Discriminació femenina
Tal com hem comentat a l'aula, busqueu una notícia, reduiu-la a 5 o 6 línies per contar-la i comenteu-la tot descrivint la discriminació, la seva causa i la possible solució/comentari que en pogueu fer.
Si voleu també podeu dir la vostra en aquest altre blog http://segledeladona.blogspot.com/
però ja és per comentar altres coses -tot i que estic segur que algú hi haurà que en dirà la seva també...-.
posted by Pani @ 12:39 a. m.
21 Comments:
NOTÍCIA DE SOCIOLOGIA
LA SUCESION DE LA MUJER EN EUROPA
El noviazgo desata la polémica sobre la discriminación femenina
09/11/2003 CARLOS LOPEZ
El noviazgo del príncipe Felipe ha puesto de nuevo de actualidad el tema de la discriminación de las mujeres en la cadena sucesoria de las monarquías europeas.
En el Reino Unido se mantiene la discriminación: los hijos varones del soberano reinante tienen prioridad sobre sus hermanas en la sucesión al trono. Dinamarca introdujo en los 70 un cambio constitucional para otorgar el derecho de la mujer primogénita a la sucesión. En Noruega, y desde los años 90, el primogénito, sin importar el sexo, tiene el derecho a la sucesión. En Suecia, y a partir del 1980, se aplica la misma norma. Tampoco en Holanda existe discriminación y lo mismo vale para Bélgica desde 1991. En Luxemburgo sí se discrimina a la mujer, al igual que en Liechtenstein y Mónaco.
Por lo que respecta a España, la Ley Sálica, introducida por Felipe V en 1713, establecía que sólo las mujeres serían llamadas a suceder en el caso de faltar heredero varón en línea directa o colateral del rey. En 1830, Fernando VII, al no tener hijos varones, suprimió dicha ley. A su muerte se desencadenó la primera guerra carlista (1833-1840), que enfrentó a los absolutistas de Carlos V (hermano de Fernando VII) y los liberales de la hija de rey, Isabel II. Actualmente, la Constitución establece que en el mismo grado de sucesión se prefiere el varón a la mujer. Persiste, pues, la discriminación.
Breu comentari:
Aquesta notícia, de discriminació femenina, és de causa biològica, doncs és com la lluita de sexes: home contra dona. A la discriminació biològica se l’atribueix el color de la pell i el sexe, que se’ns assigna en el moment de néixer.
Tal com es pot veure a la notícia, hi ha països on es donen situacions discriminatòries en temes de sexe, i no només en la societat, sinó en la família real, la qual vincula tot el país. Com en el cas d’Espanya, on l’hereu a la corona ha de ser el progenitor mascle i no el progenitor femella.
Personalment, espero que en poc temps deixi d’existir aquesta llei de la preferència a l’home, doncs ja no estem en temps de monarquia ni de dictadures, i per gràcies, cada cop entrem més en món igualitari i democràtic en tots els àmbits.
Cintia Ballbé Moreno
L’article del qual en faig resum va sortir a la vanguàrdia ara fa 1 mes ja , el 20 de Març de 2008.Dues dones volien accedir a un treball a la marina del port vell , fent les tarees propies de manteniment del port i dels sistemes de control.
Quan les dues dones van presentar-se al port , amb el convenient currículum i de més .Van parlar amb el departament de selecció de personal , sent automàticament ‘no aptes’ per a el treball , ja que eren dones i s’alegava que no tenien canviadors per a dones a les instal•lacions del port. El director , no va voler fer cap comentari al respecte , només va dir un no per resposta i que només volia homes per a aquest treball
Aquest tipus de discriminació , més que una falta de mitjans per part del port , que també podria ser ,sembla una discriminació femenina de tipus cultural , pel testimoni aportat de les dones , que indignades , no comprenen l’actitud del director i el seu comentari posterior ‘’ prefiero trabajar antes con chicas que con chicos ‘’, amb un somriure picaresc i fora de lloc. Sembla que encara al port de Barcelona no s’han adaptat al s XXI on la dona tindria que poder accedir a qualsevol lloc de treball sense cap trava , tot i aixó és difícil encara vist lo que he vist.
Com a solució és ben difícil poder pensar una que no sigui dràstica .Potser el que caldria fer es possar tot dones al port i ara dir que no hi ha vestuaris d’homes , a veure com es sent el director .Fora bromes , caldria fer alguna acció legal envers el director del port vell , ja que en els temps que corren , no es poden permetre aquests tipus d’accions i que no rebin cap tipus de càstig. Cal fer un canvi de mentalitat de la nostre societat , és difícil , però possible .
Article del País publicat el 19/02/08
“Más paro, más contratos temporales y un salario mileurista de media. Así es la vida laboral para las mujeres en Galicia, cuya estabilidad en el trabajo está 17 puntos porcentuales por debajo de la que disfrutan el resto de europeas. La Consellería de Traballo destinará este año 190 millones de euros para intentar que las gallegas equiparen, al menos, sus condiciones profesionales a las de sus convecinos hombres. La Xunta espera que con estas medidas, que incluyen subvenciones a empresas que contraten indefinidamente a determinados grupos de mujeres e inspecciones especiales para luchar contra la discriminación sexista, se alcance la meta de la igualdad en una década.
La mayor diferencia salarial entre sexos se da en bancos y aseguradoras.”
Es una discriminació de causes culturals; la solució esta en mans de la Conselleria de Traballo, però no es suficient ja que diu que només destinarà aquest any. I els altres que? El salari té que ser estándar segons el grup nominal que hi vagis, no es poden fer excepcions per ser dona. Hi ha un petit problema, l’empresari vol cercar el màxim benefici ,per tant ,no li serà productiu contractar a dones joves, ja que aquestes s’embarassen i necessiten molts dies d’absència laboral ,abans y desprès del part ,i això no beneficia a l’empresa.
En un temps remot, es va creure que l’home era millor que la dona (aprenentatge social) realitzant treballs en els que intervé la raó, la intel•ligència .Estem en el s.XXI i encara hi ha certs individus que es pensen que aquest concepte de la dona segueix igual. ex:”La mayor diferencia salarial entre sexos se da en bancos i aseguradoras”
Però senyors, la dona ha tingut que fer-se el cor fort davant una sèrie d’injustícies que durant tota la historia de la humanitat l’assetjaven constantment ,però ara, si més no, en aquest Estat del benestar ,que li diuen, te dret a ser igual i superior a l’home en molts ambits,
La pregunta es : Perquè es desplaça a la dona i se la priva de la igualtat?
S’ha d’ admetre que el món esta equivocat.
La notícia la qual jo vull comentar l'he extret d'un article de Fundació "La Caixa". Ens explica com una dona nord-africana sap que el seu marit l'enganya però no s'atreveix a dir-li res, ja que té por a la seva còlera. Afirma que coneix dones separades, i que per les dones que no saben ni llegir ni escriure el divorci es la mort, ja que perden tots els seus recursos econòmics i moltes dones són obligades a prostituir-se, en dir això fa referència al VIH, diu que les dones que són obligades a prostituir-se, sí que els hi fan proves de VIH; per contra, no s'estableixen mesures preventives que exigeixin als seus clients l'ús de condons i això provoca en la dona que sigui un focus d'infeccions, que alhora augmenta en la dona la culpabilitat i la violència envers ella. A part de ser tractades com a esclaves sexuals.
Aquesta notícia és de caire cultural, ja que la situació de la dona en aquests països és pot catalogar com a horrible, i centren com a principal culpable de malalties greus com el VIH a la dona, en aquest cas a causa d'una prostitució que en un principi es pràcticament obligada per l'home, ja que és ell qui l'abandona i qui fa agafar-li por.
Tot i que s'han posat medis per solucionar el problema, l'ONU ha establert directrius i acords internacionals que respectin els drets humans i les llibertats fonamentals dels individus i el 1979 l'Assemblea General va aprovar la norma jurídica bàsica de la Convenció: "prohibició de totes les formes de discriminació contra la dona" no s'ha solucionat aquest problema, ja que hi ha milers de casos arreu del món.
Personalment penso que l'única solució seria canviar la mentalitat d'aquests països, però això suposaria una tasca que duraria massa temps, tot i que penso i espero que tard o d'hora comenci aquesta etapa de aculturació. De moment una bona solució seria moltisim més control, més per part nostra que seva ja que per ells les coses ja estan be com estan, així que fer una mediació entre països potser seria una bona solució.
La notícia que comentare, explica la denúncia que Facua(federación de consumidores en acción), va posar en contra dels diversos anuncis discriminatoris cap a la dona a utilitzat l’empresa d’electrodoméstics Media Markt en la seva campanya publicitària. Els seus anuncis es veuen en diversos països d’Europa, la majoria dels quals han estat retirats a causa de la visió de la dona com a objecte sexual. En la notícia Facua denúncia concretament un anúnci on aparèix un cartell assenyalan els pits d’unes noies, i al cartell posa “verás las mejores delanteras del mundo”. Com aquest anúnci es descriuen uns quants més a la notícia.
Podem dir que en aquests anuncis trobem una discriminació social o cultural cap a les dones, ja que se les tracta com a objectes sexuals, i no com a un ésser humà igual que els homes. Amb això podem veure reflectit que encara que estem al s.XXI, encara hi ha molts àmbits socials on la dona es discriminada i per tant que hi ha unes desigualtats socials que han de cambiar, pero que com demoment encara no s’ha aconseguit fer desaparèixer auqestes discriminacions cap a la dona, tenim grups com Facua que s’encarreguen de lluitar contra aquestes discriminacions i que defensen la imatge de la dona i el seu dret a ser respectades.
La notícia que tot seguit explicaré fa referència a la discriminació masculina en alguns àmbits.
Aquest article del diari 20 minutos esta redactat per un home el dia 17 de Maig . Explica la vergonzosa situació que va viure a la porta d’una discoteca quan li van demanar el carnet, essent major d’edat, i es va adonar que se’l havia descuidat al cotxe. Acte seguit va veure com diverses dones que pel físic no semblaven majors d’edat entraven i els porters no els demanaven el carnet.
En aquest relat observem una discriminació masculina per part del propi sexe masculí. Podem considerar-la una discriminació de caire cultural ja que en cap moment ni el nostre naixement ni les postres característiques fisiológiques ens condicionen per comportar-nos així.
Personalment crec que aquestes causes culturals es deuen a que actualment en una discoteca als homes se’ls hi posa més traves per entrar i les dones, ja sigui per la seva activitat dintre de la discoteca o la importància que els hi troben a la seva presència, tenen més facilitat per entrar.
Una solució possible seria que canviar la manera de pensar dels amos de les discoteques i que no pensessin que les dones tenen més valor en una discoteca. Sobretot que no creguin que el principal objectiu d’una discoteca sigui ligar perque això fa que els homes vulguin entrar per aquest motiu i per tant la presència de dones sigui mes important.
Per acabar, crec que s’hauria de canviar aquesta mentalitat sobre la funció de les dones en una discoteca i establir mes igualtat pels homes , en preus i en condicions d’entrada.
la notícia que he triat, va ser una que vaig trobar i que em sembla molt interessant.
La he trobat a internet, i crec que es diferent a les demès. ara es veu que les culpables de la discriminació, en aquesta notícia diu que som les dones, a continuació, escriuré unes de les frases que més m'han sobtat.
''Com sempre pasa amb aquestes coses, quan algú no compleix amb el que es deb, es comensa a buscar excusas y a qui culpar. Y quan algú es acusat de discriminació, qui millor culpar que el discriminat mateix o, en aquest cas, a les discriminades''
Crec que la raó de la discriminació no es fruit d'una defensa davant aquesta societat dominadora, sinó que continuarà existint, ja que els veritables culpables són els caps de treball qui els interessa més els diners que la societat.
És una trista realitat, tot i que tinc la esperança de que tot canvii.
La discriminación por razón de género afectó a 877 trabajadores durante 2004
La Inspección de Trabajo y Seguridad Social detectó a lo largo del pasado año un total de 67 infracciones en materia de discriminación por razón de género, más del doble de las 33 infracciones detectadas durante 2003.
La inmensa mayoría (90%) de los trabajadores afectados lo fueron por actividades relacionadas con la protección a la maternidad en materia de seguridad y salud laboral. En concreto se registraron un total de 608 actuaciones, que dieron lugar a 27 infracciones y afectaron a 788 trabajadores.
D'aquesta notícia podem dir que tal i com estan les coses actualment, no ens sorprèn. Cada dia es produeixen situacions de discriminació de tot tipus, en aquest cas, parlaré de la discriminació femenina,i més en concret en l'àmbit laboral.
En la notícia llegim que les treballadores han estat afectades per una conducta discriminatòria, per part dels directius, han estat despatxades generalment (90%) per mantenir les activitats necessàries a la maternitat, però també les treballadores avui en dia no nomès pateixen per perdre el seu lloc de treball, sinó també perque cada dia es registren més casos d'abussos sexuals de "companys" de treball.
Com a conclusió podem dir que en l'àmbit laboral aquest tipus de discriminació és molt comuna,i que per moltes notícies que surtin publicades als diaris, als telenotícies...sempre existiràn, i sincerament amb aquesta mentalitat la societat no pot evolucionar.
La noticia que yo he buscado la he sacado de un anuncio de televisión.
En este anuncio se puede apreciar descriminación hacia la mujer, y eso que es un anuncio de agua con limón, lo que me hace poner la noticia es que dos chicos que se encuentran en la piscina hacen un comentario cuando una chica bebe agua de la botella "otra que ha caído". Aquí se aprecia como un hombre puede estar con muchas mujeres, ques sera considerado un machote, pero una mujer si hace lo mismo no estará tan bien considerara.
Esto es descriminaición y actualmente sigue existiendo en este ámbito.
Continúa en la UCI la mujer agredida por su marido con un hacha en Jaén.
Como comentario decir que esta noticia de violencia de género solo representa un caso más donde se observa claramente que la idea de que el ser humano (sea mujer o hombre) son personas iguales y que como tales comparten derechos y obligaciones no se ha asumido.
Siguiendo con la reflexión creo que es evidente el hecho de que las desigualdades son universales i por tanto comunes en todas las sociedades, además no hablamos de algo que nos venga de nuevo ni que sea innovador sino que este problema ya viene de lejos y creo que quizás sea por ese motivo el que cueste tanto ver las igualdades y no las diferencias.
Creo y centrándome más en la noticia que en este hombre han influido factores físicos, sociológicos y quizás psíquicos a juzgar la agresividad puesta en práctica por su parte.
Como reflexión final diría que por desgracia esta no será la última mujer agredida por su marido, o la última persona sin distinción de sexo que sufra múltiples lesiones, heridas faciales etc.
Creo que es una pena que aún hoy en nuestra época encontremos gente con vendas en los ojos que les hace diferenciar.
HURDES DENUNCIA LA DISCRIMINACIÓ FEMENINA ALS TREBALLS FORESTALS
La mancomunitat de Las Hurdes ha criticat que les empreses que realitzen els treballs forestals i selvícoles a la comarca estan discriminant a les dones a l'hora de seleccionar y contractar als obrers que executen les tarees de neteja y manteniment dels forests.
El vicepresident de l'agrupació comarcal, Juan Carlos Sendín, va argumentar que de les cinc empreses que realitzen aquestes tasques en la zona l'única que selecciona al personal complint criteris d'igualtat és l'empresa pública Tragsa. "Cada 15 dies renoven els empleats i consulten amb l'ajuntament per a contractar a persones aturades". Va afirmar a més que les altres quatre signatures -Babilònia Zones Verdes S.L., Audeca, Societat General d'Obres S. a. i Obres Públiques i Medi ambient- només contracten a homes i en ocasions "porten ells als obrers". La mancomunitat, recollint l'opinió dels alcaldes i dels veïns de la zona, sol·licita que els aturats agraris de la comarca puguin beneficiar-se d'aquests jornals. Aquestes empreses es dediquen a la conservació, millora i protecció de masses forestals i al manteniment d'aquestes àrees.
Crec que casos com aquests deuen haver-hi un munt cada dia i en molts altres treballs que impliquen la força. Es creu que només els homes són capaços de fer feienes que impliquin la força i se'ls reserva per a ells aquests tipus de treballs mentre que les dones queden reduïdes a treballs domèstics. Crec que això ho genera el factor cultural i l'aprenentatge social ja que desde petits ens ensenyen que els homes son els forts i les dones les febles que han d'estar protegides per un home. En la meva opinió és lamentable que avui dia encara se segueixi pensant d'aquesta manera ja que no té res a veure ser home o dona per a ser més o menys fort o ser més o menys capaç per realitzar un treball que impliqui força, ja que podem trobar dones molt fortes així com homes molt dèbils, estem en una societat on hi ha de tot, pero malauradament també segueix havent-hi discriminació femenina.
Persiste la discriminación femenina en los Juegos Olímpicos.
Miércoles,25 de agosto de 2004.
Ausentes en los primeros Juegos Olímpicos de Atenas, en 1896, en los de Atenas 2004, las mujeres representan el 40 por ciento de los atletas y su práctica deportiva no conoce límites. Desde las primeras concesiones que se les otorgaron en los Juegos de París de 1900 para participar en golf y en tenis, y cuatro años más tarde en tiro al arco, el programa para las mujeres en los Juegos Olímpicos ha logrado un considerable avance. Incluso el Comité Olímpico Internacional (COI) decretó que todo nuevo deporte tiene que incluir una prueba femenina para tener la posibilidad de ser incorporado al programa olímpico. El camino no ha sido fácil. El francés Pierre de Coubertin, el creador de los Juegos Olímpicos modernos, creía firmemente que el papel de las mujeres se limitaba a coronar a los vencedores y se opuso hasta su muerte a su participación. Pero su compatriota, Alice Milliat, no compartía su visión y creó en 1921 la Federación Internacional Deportiva Femenina (FIDF) para poner fin a esa discriminación. La FIDF organizó unos Juegos Mundiales Femeninos en Goteborg y París, con lo cual el Comité Olímpico Internacional terminó por capitular. Fue en Amsterdam, en 1928, donde finalmente iniciaron los verdaderos Juegos Olímpicos de las mujeres con cerca de 300 deportistas –casi 10 por ciento del total– y sobre todo con su participación en el deporte rey, el atletismo. El crecimiento comenzó en 1976 con 20 por ciento de mujeres en los Juegos, 25 por ciento en 1988 y 35 por ciento en Atlanta. En Sidney la progresión continuó y hoy en Atenas, las mujeres representan el 40 por ciento.
La Carta Olímpica estipula que “toda forma de discriminación con respecto a un país o una persona, ya sea por razones raciales, religiosas, políticas, sexo u otras es incompatible con la pertenencia al Movimiento Olímpico”.
Aquesta notícia fa referència a la discriminació femenina que es vivia i encara es continua vivint als Jocs Olímpics ja que hi ha un major nombre d´homes participant que de dones. Amb tot el que ens diu sembla ser un a discriminació de tipus cultural acompanayada d´uns motius poc convincents per considerar a la dona esportista inferior a l´home. Tots sabem que les dones no tenen les mateixes qualitats fisiques que els homes pero tenen el mateix dret a participar.
Finalment dir que sempre s´acostuma a atribuir un esport a un determinat sexe; per exemple,el futbol atribuit a homes i el patinatge a dones pero aixó no es veritat ja que tothom es lliure de practicar l´esport que desitji.
Resum de la notícia de "El País": Una mujer de 59 años de edad ha fallecido en Torrejón (Madrid), presuntamente estrangulada por su hijo que, al parecer, presenta problemas psíquicos, y que fue detenido por la Policía Nacional, según informaron fuentes de este cuerpo y de Emergencias 112.
Aquesta és una notícia de discriminació de gènere a la cual podem comprovar que la justícia no és tan justa com la paraula mateixa ens diu, ja que fins que no s'arriba als extrems no intervenen. I encara més, quan parlem de maltractament a la dona, ho passen a segon pla a diferència d'altres delictes de menys importància.
M'agradaria dir que encara que sembli increible, estem acostumats a escoltar pels medis de comunicació notícies diàries sobre dones maltractades, violades i fins i tot mortes com si ja fos una rutina. Aixó demostra que encara ens queda molt per fer i que evidentment seguim rodejats de masclistes.
Parlaré sobre una notícia publicada al diari 20 minuts on en aquesta notícia hi sortien publicades, frases dites per dones, denunciant una discriminació que van sofrir en qualsevol lloc o circumstancia.
Però jo em quedo amb una frase que deia: «Me despidieron a mitad de embarazo»
Aquí tenim una discriminació social o cultural on veiem que aquesta dona va ser acomiadada ilegalment per una persona de la seva empresa.
A aquesta dona segurament se l'hi ha enganyat dient-l'hi que no seria acomiadada i al final ho va ser.Això és greu, però el que ho és més,és que va ser acomiadada a meitat del seu embaràs, on segurament una bona part del seu salari aniria destinat al fill/a que anava a tenir.
Coma solució a aquest problema ,hauria d'haver una denuncia per part de la dona cap a la empresa, i una sanció a part d'economica, una sanció forta per que aquest fet no es torni a repetir mai
M'agradaria comenta una noticia la qual ja fa dias vaig escoltar per la televisió i amb va impactar molt. Ja que cada cop més s'escolten maltractaments, denuncies de dones...fins i tot estem acostumats a escolta que un marit ha matat a la seva dona.
Aquesta situació ja forma part de la nostra vida i m'agradaria dir que és podria fer molt més del que es fa per part de la justicia,ja que moltes vegades milers de dones denuncien i sembla que fins que veuen morta a una persona no posen els medis suficients perquè això no suseceix.
Aquest comentari le fet per la noticia que vaig escoltar que deia que una dona desprès de denuncia al seu marit, divorciar-se la justicia l'unica solució que havia posat havia sigut un ordre de alejament, fins que un dia aquest la veu amb un home i la mata a ella i a ell.
I em la meva opiniò dire que moltes de les morts que suceixen per temes de maltractaments, violacions...es podien haver evitat si la justicia haguès sigut més eficient. Ja que aquesta dona ara ningú li tornara la vida i ell com a molt anirà uns anys a la presò, amb aquest comentari no dic que la culpa sigui de la justicia ni molt més simplement que qualsevol persona que veiem o que sapiguem que esta sent maltratada denuncia sense cap tipus de por.
La notícia que explicaré la vaig llegir en un diari ja fa 1 mes: "Empresario gallego reduce el sueldo a una mujer por ser madre". Aquesta dona havia estat al costat del seu fill ingressat per problemes pulmonars, el seu superior li va baixar el sou perquè no hi anava tantes hores al treball.
Personalment crec que és una discriminació de tipus sexual i també de superioritat, ja que aquest home es pensava que per ser el cap podia fer el que volgués amb aquella dona. Els actes en contra d´aquesta discriminació ja hi apareixen reflectits en la llei. Gràcies al control del seu compliment es pot millorar aquesta situació,espero que en poc temps es pugui viure en una societat d´igualtat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Discriminació salarial femenina
En primer lloc, un resum o esquema de la notícia: ”Les dones guanyen el 34,7% menys que els homes i, en el sector privat, aquest percentatge es dispara fins al 50%, segons un informe.
Les desigualtats a favor dels homes creixen amb els anys d'experiència, el nombre d'hores treballades i també a les empreses petites.
Per sectors, el de serveis personals (servei domèstic, empreses de neteja, perruqueries) els homes hi arriben a cobrar el doble que les dones, malgrat que elles són clarament majoria.
Al sector de la indústria, els empleats perceben un sou mitjà un 65% més alt que el de les treballadores.
Què dir d’aquest tema que no es pugui llegir en aquest article o que no sapiguem? La discriminació salaria femenina és un fet de tipus cultural on el procés de socialització ha fet que es tracti a homes i dones diferents. S’ ha de veure però des d’un bon punt de vista, per una part, perquè si s’ha aconseguit que la dona traballi remuneradament (que fa anys no ho podia fer) pot voler dir també que evolucionem encara més i la dona aconsegueixi per fi la igualtat salarial.
Un jurado de Nueva York condenó ayer al banco suizo UBS a compensar con 29,2 millones de dólares (22,7 millones de euros) a una ex empleada, por haberla discriminado por ser mujer.
Laura Zubulake, de 44 años de edad, deberá recibir esa cantidad como indemnización por los daños y perjuicios sufridos mientras desarrollaba su labor como agente de ventas en una división del banco en Nueva York, según decidió el jurado de un tribunal federal tres semanas después del inicio del juicio.
Durante el juicio, la víctima acusó a su jefe, Matthew Chapin, de menospreciarla en presencia de otros empleados y de impedir que gestionará cuentas de clientes importantes, y alegó que fue despedida después de elevar su queja a la Comisión para la Igualdad de Oportunidades en el Empleo de Estados Unidos (EEOC, en inglés).
UBS, el mayor banco de la Europa continental, ha argumentado que el despido se debió al comportamiento inapropiado y desobediente de la empleada, quien había trabajado en las oficinas neoyorquinas de la entidad helvética entre 1999 y 2001.
Kris Kagel, portavoz de UBS, manifestó al término del juicio su desacuerdo con el veredicto, afirmó que estudiarán las opciones legales de que disponen y recalcó que la entidad bancaria se esfuerza en garantizar un entorno laboral abierto y diverso.
El veredicto del pasado miércoles contra UBS es el último de una serie de procesos judiciales en firmas financieras de Wall Street por discriminación contra mujeres ejecutivas. El pasado mes de julio, el banco de inversiones Morgan Stanley llegó a un acuerdo extrajudicial de 42 millones de euros para indemnizar a 340 trabajadoras.
----------------------
Un altre exemple de discriminació femenina en l'àmbit laboral.
Per sort aquest intent de superposarse a la dona per part del cap,va sortir malament ja que aquesta va denunciar els seus drets i va sortir guanyant amb una bona quantitat com 22 milions d'euros,la cantitat per cert no està gens malament.
La víctima ,Laura,va denunciar al seu jefe perque la va acomiadar per ser dona i això li va costar molt i molt car...
És agradable poder llegir notícies curioses com aquesta i que la discriminació cap a la dona en surti perdent.
En aquest cas aquesta notícia té un final feliç.
Ja vam poder veure a l'exposició que hi havia a l'escola els diferents tipus de discriminació i violència contra la dona que haurien d'estar fora de la nostra societat actual,ja que cada cop aquesta va evolucionant i amb ella les persones també ,com a mínim així hauria de ser.
España incumple la recomendación europea para no discriminar a la mujer universitaria.
Hay 12 catedráticas por cada 100 a pesar del índice de alumnas.
En un ámbito supuestamente más progresistas como el universitario, la mujer continúa estando discriminada y, sobre todo, si ésta es científica. Un grupo de profesoras lo demostraron ayer durante la presentación de la Associació de Dones Investigadores y Tecnòlogues realizada en el edificio del rectorado de la Universitat de València.
A pesar de que más de la mitad -el 52%- de los estudiantes universitarios son alumnas, las catedráticas sólo representan el 12 por ciento del total mientras que el 33% son profesoras, y se mantiene una desproporción entre el número de varones y mujeres en los tribunales de oposiciones o en los comités de evaluación.
_______________________________
La notícia és extreta d'aquesta direcció : www.amit-es.org/descarg/levante.pdf
Aquí es parla d'una discriminació que tot i ser present a gairebé totes les universitats d'Espanya, molt poca gent n'és conscient. El text diu que actualment de cada 100 rectors, 12 són dones i això que més de la meitat dels alumnes ho són. La unió europea especifica que la dona hauria de constituir el 40% dels comités d'evaluació científica. És per això que al titular posa que Espanya incompleix la recomanació europea.
Jo trobo que és important conéixer-ho, cal conéixer bé tots els àmbits de discriminació femenina per poder ser conscient del que et pots trobar, i actuar en conseqüència. Aquesta discriminació es cultural, ja que tant la dona com l'home estan igual de preparats per ocupar alts càrrecs en una universitat. Hauria d'ésser impensable donar el treball a un home perquè és home i no a una dona que està més qualificada que ell. De solucions? La mentalització del jovent que en un futur seran els que puguin evitar la discriminació femenina tant en l'àmbit familiar com laboral. Conscienciar a la gent per tal de, tractant-se d'una causa cultural, canviar la cultura.
L'aministia Internacional anuncia:
"Las niñas son víctimas de hostigamiento, acoso sexual y abusos en escuelas de todo el mundo"
L'amnistia demana als governs i a les autoritats escolars que prenguin noves mesures per posar fi a la violència contra les dones i especialment a les escoles.
Ha elaborat un pla de sis punts, dirigit a autoritats i organismes governamentals, incloses les autoritats escolars, que recomana:
· Aprovar i fer complir lleis, polítiques i procediments adequats que prohibeixin tota forma de violència contra les nenes, inclosos els càstigs corporals, els insults, la fustigació, la violència física, el maltractament emocional i la violència i explotació sexuals.
· Elaborar plans d'acció nacional per a crear un ambient segur per a les nenes, que haurien d'incloure directrius per als centres d'ensenyament i formació obligatòria per a docents i estudiants.
· Respondre als incidents de violència contra les nenes mitjançant l'elaboració d'informes confidencials i independents, investigacions eficaces, enjudiciaments quan escaigui i serveis per a víctimes i supervivents.
· Promocionar serveis de suport a les nenes que han estat víctimes de violència com assessorament, tractament mèdic, informació i medicaments sobre VIH/sida, així com suport per a la reintegració al sistema escolar de nenes seropositives, embarassades, casades o que han estat mares.
· Derrocar les barreres que impedeixen l'accés a de les nenes a l'educació, eliminant les taxes escolars en l'escola primària, i fent que l'educació secundària sigui accessible per a totes les nenes.
· Protegir a les nenes dels abusos mitjançant formació al personal educatiu en matèria d'estratègies d'intervenció primerenca per a abordar la fustigació i la violència contra les nenes a l'escola.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home