“Punts de reflexió: les violències contra les dones”
Aquesta setmana s'ha obert l’exposició “Punts de reflexió: les violències contra les dones”. Una proposta que arriba de l’Institut Català de les Dones , via el Servei d'Assessorament Pedagògic amb la Marina Calle al capdavant, que pretén provocar una reflexió per desfer prejudicis i fer visibles les discriminacions com un primer pas per a modificar les mentalitats i canviar la cultura de la violència per la cultura de la pau en les relacions socials i personals.
En paraules de la Mònica Nadal, aquesta exposició es presenta “com a denúncia de les desigualtats realment existents en una societat que es presumeix igualitària comparada amb altres suposadament bàrbares (...) com a reivindicació de la necessitat avui de la lluita de les dones arreu del món (...) per a recuperar el potencial de les dones com a subjecte col·lectiu i per a evidenciar el paper de les dones, de cada dona, en el món”.
Un cop visitada l'exposició hi podeu fer una breu reflexió al voltant d'ella, d'una banda destacant allò que més us hagi cridat l'atenció, i després concloent amb una dita que resumeixi un missatge que voldríeu fer arribar a tothom, com per exemple: "Tan de bo avui sigui el primer dia d'una vida sense cap tipus de violència per a ningú i, especialment, cap dona".
PD: també podeu escriure a http://segledeladona.blogspot.com/
posted by Pani @ 4:34 p. m.
23 Comments:
Per començar,voldria dir que la dona ha sofert moltes desigualtats al llarg de la història, i aquesta exposició es un bon pas per a fer adonar-nos que aquella dona ''que no tenia dret a res'' encara segueiz existint, però ara ho fa d'una manera com més oculta.
destacar dues frases que m'han cridat l'atenció:
-davant la llei tots tenim els mateixos drets i obligacions però a la pràctica, es una llastima que això no existeixi en alguns àmbits.
-la violència no es natural,sàprèn a la societat i s'ensenya en societat.
podria dir com a conclusió que la dona, a part de les nombroses discriminacions, es veritat que ha donat més d'un pas en aquesta societat i ha sapigut plantar-hi cara.
per cert, recorda que sóc la Sandra.
Abans d'extreure la meva conclusió, m'agradria destacar el punt que m'ha cridat més l'atenció, amb el que jo crec que estic molt d'acord, definia la situació en la que es troba la dona en alguns casos, amb un adjectiu, la invisiblitat.
Té tota la raó, la majoria de cops en que es produeix un acte discriminatori, és a dir, la violència discriminatòria roman invisible.
Com a conclusió personal puc dir encara que la societat hagi evolucionat, si segueixen existint actes discriminatoris com els que succeixen cada dia al nostre voltant, és una proba de que encara ens queda fer el gran pas, el de evolucionar cap una societat igualitària.
Sandra i Rubén, llegit i rebut el vostre comentari encertat, només hi trobo a faltar una frase final o eslogan a destacar, tal com suggeria en el meu comentari inicial.
Gràcies a tots dos!
Ho publico per la Lídia :
Pel que fa a la meva opinió crec que la dona encara segueix estant discriminada potser per un desenvolupament de la igualtat "imaginària".Dic imaginària perquè si que és cert que comparant-lo amb altres segles el tracte a la dona a millorat però la realitat es reflecteix avui en dia en aspectes biolòcics (un home ha de fer tasques que requereixin força y les dones altres tasques com la cuina ja que són més dèbils fisícament...)y aspectes socials: moltes dones cobren menys que un home tot i realitzant el mateix treball.
Com a eslògan magradaria posar un que vaig trobar de paraules d'una dona fa anys (cercat en un treball d'història de la història de la dona)
" Manolo, el almuerzo te lo haces tu solo" (clarament reflecteix el pensament de la dona en temps passats)
En primer lloc dir que tot l´expressat a la eposició sobre la violència de les dones és cert i que per molt que poguem dir que la dona ja no està discriminada o que la seva situació ha millorat no tothom creu aixó i des de el meu punt de vista tampoc.
La seva situació pot haver millorat pero no de manera excessiva fent encara ' trista' la seva situació a la societat actual.
La dona s´encarrega de moltes més coses a la vegada del que creuen pero sempre se li atribuiràn unes tasques domèstiques i un treball de poca importància.
Finalment destacar uns cosa que a mi em va cridar l´atenció, la qual es trobava a l´últim apartat amb una frase que deia:
'No fer res per eradicar les violències contra les dones és traslladar un llegat enverinat a la propera generació.'
Dirigint-me a aquesta frase voldria fer el meu eslògan:
'Si no ho fem nosaltres,qui ho farà?'
L'exposició " Les violencies contra les dones" ha sigut força informativa i interessant, que m'ha permès conèixer de quines maneres la dona es maltractada les causes i consequencies.
La reflexió en general que he extret es que l'home ha de tenir molta cura del seu comportament vers la dona i la importancia de la seva llibertat y drets.
"En el món animal el mascle no maltracta a la femella.Per què l'home que es suposadament més intel·ligent SI?"
Eslogan:si maltractes la dona et maltractes a tu mateix.
L'exposició de les dones m'ha semblat molt interessant ja que hem pogut observar de bona mà l'evolució de la dona al llarg de la història. Tot i així, encara queda molt per fer, per arribar a la igualtat. Em van cridar l'atenció els comentaris masclistes que hi havien que no tenien ni cap ni peus i que desgraciadament hi ha homes que se les creuen.
" No permitas que la mano que cojas sea también la mano que te hunda "
En primer lloc m'agradaria comentar que amb aquesta exposiciò em pogut vuere com a evolucionat la vida de la dona al llarg del temps, ens em pogut adonar que aquest fenómen no ve d'ara,sinò d'un temps passat els quals els homes han estat educats d'una certa manera masclista els quals es creien el regne, que la dona era la seva propietat...i per això
avui dia encara molts homes continuin igual. Gràcies als medis de comunicació ens han fet obrir ells ulls i que moltes denúncin el que padeixen tot que encara i han moltes dones cohivides.
Aquesta imatge invisible de la dona s'ha acabat però nosoltres ens de saber volorar i tirar endavant exigin igualtat!
"Considero que mi cuerpo es un instrumento, no un adorno "
Lluitem perquè som dones, no una simple imatge.
En l´exposició de la dona he pogut veure que hem estat molt discriminades desde fa segles i que mai hem sigut valorades com ens ho mereixem. El maltractament ha sigut sempre invisible però poc a poc anem donant passos a la igualtat que és el que tindria que haver sigut desde sempre. He vist que a part dels maltractaments físic també hi ha problemes de maltractaments psicològics, de treball, de la societat en general.
El món ha de veure que aquesta situació té que canviar ja que si segueix així la societat mai donarà un pas cap endevan i fins hi tot anirà cap enrere. NO s´ha de permetre que les dones pateixin ni que es sentin inferiors ja que són les que donen vida.
" A los hombres se les enseña disculparse por sus debilidades, a las mujeres por sus capacidades "
Tothom sap la discriminació cap a la dona existent que hi ha, desgraciadament, però no tothom la veu des dels mateixos ulls: hi ha qui la pateix, hi ha qui la sotmet, hi ha qui és indiferent, i hi ha qui la pateix indirectament.
Sí que ha canviat molt la situació d'igualtat cap a les dones, però, no és suficient, doncs, perquè una dona cobra menys que un home en el mateix lloc de treball? O, perquè hi ha homes que s'aprofiten de la debilitat d'algunes dones per fer-lis mal?
Per sort, cada cop és més la gent que pensa contràriament a aquestes situacions de discriminació femenina i que lluita per evitar-ho.
"No fer res per eradicar les violències contra les dones és traslladar un llegat enverinat a la propera generació".
M'ha cridat l'atenció aquesta frase perque, encara que qui de veritat contamini el món amb la discriminació de qualsevol tipus siguin els mateixos homes que la sotmeten, si qui es trobès amb una situació de discriminació externa a ell reaccionès basant-s'hi en la indiferència, com es pot lluitar contra els maltractadors i alhora contra els indiferents?
El grup de lluitadors valents contra aquesta desgraciada situació és gran, però crec que encara ho és més el grup d'indiferents que, mentre no ho pateixin directament, no troben motiu suficient com per lluitar, sino que només donen una mica de suport.
Aquí et deixo el meu eslogan:
- Discrimina, i seràs discriminat.
Cintia Ballbé
Durant l'exposició , he vist les diferents formes de violència i una mica d'informació sobre la situació de les dones a catalunya i al món .
Cal començar dient que cada cop progressem més cap a la igualtat , tot i que queda moltissim treball a fer en referent a les dones, encara no tenen tot allò que mereixen pel seu treball.A Catalunya,tal com ens diu l'exposició , hi han moltes dones amb una situació laboral dolenta,estàn a l'atur o fins i tot , algunes en risc de pobresa.Això s'ha de millorar i molt.
Una de les cosses que m'ha sorprés més , es que en el món judicial siguin majoria les dones ( fiscals ).No ho sabia.
En conclusió , la situació de les dones s'ha de millorar bastant.Tot tipus de violència s'ha d'erradicar i aquesta , més.
''Nadie ganará nunca la Guerra de los Géneros porque existe demasiada fraternización con el enemigo ''
Aquesta frase l'he trobada i m'ha sorprés, és curiosa.
Tota aquesta informació sobre la violència a la dona m'ha semblat molt oportuna en el moment que estem visquen i amb la societat amb la que convivim.
He pogut observar que no som un cas aïllat i que durant tota la història això ha anat succeïnt, la dona ha tingut una tracte inferior i en molts casos de menyspreu.
Avui en dia, és cert que això a millorat però crec que no el que faria falta perque la situació del home i de la dona fos igual, com hauria de ser.
Però crec que si les dones ens unim i lluitem contra les injústicies podem tirara endavant.
Así que hombres :
"Pon tu cerebro en funcionamiento antes que tu mano en movimiento. No maltrates"
Pani el comentari que acabu de publicar és el de la azucena, que ha perdut la contrasenya...
En aquesta exposició de la violencia contra les dones, hem pogut veure que aquesta violencia o maltractament no és una cosa nova, sino que fa molts anys i segles que s’han viscut aquest fets. La diferéncia és que ara la dona s’está adonant de que no mereix aquest tracte, ja que tots hem de ser iguals i hem de tenir els mateixos drets, i per això la dona està reivindicant el seu pensament i les injusticies que pateix. A més a més abans els casos de maltractament i violencia per part dels homes no eren tan evidents com avui dia ja que les dones no s’atrevien a dir res. Avui dia la cosa ha millorat notablement, pero encara hi ha dones que pateixen i homes que encara no s’han adonat que no son superior sino iguals que les dones i per tant han de respectar-les com a iguals.
Tot això s’ha de cambiar, per aconseguir la igualtat i parar la violència contra la dona, aixi que hem de seguir lluitan per cambiar aquesta situació.
"Les dones son l’unic col•lectiu oprimit en la nostra societat que conviuen en una associació intima amb els seus propis opresors".
En l'exposició vista sobre la violència de gènere s'hi veu una evolució de la violencia sobre la dona.Encara que aquesta violència, per desgràcia, està encara present en aquesta societat.
El que jo veig molt injust, és el que una dona sigui maltractada per un home, aquesta el denuncia i l'imposen a l'home una ordre d'allunyament, i a aquest home no se'l controli.L'home pot seguir maltractant-la psicologicament si no és fisicament. I com aquest exemple, milers.
Tothom hauria de seguir intentant aconseguir la igualtat de la dona en tots els àmbits, i no nomès en el treball, sino sobretot en la justicia.
La justicia,desgraciadament no és tan justa com hauria de ser-ho.
''¡La violencia de género tambien es terrorismo!''
En l'exposició que vam veure sobre la violència de gènere, estaven destacats diversos punts, però el més greu de tots clarament és el fet d'haver de fer una exposició.
Espero que aquesta discriminació a la dona acabi ja, i que homes i dones ajudem a aconseguir aquest pun i final.
I sobretot que les dones aprenguem a no tenir por, a fer-nos valdre el que valem i a sapiguer i fer veure al món que som molt més que un objecte, o algú al que poguer fer mal.
"Trenca amb la cadena de la violència de gènere, no deixis que et condemni!"
Como “regalo de onomástico”, Enoc Centeno le propinó a su ex pareja Fátima del Carmen Chavarría seis machetazos en la cabeza y otro en la mano derecha.
A consecuencia de los filazos, la mujer de 30 años tiene surcado el cráneo y la mano derecha severamente lesionada, pero se está recuperando.
La joven, originaria de Nueva Segovia, fue agredida por su ex pareja, quien reaccionó rabioso cuando Chavarría rechazó el ofrecimiento que este le hizo de volver a convivir.
Chavarría relató que Centeno la agredió cuando ella regresaba de su trabajo, y le reiteró que no volvería con él por el maltrato al que la había sometió desde hacía varios meses por celos.
“Si estoy viva es porque la gente salió a auxiliarme al oír que gritaba”, contó la mujer, madre de cuatro niñas que no son hijas del parricida frustrado.
El doctor Jairo Gutiérrez, cirujano residente en el Hospital “Lenín Fonseca”, dijo que Chavarría ingresó en estado de shock por la pérdida de sangre.
Por fortuna las heridas causadas por los seis machetazos en la cabeza no provocaron lesiones graves, agregó el galeno.
Ena Chavarría, madre de Carmen Chavarría, dijo que su ex yerno logró huir a Honduras con la complicidad de un amigo, quien ahora es procesado por las autoridades segovianas por haber contribuido a que Enoc Centeno huyera de la justicia.
------------------------------
Bé,doncs aquesta notícia l'he trobat per internet en una web de successos d'aquest tipus,dels quals ja estem acostumats i l'impacte visual ja no ens afecta tant com podria afectar-nos uns anys enrrere.
Cada cop és més habitual sentir per la televisió notícies d'aquest tipus i ja ens semblen extranyes que deixin de passar en aquesta societat que vivim.
És una web on posa l'estona que ha passat des de que s'ha produït la notícia,però no se si és del tot fiable encara que si de veritat ho es...al·lucinant.
Seria agradable que aquest tipus de violència desaparegués d'una vegada de la nostra societat i aquestes persones que neixen descerebrades algú les encaminés correctament.
De part de la Sonia:
Crec que aquesta exposició a servit per apropar-nos una mica més una realitat vigent en totes les societats ,la violència de gènere, mot traduïble a desigualtat universal.
Crec que l’ésser humà com aquest que és comet molts errors , errors traduïts en desgracies que si mes no, les pots patir de mes o menys a prop . Crec que el cas de la dona és un tema profund i delicat , ja que es un fet que no ve de nou i malgrat la consciència que es va adquirint generació rera generació de que la dona és persona, un ésser amb els mateixos drets i obligacions que un home no queda del tot assolit .
Com a prova molts dels exemples d’aquesta exposició; així com l’existència de la invisibilitat de la dona ,l’insistent objectiu de entre cometes una guerra de sexes , guerra que només porta a veure les evidents igualtats entre els dos contrincants, la marginació de la dona a treballs reservats o encara mes greu simplement per tradició.
Es hora de que aquest paràmetres es vaguin trencant , es hora d’acabar amb aquest absurd que encara avui en ple s.XXI és una de les causes de mort més elevada en tot el món .
.Tu, el teu silenci, jo, la meva indiferència, nosaltres , la nostra tolerància
és una realitat, no és ficció.
Sonia Molinero
Respecte a l'exposició de les violències contra les dones dir que em va semblar molt interessant i em van cridar l'atenció bastants coses.
Sobretot hi va haver una frase que no sé si la ficava així textualment o la vaig copiar jo així perquè és el que vaig entendre que és: "Davant la llei tots sóm iguals, però a la pràctica no gaudim de la mateixa llibertat".
Crec que aquesta frase té moltísima raó i reflexa perfectament la societat d'avui en dia. Es diu que ara les dones ja comencem a estar menys discriminades a la feina, a la societat, etc..i així ho diu la llei, que tots, homes i dones, som iguals, no hi han lleis diferents segons si ets home o ets dona (o, almenys, en aquest país), pero a la pràctica ho sembla, ja que per molt que es digui no gaudim de la mateixa llibertat.
Una altra cosa que em va cridar l'atenció i amb la qual hi estic molt d'acord és aquest petit "esquema":
Prejudicis->discriminació->violència.
Crec que això és exactament el que passa, hi han uns prejudicis socials i culturals contra les dones, amb lo qual hi ha una discriminació que en molts casos passa a la violència.
"El que ens falta aprendre a les dones és que ningú et dóna poder. Simplement l'has de prendre tu."
La violència contra les dones segueix present actualment de moltes formes diferents però el que més em dol és en l'àmbit laboral ja que una dona pot fer els mateixos oficis que un home.
m'ha cridat molt l'atenció la frase: "Davant la llei, homes i dones tenim els mateixos drets però a la pràctica no podem gaudir de la mateixa llibertat"
Aquest és un fet que en el segle XXI no hauria d'existir i menys en una democràcia com la que tenim en el nostre país.
En l'exposició se segueix comentant que la dona és considerada inferior, ara això no té cap ni peus ja que la dona pot fer moltes coses igualitàriament que l'home, fins i tot més!
Els homes haurien de començar a donar-se compte d'això i ajudar a les tasques de casa que són molt fàcils.
Existen muy pocos trabajos que requieren tener un pene o una vagina. Todos los demás deberían ser accesibles para todo el mundo.
Jo, al igual que tots els que vam veure l'exposició desconeixia tantes violències diferents envers la dona. El coneixement d'aquests fets ens dóna el poder d'actuar en contra d'ells.
És cert que actualment la nostra societat es declara "igualitària", sobretot en comparació amb altres països on es tracta pijor a les dones. Però l'única veritat és que actualment en el nostre país hi ha una quantitat impressionant de diferents dipus de discriminacions com per exemple, la doble jornada laboral de la dona, cobren menys que els homes, maltractaments (psíquic, físic, sexual).
I tal i com diu una part de l'exposició: La violència et fa mal, ens fa mal. Cal actuar immediatament contra això. Una societat plena de discriminació és una societat malalta i aques fet ens afecta a tots. Hem de tractar d'evitar-lo.
A mi em va agradar, vaig estar pensant en què podia fer jo en aquest mateix moment i vaig decidir d'ajudar més a la meva mare en les feines de casa i procurar jo de no donar-li més feina a ella.
La meva frase és precisament una que he dit més amunt, potser és una mica forta però l'he dita sense pensar-m'ho:
Una societat plena de discriminació és una societat malalta.
Miquel
He encontrado esta exposición muy interesante, donde se muestran muchos datos que dan información de cómo es el maltrato a una mujer.
Me ha sorprendido ver que los maltratamientos individuales son la manifestación particular específica de los malatratamientos estructurales que forman parte del orden patriarcal y que los prejudicios contra las mujeres se manifiestan en todos los ámbitos.
Una frase : Todas las formas de violencia contra las mujeres son un atentado contra su integridad.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home