Divisió sexual del treball
Aquests dies hem parlat sobre aquesta divisió social del treball. Homes i dones sembla cada cop, si més no a occident, que estan trencant aquesta divisió i caminen plegats -sic- cap al trencament d'aquesta divisió. Subratllem a occident, i destaquem i pensem si realment a tot arreu d'aquest occident (quan anem al poble de vacances, la veïna del tercer i el seu marit, aquella dona que ens va dir que mai va poder treballar o aquell home humiliat per desitjos -?!- de restar al seu domincili fent de mestressa -per què només existirà en femení- de casa. És que el "sostre de vidre" -què serà això- ja no existeix? O s'ha tornat més subtil.
Penseu que encara existeix? Seguirà existint? Hi ha alternativa? En fi, alguna persona en volia parlar i tots i totes hi sou convidats a dir la vostra. Ep, si voleu, només si voleu mostrar el que segur teniu: neurones i opinió. Tan segur que valdrà la pena llegir-ho. Serà com llegir un bocí de futur. Friso per fer-ho. Gràcies. I no dubteu a parlar-ne a casa abans d'escriure. El diàleg i la reflexió mouen el món... de formes més intel·ligents que el dogmatisme i la sordesa. Carpe diem.
Fer-se gran... no és igual a tot arreu
Ja que estem parlan de cultura i d'institucions, i de fet ja hem parlat d'una d'elles, la família, bo serà poder veure el reportatge per comprovar que això de fer-se gran passa a totes les cultures, però no de la mateixa manera.
Els qui pogueu-volgueu veure(gravar) el programa doncs podríeu comentar si hi ha alguna cosa que us ha cridat l'atenció, com ens fem gran a la nostra cultura i si hi ha alguna altra que preferiríeu o, per què no, agraïu de no haver de compartir.
Bé, no sé si algú ho veurà, i ja sabeu que sempre podeu dir que no ho vau llegir a temps (normal, no?), però jo no deixaré de ser optimista i pensar que algú s'ho mirarà o, fins i tot, encara que no ho pugui veure potser hi dirà la seva... Carpe diem i, sobretot, Bon Nadal i Bon Any 2006 a totes i a tots. Serà un gran any. Segur.
La família bé, gràcies...
Estatus, rol... anem avançant, perquè com a animals socials que som necessitem cobrir les nostres necessitats bàsiques en col·laboració amb els altres. Això és curiós, ja que hi ha persones que confonen col·laboració amb volterisme, que no és un corrent filosòfic derivat del gran pensador francès (
Voltaire), sinó d’un animal social, però menys, el
voltor. I és que hi qui utilitza les institucions en benefici propi exclusivament. En fi, que hi ha de tot a la vinya del Senyor...
Però ara et toca a tu parlar de les teves institucions. Sí, de les teves. Quines són? De quin tipus? Com hi has arribat? A quines hi romandràs? Has abandonat alguna? Tens previst arribar a pertànyer a alguna de concret? I, tot plegat, modificarà el teu estatus? I quin rol hi jugaràs?
Bé, molta teca, ja vegeu. Això sí, la família? Bé, gràcies.
Recorda, descriu i somnia: carta als reis tot recordant que vivim
Hem estat parlant, i avui en Joan ens ha donat un bon repàs a la pissarra, sobre estatus i rols. Bé, ha arribat el moment de demostrar que realment estem entenent alguna de les idees que van sorgint a la classe. Tot agraint la vostra atenció (és atenció, oi?) i paciència (santa) voldria ara que tranquilitzéssiu la meva conciència de mestre. Realment estic ensenyant alguna cosa en aquest tema? O dit d'una altra manera, però és el mateix, realment esteu aprenent alguna cosa en aquest tema?
Tot llegint els apunts que us he deixat penjats, per cert fruit del treball del sempre recordat bon amic, company i Mestre Jordi Manero (ell va començar la sociologia al cole i encara la seva feina és més que vàlida...). Entre ells i el que he anat explicant podríeu començar a pensar quina ha estat, és i serà la vostra història d'estatus i rols. Apa! A explicar! A quin o quins estatuts pertanys? I en el futur? Quins rols jugues? A quin estatus el relaciones? I les institucions? On et situes, d'on véns, cap a on creus que aniràs? Per on passaràs? Què voldries? Recorda, descriu i somnia.
Sort i esforç. Carpe diem.
