Què bé que viuen!!!
Sí, què bé que viuen perquè així noslatres podem viure com vivim, oi? O no. O...Preneu la paraula i rellegiu Auguste Comte: què diria ell d'una societat que permet això i quines conclusions en podria treure des del seu Positivisme, des de la seva observació d'aquesta realitat, comparar-la amb altres i basant-se en l'experiència que signifiquen aquesta realitat i altres. Penses que el que passa està sotmès a unes lleis (potser) invariables com afirmava Comte? Justifica i raona les teves respostes (pots i en saps, el segon error més gran és no provar de fer el que hem de fer -el primer no canviar el que cal per deixar de produir l'error: s'ha de fer, es fa).
També proveu de veure aquest document emès fa dos dies a la Sexta sobre el mateix tema.
posted by Pani @ 12:04 p. m.
15 Comments:
Positivisme d'Auguste Comte: l'home no busca saber què són les coses, sinó que mitjançant l'experiència i l'observació tracta d'explicar com es comporten, descrivint el fenomèn i intentar deduir les seves lleis, útils per preveure, controlar i dominar la naturalesa (i la societat ) en profit de la humanitat. A aquest estat de coneixements li correspon la societat industrial, capitanejada per científics i savis experts que asseguraran l'ordre social.
Tots els treballadors estàn explotats, treballen moltes hores per després guanyar un sou molt poc valorat. Per no arribar mai tard a treballar, viuen al costat de la fàbrica, sortia un apartament on vivia l'home, la seva dona, el su fill, el sus pares i els seus sogres. Explicàven que res en la producció podia fallar perquè sino tot començava a fallar i havien de fer les màximes unitats posibles.
El treball d'una dona era revisat posteriorment, això és el que més m'ha cridat l'atenció.
Veure aquets videos et fan pensar el per què ells han d'estar sota l'explotació al treballar, per exemple, aquí a Barcelona molta gent a les 15:00 marxa a casa, ells tenen el mateix dret a tenir dies de descans, a no estar sotmesos a tantes hores de treball.
No podem seguir amb aquests processos de treball, hi ha un lider (que no fa res) i els altres, treballen com esclaus durant hores i hores.
Hauriem de fer un pensament, a l'hora de comprar pensar si realment necesitem les coses, i pensar en tot el treball i explotació que hi haurà darrere del producte que volem adquirir.
A Comte el preocupaven les desigualtats que estava produïnt la industrialitzacio i l'amenaça que suposaven per a la cohesió social. Deia que a llarg termini hi hauria una solucio que passava en generar un consens moral que ajudes a regular la societat i mantenir-la unida, malgrat els desigualtats que va provocar la industrialització.
Actualment la poblacio obrera Xinesa aquesta molt infravalorada, és a dir, avui en dia a aquesta gent s'els hi tracta com a maquines o esclaus. Tenen uns horaris molt durs, uns salaris baixissims, tenen unes condiciones laborals molt pesimes i fins i tot podriem afirmar que viuen dins de de la fàbrica. Tots hem de tenir els mateixos drets , perque en el fons tots som iguals.
Una frase que m'agrada molt és la de : "Hem de treballar per viure , no viure per treballar."
Això és anti-social ja que estem aïllant a una part de la població a estar amb contacte del que passa a fora de la fàbrica. Comte voldria reinsertar aquesta part de la població a una societat "normal" i que no es centressin tant en el seu treball.
El positivisme d’Auguste Comte sosté que la ciència ha de centrar-se només en allò que és observable mitjançant l’experiència. És a dir, partint de la base d’una acurada observació poden inferir lleis que expliquen la relació entre els fenòmens observats. Posteriorment, els científics poden predir com tindran lloc altres fenòmens futurs.
Comte estava preocupat per les desigualtats que estava produint la industrialització i l'amenaça que suposaven per a la cohesió social. En aquest documental, es veu un clar exemple negatiu del fenomen de la industrialització: es veu com aquests treballadors són explotats i tenen unes condicions laborals pèssimes amb un sou pèssim. En aquests cas, com l’empresari els hi ofereix casa, escola per fills... tot a prop de la fàbrica, ells es troben sotmesos al que el cap els hi diu. Es com si hi hagués una llei no escrita on digués que els treballadors no poden intentar canviar les seves condicions laborals ja que l’empresari els hi ofereix tot.
Però és important tenir en compte que tots ells semblen alegres per la oportunitat que l’empresari els hi dóna. No semblen conscients ni disposats a lluitar per unes millors condicions laborals. No semblen conscients de que es troben sota unes condicions de treball pèssimes e indignes. Possiblement, no s’assabenten de la seva situació perquè allà on viuen tothom viu així i en la seva ment no els hi cap la idea de treballar en unes millors condicions i amb un millor sou perquè segurament els seus avantpassats també treballaven així i no s’imaginen que aquesta situació pot arribar a canviar.
Jo crec que això no és just. No és just que la gent que treballi guanyi una misèria i en canvi l’empresari guanyi una milionada. Però la seva situació no només depèn de l’empresari, nosaltres també podem actuar per canviar-la. Per exemple, no comprant productes d’aquestes multinacionals que utilitzen aquest tipus de mà d’obra i comprar productes d’altres marques que utilitzen mà d’obra qualificada els quals tenen un sou digne i unes condicions laborals adequades. Encara que comprar productes en aquestes multinacionals siguin més cars.
Hem de posar el nostre granet de sorra perquè el que no pot ser és que nosaltres vulguem canviar la situació d’aquestes pobres persones però no estiguem disposats a pagar una mica més per un producte que hagi estat fabricat per gent qualificada amb un sou digne en comptes, de tots aquells productes fabricats per gent explotada a països subdesenvolupats.
Bé Carla, Paula i Alberto per iniciar els comentaris. D'altra banda força interessants...
Eüpa és una fàbrica situada a la Xina. És una indústria d’enormes dimensions on treballen i viuen 17.000 obrers. Ells fabriquen electrodomèstics i aparells tecnològics de tot tipus que es venen arreu del món. És anomenada la fàbrica del món perquè fabriquen 20.000 electrodomèstics nous cada hora. També, 36.000 cafeteres elèctriques. Fabriquen 18.000.000 de graelles elèctriques a l’any en 800 models diferents.
Els empleats es desplacen en bicicleta d’un sector a un altre de la fàbrica. Ells viuen a pocs quilòmetres de la fàbrica en llars subvencionades per la fàbrica.
Jo penso que el treballadors necessiten desconnectar del treball i veure món quan surten de la feina. Agafar transport públic o tornar caminant a casa i interaccionar amb amics o altres persones amb les que no treballin. No m’agrada la manera com s’organitza la industria. Tothom vesteix igual i no belluga el cap de la seva tasca. És complicat distingir qui és qui quan tothom porta la mateixa camisa groga.
August Comte va treballar durant molt de temps com a secretari de Henri de Saint-Simon. Ell és considerat el primer teòric de la societat industrial. Saint-Simon, creu que el conflicte de classes de la seva societat era l’enfrontament dels que dirigien o realitzaven els treballs, amb aquelles persones improductives que no aportaven ni riquesa ni benestar econòmic a la nació, és a dir, el clergat i la noblesa. Saint-Simon també va dir que la propietat només és legítima quan es basava en el treball, és a dir, que la societat moderna es recolzava en la indústria i els seus treballadors. Ell va escriure un llibre amb August Comte titulat: “L’Industrie”. Aquest té un tema que diu: “Tot per la industria, tot per a ella”. Saint-Simon i August Comte consideraven que la industria era la única garantia de l’existència de la societat, és a dir, l’única font de totes les riqueses i propietats.
Per a August Comte, no existeix desenvolupament possible sense cert ordre i progrés: “Ordre sense progrés porta a l’estancament, i progrés sense ordre a l’anarquia”. Comte no dóna importància als drets individuals, en benefici sempre de la comunitat. Compte recolza la fàbrica xinesa, perquè els treballadors no tenen tots els drets que es mereixen, però treballen en benefici de la societat.
August Comte i Hegels estarien d’acord amb el model de vida d’aquesta fàbrica xinesa, perquè els obrers han convertit el treball en un factor indispensable per a viure.
Segons Marx, l’única manera de passar d’una societat a un altre és la revolució social. És menester fer desaparèixer la propietat privada i que l’home s’identifiqui amb el seu treball, perquè no treballarà per un altre, sinó per a la societat, és a dir, treballarà segons la seva capacitat i rebrà segons la seva necessitat.
Sí que és cert que els obrers d’aquesta fàbrica treballen per a la societat, per a nosaltres, però treballen per sobre de les seves capacitats físiques i psicològiques, i no són remunerats en relació a totes les hores que dediquen a treballar.
Marx afirma que la producció de béns materials, el sistema de producció, és el que condiciona tota la història de la humanitat. Un procés de maduració de la espècie humana per a produir mitjans per a satisfer les necessitats. Per al marxisme, la base de la riquesa és el treball, que provoca una alineació i deshumanització del treballador. Marx estaria d’acord amb la ideologia de treball que defensa aquesta empresa, perquè treballen alineats.
Adam Smith i John Locke són filòsofs contraris a la alienació del treballador, i per tant, no recolzarien a la fàbrica xinesa. Ells creuen en la doctrina de “laissez faire”. Volen que el mercat es reguli lliurement, que el treballador esculli lliurement el seu treball, que la mà d’obra sigui lliure i el contracte de treball sigui un acord lliure entre empresari i obrer.
August Comte, creador del concepte sociologia i del positivisme. Es va interessar per la reorganització de la vida social per al bé de la humanitat mitjançant el coneixement científic i, per aquesta via, del control de les forces naturals.
En el programa de La Fábrica del mundo, es pot observar diferents fàbriques de diferents objectes, com texans, mòbils o roba d’esport. Diferents objectes, però mateixes condicions de producció. Totes les fàbriques eren similars, molta gent treballant sense parar, només per dinar, i que viuen en la fàbrica en habitacions on poden dormir fins 6 persones. Treballant set dies a la setmana i cobrar un sou molt pobre. Recordant-me això a la Revolució Industrial, a Catalunya es van establir les fàbrica-casa, que consistia que en construir la casa prop de la fàbrica, per així poder anar treballar sense arribar tard.
Al vídeo es pot observar com la gent treballa sense para i sense aixecar el cap, per por a ser acomiadats, ja que necessiten els diners. Al principi del vídeo, van a una fàbrica de pantalons texans, on hi havia molta gent treballant, tots ells sense parar. El presentador pregunta a la dona xinesa quant costa una tela per fer un sol pantaló, 2’70 €, quant a la botiga el pots comprar per 25- 30€. Ixò ensenya la miseria que els hi paguen a tots aquells que treballen per guanyar-se la vida.
És vergonyós que al segle XXI encara segueixi existint aquesta classe d’esclavització, molta gent que treballa allà no veu ni la seva família, avui dia, tenim molta maquinària que podria fer el treball realitzat per aquestes pobres persones. Però segueixen preferint tenir a gent allà treballant sense descans.
Ells viuen allà. Ells mengen allà. Els seus fills assisteixen a l'escola allà. Però, sobretot, allà hi treballen. Són els 17.000 empleats de EUPA, una "Ciutat-fàbrica" situada al sud-est de la Xina i que presenta les mateixes dimensions que Mònaco. Els treballadors venen de tot arreu de la Xina, buscant un futur millor.
La mà d'obra massiva de EUPA bomba 15 milions de planxes per any, milions de graelles de sandvitx, microones, cafeteres i liquadores. Ara estan a punt de prendre el món de la fabricació amb la seva introducció dels productes d'energia solar.
Fàbriques com aquestes no existeixen a Nord-Amèrica o a Europa, però són molt comuns a Xina ja que el treball és barat.
Els treballadors d’aquesta fàbrica viuen a pocs quilòmetres d’aquesta, a cases subvencionades per la mateixa. Molts treballadors compaginen l’escola amb la fàbrica, treballen sota unes condicions indignants i guanyen salaris molt baixos. No semblen conscients de la realitat en la que viuen, i si ho són, dubto que puguin manifestar-se si no és amb el màxim recolzament de treballadors.
Coincideixo amb la Paula, hem d’aportar el nostre granet de sorra per canviar la seva situació. Cada vegada que comprem uns pantalons per cinc euros o un vestit per 10 euros, hauríem de pensar que, en l'altre extrem del món, hi ha algú que malviu en condicions degradants i rep un salari indigne perquè la roba costi tan poc.
“ Una mà d'obra dòcil i barata està darrere del miracle econòmic d'un país convertit en la meca de moltes multinacionals.”
A Comte el preocupaven les desigualtats que estava produint la industrialització i l’amenaça que suposaven per a la cohesió social. Al seu parer, a llarg termini la solució passava per generar un consens moral que ajudés a regular la societat, o a mantenir-la unida, malgrat les noves desigualtats.
La revolució industrial, que va començar a finals del segle XVIII, i la difusió del liberalisme econòmic, van produir la condició miserable del proletariat, l'explotació laboral dels menors d'edat i els desequilibris socials. Com la Revolució no havia aconseguit establir un nou ordre polític, es feia necessari reorganitzar de nou la societat i les institucions. En aquesta conjuntura, apareix una línia de reformadors, els anomenats socialistes utòpics (Saint Simon, Fourier, Proudhon), i també un moviment de restauració -el tradicionalisme- que propugnava el retorn al passat.
La varietat d'actituds i de plantejaments que s'acaben de descriure, constitueixen l'humus en què neix el positivisme comtià.
Per Comte no hi ha més coneixement que el científic-positiu. La Sociologia ocupa un lloc fonamental i culminant, doncs Comte pensava que en establir-se d'aquesta ciència amb el mètode positiu, tindria com a resultat l'ordre social. La tesi política de Comte és clara: la unitat i la pau social a través de la unitat del mètode. Considerava que el mètode positiu era la força capaç de realitzar la unitat espiritual entre els homes.
Desde el punt de vista de August Comte, abans de res hem de tenir en compte que els esdeveniments de la seva època; La Revolució Francesa, reflecteixen en la seva manera de pensar i veure les coses. Ja que la Revolució Francesa va produir canvis socials molt considerables i estava produint una gran desigualtat entre les classes socials.
August Comte apartir de la seva teoria del Positivisme, que estava basat en que la ciència ha de centrar-se només en allo que és observable mitjançant l'experiència.
Així que del video;
"China the factory of the world",
tenint en compte que apartir de una observació constant i realitzada correctament podrem aplicar lleis que expliquin les relacions entre els fenòmens observats, i n'extreiem diferentes conclusions com; que la realitat que viuen els obrers xinesos que treballen en aquestes fàbriques amb un sou molt baix, treballen 7 dies ala setmana, de manera constant per ell aquesta es la seva realitat i la nostra es poder comprar objectes (roba, telèfons mòbils, ordinadors...) a un preu considerablament baix sense pensar que si aquest preu es relativament baix es per aquest motius i abussos que pateixen els obrers xinesos.
August Comte estaria totalment en contra de les condicions en les quals es troben i intentaria lluitar per una qualitat de treball molt mes bona per a tots ells, ja que és nefast que en la societat del segle XXI encara hi hagi gent que treballi en aquestes condicions.
Nosaltres podem pensar que podem fer per ells? la resposta més ràpida que hi apareix és res, podem fer poc però aquesta mica si tots la fesim les coses canviarien en aquest cas el que podríem fer seria no comprar objectes fabricats a Xina i com diu August Comte, apartir de la cohesió social i la creació d'un consens moral per tal de regular la societat i mantenir-la unida per tal de beneficiar-nos tots.
El pensament de Compte reflecteix els turbulents esdeveniments de la seva època i la seva gran preocupació era les desigualtats socials que estava produint la Revolució Industrial que suposaven una amenaça per la cohesió social.
En aquest vídeo podem observar com encara ara, al S. XXI, hi ha desigualtats socials. Les condicions de treball que es mostren donen peu a pensar que la seva qualitat de vida és molt inferior a la de la nostra societat.
Aquesta desigualtat és deguda al treball, és a dir al que entenem nostaltres per treball i el que entenen ells. D'altra cal destacar que els treballadors no es senten alarmats, ja que no hi ha lloc on es treballi millor i tampoc podrien buscar res més.
El que més em va cridar l'atenció va ser la dona que va dir que només veia al seu fill un cop o dos per setmana, em sembla ridícul no poder compatibilitzar el treball amb la vida personal, òbviament davant el treball està la família.
A més ells viuen per treballar, no treballen per viure com hauria de ser.
August Comte estava preocupat per les desigualtats que estava produint la industrialització i l'amenaça que suposava per a la cohesió social. A més ell reflectia en el seu pensament els turbulents esdeveniments que estava patint a la seva època, un d'aquests greus esdeveniments era la Revolució Industrial que estava causant a la societat situacions en les quals hi havien treballadors que realitzaven les seves feines en condicions insostenibles; llargues jornades, sous molt baixos, tenien una higiene escasa, etc.
El pensament de Comte està molt relacionat amb el video que vam veure sobre la fàbrica Eüpa on treballen milers de persones realitzant tasques de montar aparells electrònics i electrodomèstics i també elaborant peces tèxtils. Aquesta fàbrica era com una ciutat, allà els treballadors i les seves famílies vivien, els seus fills hi anaven a l'escola, tot el que feien ho feien allà. Potser vist desde fora sembla molt còmode però en realitat no ho és perquè els treballadors que hi dediquen tantes hores a realitzar aquestes tasques tan pesades les fan perquè necessiten els diners per sostenir les seves familíes. A més, aquests treballadors treballen en unes condicions bastant péssimes ja que la fàbrica no està gaire acondicionada, tenen poca higiene perquè no s'ho poden permetre, també, on dormes els llits són de fusta, etc. Com he dit, el video està molt relacionat amb el pensament de Comte ja que ell reflectia aquesta desigualtat que les industries estaven causant. En aquesta fàbrica hi havien treballadors que necessitaven els diners per tal de seguir endevant mentre que altres se n'aprofitaven d'aquesta feina malpagada venent els productes a països més desenvolupats a preus més elevats.
Segons el meu punt de vista, penso que és important reflexionar sobre aquests temes que semblen que ens queden molt lluny però que en realitat no ho estan, hauríem de pensar una mica més que hi ha darrere de la roba o aparells electrònics que comprem ja que potser quan nosaltres comprem aquesta roba, en altres països hi ha gent treballant indignament i sent explotada, rebent baixos salaris mentre que nosaltres vivim molt tranquils "al nostre món"
En el vídeo vam poder observar les dures condicions de treball i de fet, de vida a les que estan sotmesos molts treballadors xinesos actualment, en aquest cas en la industria dels pantalons texans.
Es veuen pràcticament obligats a abandonar els pobres on han crescut, fins i tot deixant allà moltes vegades els seus fills, per tal d’obtenir un sou que en comparació amb els occidentals és miserable però que necessiten perquè la seva família tiri endavant.
Aquests sous son tan baixos a causa del sistema que els occidentals han aconseguit establir: les fabriques xineses venen texans als distribuïdors europeus per preus ridículs, unes deu vegades més barats que el preu pel qual els comprem nosaltres, per la qual cosa els beneficis de la fàbrica son molt pocs i els salaris molt pobres. A més, els treballadors fan tota la seva vida a la fàbrica: viuen allà, compartint habitacions, mengen allà i a més no tenen gairebé cap dia lliure ja que treballen els set dies de la setmana i no tan sols han sentit a parlar de les vacances d’estiu.
És cert que Compte podria estar preocupat de que les desigualtats generades entre les persones interferissin amb la cohesió de la societat, tot i que en aquest cas concret no gaire, ja que totes les persones que formen les societats a les fàbriques viuen en condicions molt semblants, les desigualtats en aquest cas es donen entre països. Respecte el fet de que la societat es regeix per lleis invariables no estic d’acord, crec que les lleis podrien canviar tot i que a Xina és molt difícil ja que la gent no s’atreveix ni tan sols a queixar-se.
Dit això, em sembla molt trist i injust que això succeeixi, ens estem aprofitant de les necessitats d’altres persones i les estem explotant descaradament mentre nosaltres vivim perfectament i sense cap càrrec de consciència.
Crec que tothom hauria de ser conscient d’aquesta explotació i parar-la comprant roba que se sàpiga que ha estat feta en condicions de treball justes o de segona mà.
August Comte ja tenia una preocupació important degut a la diferència de classes que estava produint la industrialització a França, on els obrers eren cada cop més pobres i els rics més rics.
Aquesta preocupació és un clar exemple del que està passant a la Xina actualment, on els treballadors viuen en colònies com es feia aqui durant la industrialització, treballant 7 dies a la setmana i cobrant unes misèries. Els empresaris es defensen dient que aquesta gent te els gastos pagats i que no s'ha de preocupar per l'habitatge, però jo em pregunto si aquesta gent treballa els 7 dies a la setmana i durant mitja jornada, quan viuen? De que et serveix guanyar uns 300-400 euros nets si no tindras cap temps de poder-los disfrutar, ja que quan no estàs treballant estàs dormint o descansant.
En el cas de Xina és una situació molt difícil de canviar-la, hi ha masses interessos per part del món occidental, com per exemple la mà d'obra barata per totes les empreses textils com Inditex. A part d'això Xina té una població inmensa i poder trobar bones condicions de treball per totes i cada una d'elles és gairabé impossible.
El que buscava Comte amb el positivisme era una reorganització social, política y econòmica en el context de la Revolució Industrial, també diu que ens hem de basar i centrar-nos només amb el que podem observar mitjançant l’experiència.
La seva teoria fonamental, l’anomenada llei dels tres estats, pels quals ha passat la humanitat: teològic (o fictici), metafísic ( o abstracte), científic (o positiu), ja implicava una certa organització social.
Comte no dóna importància als beneficis individuals, en benefici sempre de la humanitat. La seva idea està entre el medievalisme i la tecnocràcia, els científics i els tècnics han de ser dirigents de la nova societat que estaria basada en la ciència.
En aquestes fàbriques xineses, la gent tenia al seu abast totes les necessitats bàsiques que necessitava per tal de no perdre el nivell productiu, si necessitava menjar, tenia el menjador al costat, les habitacions eren per molta gent i no en molt bones condicions, no tenien cases las seves cases eren la fàbrica.
Això recorda molt a les colònies industrials donades a la Revolució Industrial, moltes a Catalunya, y que las condicions en las que vivien, van fer moltes vegades a la gent a revoltar-se.
El que Comte buscava en una reorganització social, política i econòmica en el context de la Revolució Industrial, també és podria aplicar a la Xina actual. Però de quina forma?
En el vídeo podem observar les dures condicions en que estan sotmesos els treballadors de Eüpa, una ciutat situada al sud de Xina. La majoria de treballador d’aquesta ciutat es dediquen a la indústria de texans. Podríem dir que un 80% de les marques occidentals que venen pantalons a preus desorbitats (40€ - 60€) subvencionen aquestes fàbriques a la Xina on els treballadors estan totalment explotats i treballen moltes hores sense pràcticament cap descans per un sou miserable comparat amb el que aconsegueixen gràcies a ells les grans empreses occidentals.
Els treballadors, viuen a la fàbrica en uns apartaments, en unes condicions infrahumanes on han de compartir pis amb 6 persones més, mengen a la fàbrica i fins i tot compren a la fàbrica. Gairebé mai surten d’allà perquè estan sotmesos a treballar set dies a la setmana sense vacances.
El pensament de Compte (positivisme) reflecteix en certa manera els esdeveniments de la seva època on la Revolució Francesa havia realitzat canvis socials i estaven instaurant una societat industrialitzada.
August Compte, lluitaria contra aquesta societat industrialitzada i estaria totalment en contra de les condicions en que hi viuen a Eüpa. Compte estaria en contra d’aquestes grans desigualtats en la societat.
Quan he acabat de veure aquest documental, penso en la gran desigualtat que hi ha en el món i la gran sort i oportunitat que tenim per viure on vivim i poder intentar canviar aquests fenòmens tan deplorables que no haurien d’existir en el segle XXI.
D’altre banda, el cas de Xina és molt complicat de canviar perquè tot el món occidental depèn d’ells i hi ha molts interessos. També condiciona que la gent explotada a Xina no s’atreveixi a queixar-se de les seves situacions laborals per por a ser acomiadades.
En certa manera, vivim en una societat consumista i nosaltres estem contribuint i ajudant a que hi hagin aquestes desigualtats en el món .
Podríem ajudar comprant roba que sapiguem d’on prové i sapiguem que les condicions en que està fabricada són bones.
Un petit resum de les vostres opinions al respecte a partir de citar-vos:
"Hauriem de fer un pensament, a l'hora de comprar pensar si realment necesitem les coses, i pensar en tot el treball i explotació que hi haurà darrere del producte que volem adquirir"(Carla Arango)
"Comte voldria reinsertar aquesta part de la població a una societat "normal" "(Alberto Quadrino)
"Possiblement, no s’assabenten de la seva situació perquè allà on viuen tothom viu així i en la seva ment no els hi cap la idea de treballar en unes millors condicions i amb un millor sou perquè segurament els seus avantpassats també treballaven així i no s’imaginen que aquesta situació pot arribar a canviar. (...)
Però la seva situació no només depèn de l’empresari, nosaltres també podem actuar per canviar-la. " (Paula Sirvent)
"Comte no dóna importància als drets individuals, en benefici sempre de la comunitat. Comte recolza la fàbrica xinesa, perquè els treballadors no tenen tots els drets que es mereixen, però treballen en benefici de la societat." (Irene Pérez)
"Recordant-me això a la Revolució Industrial, a Catalunya es van establir les fàbrica-casa, que consistia que en construir la casa prop de la fàbrica, per així poder anar treballar sense arribar tard." (Marina GV)
"Coincideixo amb la Paula, hem d’aportar el nostre granet de sorra per canviar la seva situació(...). -Una mà d'obra dòcil i barata està darrere del miracle econòmic d'un país convertit en la meca de moltes multinacionals.-” (Mar Vallecillo)
"August Comte estaria totalment en contra de les condicions en les quals es troben i intentaria lluitar per una qualitat de treball molt mes bona per a tots ells, ja que és nefast que en la societat del segle XXI encara hi hagi gent que treballi en aquestes condicions." (Marc Prats)
"D'altra cal destacar que els treballadors no se senten alarmats, ja que no hi ha lloc on es treballi millor i tampoc podrien buscar res més.(...) A més ells viuen per treballar, no treballen per viure com hauria de ser." (Maria Puig)
"...el vídeo està molt relacionat amb el pensament de Comte ja que ell reflectia aquesta desigualtat que les industries estaven causant." (Elena Pizarro)
"Crec que tothom hauria de ser conscient d’aquesta explotació i parar-la comprant roba que se sàpiga que ha estat feta en condicions de treball justes o de segona mà." (Sandra Gassó)
"...jo em pregunto si aquesta gent treballa els 7 dies a la setmana i durant mitja jornada, quan viuen?" (Marc Pineda)
"El que Comte buscava en una reorganització social, política i econòmica en el context de la Revolució Industrial, també és podria aplicar a la Xina actual. Però de quina forma? "(Pau Fragua)
"En certa manera, vivim en una societat consumista i nosaltres estem contribuint i ajudant a que hi hagin aquestes desigualtats en el món." (Marc Aparicio)
Sento no poder citar els que encara no han escrit. A Xina esperen. Al blog també.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home