Arbitrar fora de l'armari: una falta màxima?
Jesús Tomillero és un àrbitre de futbol que ha començat a tenir greus problemes a partir de declarar la seva condició sexual. Hem escoltat l'entrevista que en Jordi Basté li va fer a RAC1 el 19 de setembre de 2016.
En l'enllaç hi trobareu, a més de l'audio, aquesta descripció:
"Jesús Tomillero va ser el primer àrbitre col·legiat de l’Estat que va declarar-se gai obertament. L’any passat va haver de deixar els terrenys de joc, tip dels insults i de les amenaces que rebia. Després de pensar-s’ho va decidir que aquesta temporada tornaria a fer el que més li agrada: arbitrar. Però, després de dos partits, els insults i les amenaces han tornat encara amb més violència.".
Heu d'entrar en aquesta pàgina web i donar la vostra opinió sobre el tema. Tractem-la tant des de la vessant humana com des del punt de vista de la sociologia... Copiem igualment aquesta opinió en aquest blog (de fet és el primer que hem de fer).
En la part personal, expressar com us sentiu en escoltar les declaracions del Sr. Jesús Tomillero, i en segon lloc què en treieu des de la sociologia respecte al que ell mateix ha explicat en combinació amb en Jordi Basté.
Finalment, expresseu també què creieu que podríem fer, nosaltres, els alumnes de Sociologia dels Salesians d'Horta, davant aquest cas (si és que penseu que podem fer alguna acció).
posted by Pani @ 12:01 p. m.
17 Comments:
Escoltant l’entrevista de Jesús Tomillero a la RAC1 he sentit vergonya, pel fet de que algú per expressar com és realment i explicar els seus gustos obertament hagi rebut tot tipus d’insults, fins i tot amenaces de mort. És vergonyós el fet que una societat tracti així a un/una homosexual. La meva opinió és que com a societat hem de canviar, el fet de que a una persona li agradi una persona del seu mateix sexe NO ÉS UNA ENFERMETAT, avui dia la gent comença a “acceptar” la homosexualitat, però fa uns anys es veia fatal. Sincerament crec que hem de respectar a tothom, no ens hem de ficar amb algú ni per com vesteix, ni per com pensa, ni pels seus gustos i encara menys per la seva orientació sexual.
Mentre escoltava l'entrevista que li han realitzat a Jesús Tomillero, em fa sentir trist, hem transmet angoixa ja que ell desde la seva experiència que ha viscut explica els fets de una manera que t'arriba al cor, potser no es la manera d'explicar-los sino que els fets que descriu, les amenaces els insults ell que els rep constantment.
Qui realitza aquestes actituts inefables totalment fora de lloc, em sembla vergonyós que avui en dia tot el que en Jesús Tomillero ha sufert i esta patint no té cap tipus de excusa.
Simplement per les seves preferencies sexuals a més durant la entrevista un fet a destacar que a mi m'ha impactat moltísim es que quan diu que la gent l'insulta i l'escridassa la gent que esta al voltan la majoría de cops en lloc de defensar-lo es suma i es posa a insultar-l'hi un comportament nefast de totes aquestes persones i encara no em puc creure que passin aquests fets.
Apartir de la entrevista la finalitat es la difussió social i explicar les seves experiències que esta patint simplement per haver expressat les seves preferències sexuals, un punt en comú amb August Comte és que apartir de la cohesió social i la col•laboració entre nosaltres poder arreglar totalment aquestes situacions i el més important no permetre que ningú torni a patir tot el que esta patint ell.
Nosaltres com alumnes de sociologia, com ben remarcava abans en el cas de viure i veure una situació de insults cap a una persona simplement ja no únicament per les seves preferencies sexuals, el seu color de pell en lloc de sumar-s'hi a insultar com ell relatava als fets que feia la majoría de les persones, actuar i defensar aquesta persona.
Quan he escoltat el testimoni de Jesús Tomillero a la RAC1 he sentit pena i llàstima per la nostre societat d’avui en dia. He sentit vergonya ja que en la nostre societat del segle XXI ningú és pugui expressar lliurement sobre la seva condició sexual, perquè si ho fan pateixen abusos tan físics (alguns cops) com psicològics.
El cas del Jesús es tracta d’un abús psicològic. És lamentable que un jove no hagi pogut exercir el seu treball durant un any per haver rebut tota mena d’insults homòfobs mentre feia d’àrbitre en diversos partits, insults que l’han fet prendre la dràstica decisió de deixar el seu treball, el seu somni. A més, cal destacar que molts d’aquests partits on ha estat insultat han sigut partits de categories inferiors per part de pares de jugadors de 13 o 14 anys. Quina imatge li estan donant al seus fills? Quins valors els hi estan inculcant? Com els pot afectar en un futur? Cal destacar, també, que un d’aquests pares és àrbitre també.
També cal destacar que molts àrbitres reben insults per part dels espectadors. Jo crec que la situació dels espectadors envers del camp: les grades estan situades per sobre del camp, dóna als espectadors una sensació de poder per sobre de l’àrbitre. A més a més, moltes vegades els espectadors s’enfureixen per l’actuació de l’àrbitre quan pita faltes en contra de l’equip de l’espectador.
En la meva opinió avui en dia, molts àrbitres reben insults per part dels espectadors. Aquesta tendència es produeix tant en partits de categories inferiors com fins i tot de primera o segona divisió, hauria de desaparèixer perquè donen una imatge i una influència als possibles nens que poden haver-hi per allà.
Per finalitzar voldria afegir que la decisió del Jesús de tornar a treballar arbitrant tenint en compte que els insults poden seguir és d’una persona molt valenta i decidida a no renunciar a perdre els seus somnis per uns insults homòfobs.
Mentres escoltava l'entrevista que li han fet a Jesús Tomillero, he sentit sentir tristesa, ja que ell desde la seva experiència que ha viscut explica els fets de una manera que t'arriba al cor, potser no es la manera d'explicar-los sino que els fets que descriu, les amenaces els insults ell que els rep constantment. M'he ficat en el seu lloc i jo haguès fet el mateix.
Ami el que més em fa vergonya és , com un pare pot insultar i menysprear a un noi d'aquella manera. Hem de revisar l'educació que alguna gent té , ja que tots sóm iguals encara que ens agradi el mateix sexe que el nostre. Hem de trencar el pensament antic de : els homes amb les dones i a l'inreves, si a una persona no li agrada el seu sexe oposat , és lliure d'expressar-ho i no ho ha d'amagar.
Nosaltres com alumnes de Sociologia el que podríem fer ; es si veiem una situació semblant a aquesta , seria ajudar i sobretot fer front i parar aquestes amenaçes homòfobes
Un cop escoltada l’entrevista realitzada a Jesús Tomillero, sento tristesa, però sobretot, una gran indignació. Sento tristesa per tot el que en Jesús ha hagut d’aguantar, des d’insults fins arribar al punt d’amenaces i necessitar una seguretat personal, el haver hagut de deixar de fer una cosa que li agradava, arbitrar, pel fet que els partits es convertien en un malson. Malgrat tot això, admiro el seu gran coratge per tornar al camp i arbitrar, com ell diu “Nadie me quitará el sueño.” D’altra banda, sento una gran indignació perquè sembla mentida que en el segle XXI encara hi hagi gent amb una mentalitat tan tancada, incapaços d’acceptar les relacions entre persones del mateix sexe. Cadascú és lliure d’estar amb qui vulgui. Quina classe de respecte presentaran quan siguin grans els nens que presencien els insults homofòbs en el camp? Seguiran el mateix exemple o s’avergonyiran d’aquesta realitat i lluitaran per intentar canviar-la?
I encara més vergonyós, és el fet que una cadena televisiva li hagi ofert lloc al seu reality show degut a la “fama” que ha guanyat.
No hi ha cap organització capaç de curar la homofòbia. Però la gent sí que pot, nosaltres podem. Podem denunciar, lluitar i acabar amb aquesta injustícia. Podem aturar una conversa i dir que aquest comentari és homòfob. Podem anar a parlar amb aquests amics gais que han decidit callar quan els han denegat la inscripció i lluitar per ells, podem enfrontar-nos al homòfob que insulta, som els únics que podem acabar amb el patiment d'un adolescent que s'ofega per el sol fet que li agraden les persones del seu mateix sexe.
La homosexualitat no és cap malaltia, la homofòbia sí.
(Faig referència a un vídeo relacionat amb la heterofòbia, amb el qual les persones homòfobes podrien posar-se per una vegada en la pell de les persones a qui rebutgen: https://www.youtube.com/watch?v=GKt7YqJ7Egw).
Personalment penso que ens hem de qüestionar realment si som una societat tan "moderna" com es diu, en l'àmbit de la tecnologia, per exemple, no tenim por d'avançar mentre que en altres aspectes com ideologies o gustos sexuals sembla que ens hem quedat força endarrerits. Sento vergonya en escoltar com la gent recurreix a l'insult més fàcil i més irrespectuós, per mi aquesta gent es posa a un nivell molt baix i no es mereix gens de respecte ni consideració.
Realment em poso en la pell del Jesús i sento molta admiració cap a ell, si és veritat que ho va deixar per un temps, però ha tornat per complir el seu somni més fort que abans encara sabent el que es trobaria.
Des del punt de vista de la sociologia el que més em va cridar l'atenció va ser que els nens podien reaccionar de dues maneres: 1. Recorrent com he dit a l'insult fàcil cap a l'àrbitre 2. Defensant l'àrbitre. Sembla clar doncs d'on ho han après, segons com sigui l'educació a casa reaccionaran d'una manera o d'una altra.
Crec que per sort la societat està canviant a poc a poc, per tant en uns anys veig que aquesta poca tolerància cap als homosexuals desapareixerà, i que l'únic que hem de fer és educar als nostres fills d'una manera molt oberta, és a dir que tinguin una ment oberta per observar i després jutjar però mai recórrer a l'insult fàcil.
Escoltant l’entrevista sentia pena per en Jesús, però a la vegada em transmetien molta força les seves paraules i els seus objectius. Vaig qüestionar-me com, desgraciadament, moltes persones necessiten criticar els altres per a sentir-se bé i superiors.
La sexualitat és molt personal. No podem jutjar els demés per les idees que pensen o els objectius que busquen. Aquesta entrevista va ser realitzada a un àrbitre espanyol homosexual , víctima de la societat infantil i poc respectuosa en la que es troba envoltat. Quan parlem de gustos o formes de veure la vida, la opinió de persones alienes és el que menys compta. Cada individu és feliç a la seva manera i, per a aconseguir la felicitat no pots negar els teus propis valors i principis. Trobar allò que farà les teves metes realitat. És un acte molt trist, covard i pobre criticar l’estil de vida d’algú que té dret a pensar com vol. És també molt infantil i poc respectuós.
M’agrada molt la seva forta actitud davant els horribles fets que viu diàriament, com per exemple: rebre amenaces de mort per missatge, burles a les xarxes socials, ser atacat amb pedres, vigilància policial per por a ser agredit a casa seva… Ell lluita per la seva vida, la seva parella, la seva integritat física i sobretot, per no renunciar el seu somni d’exercir com a àrbitre.
Insults, cares de fastig i comentaris en veu baixa, són les armes que més fereixen. Són constants i s’acumulen en la víctima. Són la classe de ferides que es pateixen internament fins que surten a la llum. Nosaltres em de lluitar per no contribuir a la difusió d’idees ridícules, exagerades o falses de la homosexualitat.
És molt vergonyós aprofitar el patiment d’una persona en benefici d’una gran empresa com és la televisió. Em refereixo a la petició de participar en el programa de “Gran Hermano”.
Després d'escoltar l'entrevista que es va fer a Jesús Tomillero, sento i penso que potser la societat on vivim no és igualitària amb tothom ni respectant amb la sexualitat de les persones, la sexualitat és un tema del qual no hi hauria d'haver cap falta de respecte per part de ningú ja que cadascú té la que té i fa el que creu i ningú ha de ficar-s'hi. Molt menys considero que s'hagi d'amenaçar o insultar a algú que se surt dels cànons que la nostra societat té sobre "què és la sexualitat" ja que és de molt cobards fer-li la culpa a algú perquè té un pensament diferent dels altres i sense tenir culpa de res. A més, el vídeo mostra l'actitud de superació que té Jesús per tal de que els insults i les amenaces no afectin la seva salut psicològica i seguir endevant, això és molt important perquè ell al final aconsegueix seguir amb el seu somni de ser àrbitre.
En escoltar l’entrevista, el primer que he sentit ha estat ràbia, moltíssima ràbia envers les persones que només perquè un individu es diferenciï d’ells en una cosa tan poc rellevant com la sexualitat ( que no els afecta en absolut), fan que se sentí incòmode als llocs o fins i tot que passi por en rebre amenaces de mort.
Em fa vergonya que homes adults actuïn d’aquesta manera, cridant i insultant a un jove que no els ha fet res, nomès per ser gai, i a més davant de nens, i em fa sentir por respecte els valors que aquests homes deuen estar transmetent als seus fills.
Per altra banda m’ha alegrat que tants personatges famosos donessin suport a l’àrbitre, ja que així es fa ressò del cas i probablement serà més fàcil que acabi i que no es repeteixi, tot i que penso que algunes celebritats o alguns polítics només han donat el seu suport per millorar la seva imatge i que després s’han oblidat completament de la historia. Tot i això crec que tant això com la valentia amb que en Jesús ha portat aquesta situació estan sent positius per altra gent.
Des del punt de vista de la sociologia crec que els homes que actuen d’aquesta manera contra l’àrbitre son uns covards, realment estan espantats del que no coneixen gaire o del que é diferent a ells i per això ho ataquen. Un altre motiu podria ser que tinguin una autoestima tan baixa que hagin de fer aquestes coses tan lamentables per ‘impressionar’ els amics.
“El patrón no quiere desviados en sus campos de fútbol y aconseja a Jesús Tomillero que se retire de ellos o imagine un mundo sin piernas” Indagant una mica vaig trobar moltes més amenaces acompanyades de contingut gràfic, insults o avisos d’anònims afirmant que tenien vigilats tant a l’àrbitre com a la seva parella i que no dubtarien a actuar.
El fet que només tingui 21 anys i sigui amenaçat tant per anònims com per pares i nens de 12 -13 anys als partits i a les xarxes socials, dóna bastant que pensar. Gran part de la societat relaciona els gais amb la poca masculinitat, la debilitat, les malalties mentals o inclús amb l’incapacitat de duu a terme certes professions (com és el cas de no només àrbitres sinó molts futbolistes). Què significa comportar-se com un home per la societat? Perquè, en ple segle XXI, segueix havent-hi persones que realment pensen que algunes professions estan dissenyades per el que creuen que és un “home de veritat”? Perquè un heterosexual ha de ser millor que un homosexual? I per últim, perquè aquestes persones es creuen que tenen el poder d’utilitzar la violència contra altres segons el seu parer?
Potser la sociologia ho enfocaria cap a les influències, el seu àmbit personal, l’educació o les ideologies amb les que s’han criat aquests individus. Es possible que per qüestions culturals, religioses o doctrinals aquests persones els hi sigui impossible entendre certs temes que necessiten una ment oberta. És més, potser aquesta gent quan troba a altres que se’ls hi assemblen es senten més segurs de sí mateixos i deixen de tenir por de les conseqüències.
Pel meu costat opino que són inadaptats socials, persones ancorades en un passat massa perjudicial i que s’oculten rere un sistema polític que no pren mesures rigoroses i d’un meravellós món anomenat Internet, on es pot actuar com un vulgui rere la fantàstica màscara de “l’anonimat”. Però, per aquelles persones que van insultar i amenaçar a Jesús Tomillero a partits (directament i en grup) els hi tinc reservada una altre teoria:
La meva companya Paula ha dit que molts àrbitres de futbol reben insults (cosa que comparteixo). Segons l’entrevista, Jesús deia que en els partits alguns cops començava un individu (per exemple un pare entrenador al partit del seu fill de 12 anys) a insultar-lo i després les grades i els jugadors se li afegien. Potser el que comença a insultar té la ment tan tancada que només li cap una emoció al seu petit cervell i, degut a la seva forma de pensar i actitud, acaba recorrent a la violència per donar-se la raó a sí mateix. I després els altres el segueixen, menyspreant el que calgui amb l’objectiu de sentir una breu satisfacció anomenada guanyar i, de pas oblidar els seus problemes al món real.
Per solucionar aquest problema començaria per educar a les noves generacions des d’un punt de vista respectuós, fent veure que una parella del mateix sexe morrejant-se no es una imatge estranya, aberrant o fastigosa sinó una forma de ser com qualsevol altra.
Escoltant l’entrevista m’he sentit avergonyida, cap persona te dret a jutjar als altres d’aquesta manera, cadascú escull els seus gustos i la seva identitat i no ha de ser jutjat per ningú.
La meva opinió personal envers l’entrevista és que no veig necessari que l’ hagin tractat d’aquesta manera tan despreciable. Em sembla horrible que els pares d’aquells nens que juguen a futbol tinguin aquells comentaris despectius i desagradables cap a ell pel simple fet de ser gai. Si els pares mostren als nens una imatge homòfoba, em fa por pensar com actuaran els nens en un futur.
Els espectadors a vegades estan més pendents dels arbitres que del joc en sí i obliden el sentit de l'esport, el respecte.
En Jesús és una persona com qualsevol altre, i en canvi de jutjar-lo per la seva manera d’arbitrar recorren a insults, comentaris fora de lloc i fins i tot amenaces de mort.
Molta gent utilitza els comentaris despectius com a mecanisme de defensa, és a dir no es senten segurs de sí mateixos i necessiten fer sentir malament als altres per guanyar seguretat, és trist pensar-ho però és real.
En Jesús em sembla un gran exemple a seguir, ha decidit explicar la seva situació, ha hagut de fer front a tot tipus de bajanades, però tot i així ell té molt clar que ningú li traurà el seu somni de ser àrbitre professional.
És evident que aquesta entrevista transmet sentiments negatius, avui en dia el problema de l'homofòbia és més greu del que molta gent es pensa. Aquest arbitre pel fet de ser homosexual ha hagut de patir certs insults que ningú no hauria de patir mai sota cap circumstància. Però jo crec que no ens hauríem de centrar en els insults homòfobs, perqué si fem això tampoc estem fent justícia a la gran majoria d'arbitres. Si que es veritat que en el cas del Jesús, els insults dirigits a la seva persona estan causats per la seva condició sexual, però només cal que vagis un cap de setmana a veure un partit de futbol de juvenils o inferiors, i et donaràs compte de que tots els arbitres tenen problemes semblants o fins i tot pitjors, ja que no seria el primer cop que un arbitre és apallissat per pitar alguna falta que no agrada. Per tant en la meva opinió no s'ha de conscienciar només sobre l'acceptació de l'índole sexual, sinó que del respecte en general cap a la professió d'una altra persona, començant pels adults, ja que si no canvien ells primers com pretenem que els joves canviïn?
Després d'haver les paraules de Jesús Tomillero, al programa RAC 1, m’he qüestionat com en el segle XXI en el que ens trobem, encara hi ha gent que insulta una altre per la seva forma de pensar, de vestir o d’amar.
Aquest àrbitre rep insults no només de jugadors y de part de la grada sinó que també en Jesús diu que va rebre insults d’un àrbitre de futbol sala. Es ‘típic’ que la grada insulta al àrbitre quan pita una acció contraria al equip local, però de queixar-se d’una cosa com aquesta, a aprofitar-se de que sigui homosexual per dir-li de tot, no és el més correcte.
Per arreglar aquesta situació hauríem d’implicar-nos al màxim en l’educació. Sobretot d’uns certs valors que ens permetin respectar a la gent que no opina o sent igual que tu.
Després d'haver escoltat la notícia, he sentit massa ràbia. Com un noi de tan sols 21 anys hagi de ser jutjat, criticat i amenaçat de mort només pel simple fet de ser homosexual.
En la meva opinió és: en què societat vivim? En què ens estem convertint?
Fins a la dècada de 1970 ser gay significava «alegre» o «divertit», com podem dir que el món està canviant quan en ple 2016 a una persona gai se li atribueixen coses com, poc masculí, més dèbil, entre altres expressions.
Tots aquests pensaments crec que ens vénen en gran part per la religió, una altra pel que ens han ensenyat des de ben petits i una altra per l'entorn en el qual ens relacionem.
No em cap al cap, com un pare a més exercint la mateixa professió que en Jesús, l'insulti i el discrimini davant de nens de 12-13 anys. Quins valors els està inculcant a aquests nens?
Els que insulten a en Jesús, es creuen més importants, més poderosos, però no és així, qui té el poder, qui és important, qui els té ben posats és ell, ha decidit passar de tots els comentaris homofobs de la gent i seguir fent realitat els seus somnis que es seguir arbitrant els partits.
Em sento molt orgullosa del que ha fet Jesús, tot el que ha arribat a patir, l'angoixa i el dolor que ha portat durant tants mesos, és admirable. Crec que això haurà ajudat a molta gent a dir com se sent, és a dir, si es troba en la mateixa situació, a tenir el valor d'explicar-ho sense por de ser rebutjat.
M'agradaria que seguís molts anys treballant d'àrbitre que és una cosa que l'apassiona, així podria demostrar que ha estat més fort que tots aquells que reien, feien els mateixos retrets per ser gai, i demostrar que cap comentari ha pogut amb ell.
La sexualidad no la eliges, la descubres.
Nosaltres com a alumnes podem fer que això no es segueixi extenent, si veiem o escoltem alguna crítica, insult cap a una persona heterosexual, hem de dir-li que rectifiqui el que acaba de dir, perquè la gent homosexual tenen els mateixos drets per enamorar-se que algú que no ho es.
Vistos, llegits i comentades a classe totes les vostres aportacions. Corregint alguns aspectes formals que hem comentat ja hi podeu fer la transferència (encara falten dos companys...).
Després d'haver escoltat l'entrevista, em vaig sentir molt decepcionada i trista, però a la vegada vaig sentir ràbia, molta ràbia. Com podem viure en una societat com aquesta? I es que, és la societat la que ha rebutjat a en Jesús per mostrar-se tal i com es. Quin perjudici té mostrar-se tal i com ets? Tothom té dret a fer-ho i ningú et pot rebutjar i menys ridiculitzar per la teva manera de ser.
Vivim en societat, i això comporta viure civilitzadament. Cada persona és diferent a les altres, i cadascú té punts de vista diferents, gustos diferents, etc. Però el que no es pot fer és faltar a una persona per tenir una opinió o punt de vista diferent, perquè s'ha de tenir RESPECTE A TOTHOM. Les faltes de respecte que li han fet al Jesús Tomillero són molt greus. Se l'ha rebutjat i se l'ha intentat apartar del "seu món" o el "seu somni" per ser homosexual.
Jo penso que aquest cas és admirable, ja que en Jesús ha seguit lluitant pel que és el seu somni, ser arbitre i encara que ha patit molt, en cap moment s'ha retirat per les crítiques de la gent. I les crítiques han sigut en gran part per pares dels nens que jugaven a futbol, què li estan ensenyant als seus fills? Clarament, res bo. Ja que els nens són petits i agafen sempre l'exemple dels seus pares, mares, etc. No vull pensar quina actitud tindran aquests nens en un futur.
Tothom és lliure de mostrar-se com és, i no ha de ser jutjat per ningú. Espero que d'aquí uns anys la societat avanci en aquest aspecte, i es pugui expressar la sexualitat sense cap tipus d'ofensa.
En acabar d’escoltar l’entrevista realitzada per Jordi Basté a Jesús Tomillero, sento tristesa, ràbia i molta indignació. Quan parlava de les amenaces que rebia a twitter o els insults que rebia en el camp, sentia tristesa, no per en Jesús si no per totes les persones que el jutgen per la seva preferència sexual. Penso que en el món i el país en que vivim on hem evolucionat tant, tecnològicament, políticament, etc la gent encara no ha evolucionat mentalment i això fa que encara hi hagin homòfobs, racistes, etc.
El fet que un àrbitre de futbol sala insulti a en Jesús, un company de professió el qual hauria de recolzar i animar-lo, l’insulti dient-li “maricón de mierda” en un camp on jugava el seu fill i els seus companys de 13-14 anys em sembla deplorable. Tots els que insulten en Jesús, estan donant una educació no només als seus fills si no a tots els jugadors de futbol que estan al camp escoltant com els seus pares actuen d’una forma incorrecte i això només condicionarà a que els fills també insultin a l’àrbitre.
D’altre banda, en Jesús explica la seva experiència d’una manera admirable, amb molt coratge i amb molta força per continuar fent el que diu que és el seu somni, (ser àrbit). Això ajudarà a moltes persones que estan amb una situació similar.
No és l’únic cas de discriminació contra un àrbitre homosexual o una persona negre o per ser dona en un terreny de joc, hi ha el cas de Zaira Morales ( http://www.marca.com/2015/09/08/futbol/1441705191.html ) entre altres. Les federacions haurien de prendre mesures dràstiques en aquests casos i no permetre que un àrbit o jugador no pugui divertir-se fent el que més li agrada.
Nosaltres, com a estudiants tenim el deure de si en algun cas sentim o veiem un acte de discriminació no només a un àrbitre si no en la nostre vida quotidiana, enfrontar-nos al homòfob i ajudar a la persona afectada.
Nosaltres som els únics que podem parar aquests actes tan deplorables que es viu en la nostre societat.
Com a classe estem treballant el tema de l'homofòbia, he trobat un vídeo relacionat amb aquest tema força interessant, titulat: Mundo al revés: HETEROFOBIA
https://www.youtube.com/watch?v=GKt7YqJ7Egw
Publica un comentari a l'entrada
<< Home