dimarts, de desembre 05, 2006

Els homes coneixerem la llibertat quan les dones abandonin la servitud


Hem estat parlant aquests dies sobre les diferències de gènere, sobre la socialització, les institucions socials, els estatus, els rols. Bé, de fet reconec que he parlat jo més que volsaltres, però ara us toca...
Mai res ha estat sempre igual. Però no sempre totes, ni tots, podem triar ser els protagonistes d'un canvi, d'una revolució...
Fa un temps, els anys passen, que ja explico que el s. XXI espero que es produeixi una revolució pendent. Fins fa poques dècades, la divisió sexual del treball era clara. Llavors va venir la incorporació de la dona al món laboral (remunerat). El que es va viure com un alliberament, aviat es va convertir en un augment de condemna: la doble jornada, treballant a casa i fora de casa. Per aconseguir-ho caldrà que tots els agents socialitzadors prenguin consciència dels missatges que ens envien. També caldrà certa consciència de classe en les dones -si esperen que el canvi vingui dels homes, ja es poden asseure a esperar uns quants segles més...-. I naturalment que caldrà arribar a acords, reconeixements i tractes de cara a aconseguir una autèntica igualtat de drets, és a dir, una igualtat de poder tria la vida que vols, no la que et toca pel fet de ser dona...
Hem parlat sobre si el fet de dona o home era un estatus, un rol o el fruit d'una loteria biològica on cada societat canta, segons les seves normes, usos i costums, els números de la sort. Potser fins ara sempre estan guanyant els mateixos -no les mateixes-.
Bé, doncs es tractaria de parlar una mica de tot plegat a partir del que hem vist i veurem a classe. D'on bé aquesta situació? Es repeteix a totes les cultures? Com es podria canviar? O no es podrà canviar mai? Què hi fan les institucions? Qui determina aquests rols? Qui reconeix determinats estatus que potser caldria modificar?
No es tracta només de contestar aquests interrogants. Serà interessant que en plantegeu d'altres. Podeu esmentar algun autor, alguna cita, alguna notícia, alguna idea, pensament o reflexió. Al vostre gust i amb un clar objectiu, imaginar com serà aquesta revolució del s. XXI. Si cal, és clar.
Per a quan? La revolució ja es fa esperar, però esperarem... El vostre comentari... abans de la propera prova. Espero.