i la contaminació a la que tenim exposat el planeta també serien importants, els valors de la honestedat crítica i la informació objectiva per contrarestar el poder de la propaganda juntament amb els de la moderació i l’altruisme per fer front a un món consumista on s’han generalitzat conductes hedonistes i egoistes serien bàsics. Veient aquest panorama ens hauríem de plantejar si potser aquest triomf de la tecnologització, que ens aporta el benestar cultural i econòmic, fa que deixem de banda sense pensar massa, la dimensió humana de la persona,
Fent que dintre d’uns anys...potser en un futur no molt llunyà, visquem en una societat despersonalitzada i egoista.
En els moments actuals produeix un gran interès el dilema de la concepció dels valors humans. Es parla sobre si estan en crisi, si s’estan deteriorant, o si s’han perdut,... i no pocs troben les seves causes en els problemes econòmics, polítics, socials, familiars... Arribats a aquest punt... és necessari, crec, tornar a la base i preguntar -se, què entendre per valors humans?, Quins són els valors fonamentals del ésser humà en l’actualitat?, quines són les vies per a la seva formació i desenvolupament?
És important deixar clar que el valor humà depèn en el fonamental del medi social en que es desenvolupa, perquè es relaciona amb la forma en la que s’assimilen aquestes condicions socials. D’ aquí que s’hagi de preparar a l’home per que respongui al medi social en el que viu, la qual cosa està estretament relacionada amb els valors humans... Aquesta tasca com la de socialització es de tots i per a tots, i en ella es veuen estretament relacionades els mateixos agents socilaitzadors com són escola , família, institucions, grup d’iguals, mitjans de comunicació...
Però lògicament educar en temps de escepticisme, descobrir valors de d’humanisme en temps de desenvolupament desigual, destrucció del medi ambient, de la infranquejable distancia entre rics i pobres... aquest és un repte sense precedents.
Us deixo la direcció d’ una pagina que aporta algunes dades interessants al tema: http://usuarios.lycos.es/esc86sierra/pradena/result123.htm
Hola a tothom:
La veritat es que no és un tema fàcil de tractar aquest i suposo que faré vàries errades, però tot i així aquí va el meu comentari :
La veritat es que al principi de la classe no sabia ben bé el que volia treure “ el pani “ de profit en aquest exercici, però un cop va dir el que faríem en la segona columna ja em vaig començar a adonar per a on anava la cosa. Crec que ( a qui més a qui menys ) aquest exercici ens va ser molt útil, perquè es cert que nosaltres pensem molt sobre com som, sobre el que fem ... però pocs són els cops que pensem sobre els nostres propis valors. És per això que em va semblar interessant, perquè va ser un moment dedicat exclusivament a una cosa que normalment no fem.
En aquest moment de reflexió ens vam poder adonar nosaltres mateixos que molts dels qui estaven en la primera columna entre els primers llocs, eren persones a les quals no els hi dediquem gaire del nostre temps. Això almenys a mi personalment també va afectar a la meva conducta (si més no la del dia que vam fer l’exercici a classe), perquè per exemple en el meu cas (i suposo que molts s’hi sentiran identificats) vaig posar els membres de la meva família entre els primers números, però desprès quan vaig haver de fer la segona columna, em vaig adonar que potser no els hi dedico gaire temps, per exemple a ma mare només m’hi parlo quan estem dinant , quan veiem la tele juntes o quan necessito que m’ajudi en alguna cosa en especial. Però pocs dies a la setmana són aquells que m’assec al costat de ma mare i parlem de coses no relacionades amb el col.legi o la habitació que tinc desordenada. En resum, aquest exercici a classe em va fer pensar que potser hauria de prestar-hi més temps a aquelles persones que tant estimo i que tant poc els hi demostro. Crec a més que aquest seria un exercici que s’hauria de fer més sovint, per recordant-nos i veure si la llista té més relació entre els primers números de la primera columna i els de la tercera. Sobre els valors, abans de parlar dels valors que van sortir-hi a la llista, m’agradaria fer un petit comentari sobre el que em donat a classe, per repassar conceptes abans de parlar d’ells.
El primer en utilitzar la paraula valor va ser Karl Marx (un cop més recordem la seva data: 1818-1883).Els valor són ideals llunyans, sovint utòpics o inabastables, amb funció de servir-nos de guia. A vegades segons els nostres valors podem predir la nostra conducte (poso un exemple semblant al de classe però no el mateix per a no repetir: per exemple si una persona té el valor de la sinceritat, podem predir que no acostumarà a dir mentides i que normalment dirà la veritat. Tot i així a vegades les persones actuen de maneres que no esperem). En el meu cas, per a mi, els valors més importants són la família, els amics i l’amor.
Els sistemes de valors estan en una jerarquia, amb això ens referim a què donem més preferència a uns valors determinats que a uns d’altres. La actitud d’una persona la qualifiquem amb els valors, i al igual que n’hi ha valors, també n’hi ha contravalors ( criticats socialment) i la no permanència d’un determinat valor no nega la seva existència. Per a viure en una societat els valors han d’estar normatilitzats i per això existeixen les lleis.
He buscat una mica de informació sobre els valors a enciclopèdies i he fet un petit resum per completar la informació. Segons la enciclopèdia que he usat defineix valors com el conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones en les relacions socials.
Bueno jo ja m’acomiado i aquí deixo el meu comentari.
Ari*
Hola!!! Sóc la Maria Garcia des del mail del meu germà, que encara tinc problemes amb el blog!!
Responent a la teva primera pregunta, reordenar els valors de la nostra societat potser seria convenient… Però, com ja han explicat algunes companyes, la reordenació depèn de la societat, i la societat està en constant canvi, i aquests canvis reflecteixen els valors morals que, normalment es transformen en normes i lleis.
Per posar fil a l’agulla, podríem parlar d’un valor que, a priori, ningú discutirà. El respecte per la vida. Tothom estarà d’acord en que matar no és una bona opció moral. Però, curiosament, a nivell social es pot tolerar i fins i tot aplaudir l’execució de Saddam Hussein o, al nostre país, d’algun etarra. I aquí tenim un dilema moral: matar no és una bona opció però matar a un terrorista o a un dictador, segons per a qui, sí. Un exemple com un altre d’un possible canvi moral que, en alguns països, es reflecteix amb la vigència de la pena de mort i, en d’altres, amb l’eliminació d’aquest càstig.
El medi ambient, la igualtat de la dona... aquests són alguns exemples de valors que diem o creiem molt importants i després no actuem en conseqüència. Majoritàriament s’utilitza més el cotxe que el transport públic; Tothom parla malament de la violència de gènere, tothom diu que la dona és igual que l’home, però en la societat encara avui la dona cobra menys que l’home... I així, el més fàcil és fer-se soci/a d’una ong i donar diners, però no donar temps. Parlem de valors com l’amistat, la solidaritat, la generositat... però gran part de la nostra vida la passem treballant per obtenir diners i així tenir un bon nivell de vida i poder consumir (una casa, un ordinador, un mòvil...), dedicant els nostres esforços a una activitat (la de consumir), molt allunyada dels nostres valors morals.
Potser, la diferència entre les generacions anteriors i la nostra és l’objectiu comú. Els nostres avis vivien en petits pobles on la solidaritat era un valor moral però també una necessitat. Els nostres pares ja vivien a les ciutats i van viure el procés de lluitar per la democràcia i la llibertat. En canvi, nosaltres, de moment no tenim cap objectiu comú. Els valors que tenim són més individualistes, i això està portant i portarà a una reordenació dels valors morals.
Els canvis i la reordenació dels valors són possibles. Un exemple seria la violència de gènere (torno a posar-ho com a exemple). Fa 100 anys, a les lleis no estava castigada la violació de la dona dins el matrimoni, ni altres tipus d’agressions. Avui en dia, afortunadament, sí. Fa 200 anys, l’esclavitud era legal i els blancs tenien esclaus negres com si fossin gossos... Un altre canvi moral que va portar un canvi a les normes... I així podria continuar. Els canvis són constants, però normalment les lleis i les normes arriben després dels valors morals i la realitat social. Qui hauria de regular els propers canvis? Com s’hauria de fer? Ja s’està fent i potser, com participem tots i totes, podríem dir que és un procés autoregulat... Però, d’altra banda els valors globals com a societat (sistema econòmic, sistema polític, etc) no ens deixen un marge molt ampli com individus... Uff... Crec que tot plegat és molt complicat i se m’està fent molt tard...
Bona nit!!
María
bOna nIt pAni!
Crec,que potser tothom necessita una reodenació dels seus valors, peró aixó sería una cosa més personal, individual.
En aixó m'he donat compte, quan vam fer aquella activitat en la que teniem que posar en ORDRE, molt important, les coses que més estimaven, valors, persones, accions,... i després reordenar-los a partir del temps empleat en estar amb ells, pensar-hi en ells,..
Aquí va ser quan, per exemple, a ua persona que m'he l'estimava molt, al final de l'activitat t'adonés que a baixat uns 10 números, i que fas més coses, segurament menys importants per a tu, peró que fas més. En aquest cas puc trobar la meva familia, els meus pares concretament, que estan amb ells, parlan o supan, no arribem a més de mitja hora!, en canvi estar al internet, o llegint, em passo més de 1 hora.
Per aixó intento explicar, que els canvis e valors, són individuals. Cadascú els canvia segons la seva visió, la seva opinió i no esperant els canvis dels demés per canviar els teus.
**Dir que una actitud que es repeteix, esdevé en un comportament. El comportament es regula amb les normes socials, que són sempre iguals a causa dels valors.**
--
La paraula valor, va sorgir de la mà de Karl Marx, peró parla dels valors d'us i d'intercanvi.
--
Els valors, són uns ideals utópics, que no es poden aconseguir permanentment, peró tenen la funció de seguir-nos de guia. Ens prediu-hen la nostra conducta.
I de la pregunta de la reorganització dels nostres valors, ens indica que els valors están jerarquitzats.
Ja que tenim aquests valors, també hi trobem els contravalors, que normalment no estan acceptats per la societat; peró encara que no estigui acceptat, no significa que no existeixi. Podem arrivar a dir que encara que tinguis els teus valors morals, organitzats d'una manera, en una determinada situació pots actuar o comportar-te d'una altre manera, peró aixó no quita que tu no sigis d'aquella manera.
En el nostre cas, al viure en societat els valors han d'estar normativitzats, i per aixó és molt important les lleis.
I per últim dir que tot és possible si algú s'ho proposa. Potser, en una estona lliure, em proposaria reorganitzar-los perqúe després de fer aquella activitat, dir que m'he quedat espantada!
**paula gómez**
Hola a tots i totes!!!
Després d’haver fet l’exercici de reordenar els valors que considero més importants; potser me n’adono que allò que creia tant important, no ho era tant. Que hi ha coses que no hi dediques tant de temps i segurament seran més importants que altres, i que a vegades estàs perdent el temps i no te n’adones. Són coses que m’han fet reflexionar sobre l’exercici que vam fer l’altre dia, i que mai havia fet.
Amb la societat pot passar el mateix. La veritat és que ordenar els valors de la societat és difícil, ja que si ens costa ordenar els nostres, com ordenar els d’una societat? Al viure en una societat majoritariament de “rics” i consumista no ens adonem de tot allò que tenim i per tant no donem valor allò que ens envolta; si visquéssim en una altra societat més “pobre” segurament li donariem més valor a les coses. Però està clar que ens ha tocat viure en aquesta….
Per altra banda una de les coses que més valorem són la familia i els amics, que fariem sense ells?? Que fariem si no poguéssim explicar-li les coses a algú, si no puguéssim escoltar el que ens diuen, suposo que per això li donem tant de valor aquests aspectos. En el meu cas (com ja han dit altres companys/es) en l’encapçalament de la meva llista hi surten persones i d’altres valors em surten dos o tres, incluent-hi és clar, l’estudi; un concepte que segurament hauriem de valorar més, ja que no tothom pot accedir a estudiar, i és un element esencial pel nostre futur.
Crec que donar valors a la societat és una mica complicat, perque sembla que no valorem massa les coses que tenim, perque com sempre diuen “tenim de tot” i potser altres ho valorarien més que nosaltres. Però podem seguir fent l’esforç pera conseguir-ho.
Dewww.
Núria Gómez
hola...pani..ho sento per l'hora però es que estaba malalt ...i no podia realitzar aquest comentari abans...
Bé, hem de parlar dels valors..però la gent sap ben bé allò que vol dir valors?.
Moltes de las persones que agrupen la societat viu en cada regió del món, viu en una condició, en la que podem dir que els valors que una persona (normalment ha de tenir) no es poden permetre el luxe de tenir-les, ja sigui per questions economiques, socials, etc.
La població hauria de tenir un nombre de valors, però com que tots som diferents no podem ser una societat en que totes les persones pensin de una manera similar, a més no seria una molt bona idea perque, de que serveix que tothom pensi igual, és molt clar que si la societat pensés de la mateixa manera no hauria progrés. I parlo en qualsevol ámbit.
Jo crec que per a que una societat es desenvolupi de manera correcte i favorable hem de tenir clar les nostres idees com a persones. I dins d'aquestes idees influeixen molt els valors.
Els valors que normalment es fonamenten és el respecte, la solidaritat, la salut (no drogues ni tabac,conduir sobri), la igualtat de sexe.
Esta molt bé que fomentin aquests valors, però com he dit abans, aquest valors, només són paraules per a les persones qué en altres paisos subdesenvolupats, podem descubrir, que moltes persones no poden cumplir aquest valors, perque es veuen una situació molt desfavorable. Això si parlem a escala mundial.
En canvi si concretem una mica (paisos desarrollats), podem veure que tampoc fem(i dic fem perque inclós jo mateix), no realitzem aquests valors, moltes de les persones que diuen que són solidaries, no donen ni una moneda a una persona que ho necesita. També se suposa que un pais desarrollat es té que tenir molt clar aquests valors basics, però molts homes es creuen superiors a moltes dones. Aquests són valors que es fomenten però que la gent pasa com si no res.
En la meva opinió, una persona hauria de tenir respecte, honradesa, i ambició però cap a el progrés, una ambició que t'ajudi a progresar i si pot ser que no perjudiqui i beneficii a alguna persona que realment ho faci faltar.
De que serveix una persona que sigui respetuosa si no és honrada, seria una persona hipocrita.
Però com que som persones amb distintes personalitats i pensamentes, doncs hi ha persones de qualsevol tipus. Jo personalment reconeixo que soc ambiciós en terme de superació, en terme de progrés, i també que intento de ajudar a persones,no economicament, simo socialment i personalment. Amb la ambició podria millora les condicions de vida per aquell motivament de superació, que emet l'ambició.
El món podria millorar, si la gent comencés a donar-se compte de que les idees que ells tenen són influenciats pels valors, que a vegades aquests valors són molt poca raó però per exposar.
La gent, molta gent, quan parla de valors, realment no sap el que esta dient, i per això la gent a vegades es deixa guiar pel impuls i no pels seus ideals, pels seus valors.
molt bé, ja he acabat perque tenia moltes ganes de dormir...bé bona nit i que reflexini la gent.
valery nate figueroa.
Hola a tots i a totes!!!
Bé.. crec que per parlar de valors primer hem de saber d'on ve aquesta paraula i quin significat té.La primera persona que va utilitzar aquesta paraula va ser Karl Marx (1818 - 1883), ell es referia a valor d'ús , peró n'hi ha altres tipus de valor, com el d'intercanvi.La paraula valor vol dir:Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui.Són ideals morals utòpics. El comportament de les persones s'ajusta a unes normes, que es fonamenten en valors i es manifesten en actituts. Les actitus són el nostres comportament, que es regula a través de normes socials. Les persones no només tenen valor , sinó que també tenen contravalors, que normalment són criticats per la societat.
Sobre l'exercici que vem realitzar a classe l'altre dia , dir que abans de fer-lo pensava: perqué el pani ens fa fer aixó?no crec q serveixi de molt... Peró un cop em vaig posar a fer-ho vaig veure que omplir els primers llocs era molt fàcilo , però a mesura q anava avançant en la llista, ja no tenia tant clar la prioritat d'alguns valors.Quan vaig fer la segona columna em vaig adonar, que allò que jo valorava més , no era precisament al que li dedicava més temps.Potser amb això em vaig adonar que he de dedicar més temps a alló que de veritat és important per mi , y no estar tant a l'ordinador ni al messenger.Però també crec que he de valorar més algunes coses en les quals dediques moltíssim temps , com per exemple, l'escola, la qual hi ha molta gent q no la valorava i en veritat es molt important per nosaltres ja que és la preparació pel nostre futur.
Bé he de dir que aquest exercici em va costar bastant de fer , però sobretot em va sorprendre, ja que no esperava aquests resultats, ni la columna del temps , ni la reorganització dels valors.
Si em va costa organitzar els meus valors , que n'he de fer jo amb els de la societat... crec que això és una cosa molt complicada, només dir que hem de valorar més les coses que tenim , i aprofitar-las, ja que tenim sort de viure en aquesta societat, que podem dir que ho tenim tot.Si ens faltés alguna cosa ens adonariem més del seu valor, ja que només valorem les coses quan no les tenim , o quan les hem perdut.Per això dir que dediquem més temps a la gent que estimem i a les coses important de veritat en la nostre vida.
Bé fins aquí el meu comentari, i auqesta ha estat la meva opinió.
Bona nit!!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home